Arts escèniques

Liquidar l’agressor

Josep Julien construeix a ‘Bonobo’ una ficció per redreçar la vida d’un jove disposat a assassinar persones atropellant-les indiscriminadament a la Rambla

‘Bonobo’ va guanyar el premi Quim Masó el 2021 i el premi SGAE Jardiel Poncela el 2020

El conductor dels atemptats de la Rambla del 17-A va morir a trets, abatut pels Mossos d’Esquadra, uns dies més tard. Era (aparentment) l’últim terrorista que continuava descontrolat. La reacció generalitzada de la població a la barbàrie de la Rambla va ser voler posar fi als agressors, sense gaires miraments, atesa la sospita que les armilles que duien a sobre fossin explosives. Sempre es va conjugar el verb abatre en comptes de matar, com si així el cadàver fos menys cadàver. Josep Julien, que va viure de ben a prop la persecució i caça d’aquest darrer jove entre les vinyes del Penedès (els van obligar a quedar-se tancats a casa), ha volgut entendre les raons per actuar d’aquell jove. El resultat és Bonobo, premi Quim Masó 2021, que s’estrena divendres a Salt (El Canal, 20 h) i d’aquí a pocs dies (del 24 de novembre al 4 de desembre) es representa a la Sala Tallers del TNC. A Bonobo, aquest jove, poc abans d’omplir de benzina la camioneta de lloguer per dirigir-se a la Rambla, toparà amb una situació inesperada que li permetrà sortir de la voràgine destructiva. I construir-se un futur ben diferent, fugint d’unes prèdiques que el teledirigien a l’atemptat. És una ficció que l’allibera dels crims.

Moha Amazian és aquest jove que, cridat a ser un flagell islamista, trobarà miraculosament una sortida. Per això, l’actor (que també va interpretar un paper d’islamitzat a Carrer Robadors) afirma que, cinc minuts després de desmarcar-se de la religió i de l’acció violenta, es converteix en un jove qualsevol. En aquest sentit, considera que és com si interpretés un personatge que no necessita la característica d’aparentar que és un àrab. Una situació similar a la de La Font de la Pólvora (TNC, 2021), en què interpretava el paper d’un educador social d’aquest barri històricament marginat de Girona. L’acompanya a escena Neus Ballús, que construeix un espai sonor que acompanya l’evolució del protagonista i interpreta el personatge que trenca amb el destí d’aquell jove de la mesquita de Vic.

Julien refusa tota èpica del terrorisme i alhora qüestiona si era adequada, amb la distància que relativitza les reaccions primàries inicials, l’acció dels ciutadans de posar clavells a les furgonetes dels Mossos d’Esquadra. Admet que li interessa presentar personatges que exploten en les ombres de l’agressor, més que empatitzar amb la víctima. En comptes del massatge bonista al públic, opta per ensenyar possibles coincidències amb el violent. Julien posa d’exemple el personatge de Vandam, d’Avinguda Nacional: “Hi havia algunes rèpliques d’aquell personatge nazi amb què et podies sentir identificat.” Remoure des del costat més complex és el que persegueix aquest muntatge, que també ha rebut el premi SGAE Jardiel Poncela (8.000 euros i edició del text en la col·lecció Teatroautor, i la inclusió del text en el cicle de lectures dramatitzades del 2021).

Comiat al TNC?

Els ossos de l’irlandès, de Víctor Borràs, premi de producció Quim Masó 2022, no tindrà la producció del TNC, que era un soci estable des de feia anys. La directora, Carme Portaceli, admetia ahir que no es volia limitar a una certa inèrcia i que calia replantejar la col·laboració amb Quim Masó. De fet, es parla d’augmentar la producció amb nous còmplices, però no es pot avançar res, insinua Narcís Puig, del Temporada Alta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia