El debut literari de la psicòloga banyolina Carme Busquets i Costa (1971) és una novel·la de 575 pàgines: Sempre el teu nom (Llibres Parcir) i abans no havia publicat ni un conte. “El secret és estimar el que fas, perquè d’aquesta manera no representa cap sacrifici, han estat cinc anys treballant en aquest llibre, a foc lent”, explica l’autora, que demà, dimecres, presentarà el seu primer llibre molt a prop de casa, a la llibreria L’Altell de Banyoles (19.30 h), acompanyada per la periodista i escriptora Bàrbara Julbe.

El resulta d’aquest lustre de feina és “un retaule sobre la degradació de la societat actual, en la qual la superficialitat provoca una gran insatisfacció en les persones”. Ella ho ha copsat com a professional i com a atenta observadora de tot allò que l’envolta, i ho ha plasmat en una ficció que té lloc en bona part a Banyoles –al final del llibre hi ha un petit plànol de la capital del Pla de l’Estany, amb tres rutes–, perquè es tracta d’un “escenari idíl·lic, amb una part molt turística, que també amaga una part més sòrdida i fosca”. És un escenari ple de contrastos, com la mateixa trama que volia explicar l’autora en aquesta novel·la “estructurada com si hi hagués un cel i una terra: una història més terrenal i una altra més espiritual, amb un context religiós”. D’una banda, tenim un matrimoni “aparentment ideal”, format pel Carles i l’Àuria, cadascun dels quals expliquen la seva versió d’uns fets que van formant “una teranyina cada cop més espessa, on els diners, el sexe, la frustració, l’aparença i, sobretot, els secrets, els aboquen a un desenllaç inesperat i amb elements propis d’un thriller”, com s’explica a la sinopsi. Paral·lelament, es narren les vivències d’una altra parella, el Marc i la Laura, dues persones provinents de món diferents que “conflueixen en un punt on l’espiritualitat es debat entre el sagrat i el sacríleg”. Les vides dels quatre protagonistes s’acaben entrellaçant en un “joc de miralls, d’oposats, de contradiccions”, perquè el lector s’acabi plantejant preguntes existencials.

“Hem associat molt l’espiritualitat amb la religió i això tanca moltes portes”, afirma Carme Busquets per intentar resumir el sentit profund d’una novel·la amb moltes capes i possibles lectures. “Si hi ha una història a explicar i tu la sents realment, com m’ha passat a mi, la podràs fer arribar a la gent, gairebé com si fossis una mèdium que fa d’intermediària entre la història i el lector”, conclou.