Cinema

Cristian Mungiu

Director de cinema

“Vivim una lluita interna entre el costat generós i l’animal”

En el cinema vull arriscar. Els films han de parlar de les coses que la societat no vol sentir

La Palma d’Or per 4 meses, 3 semanas, 2 días (2007), el seu segon llargmetratge, va fer de Cristian Mungiu (Iasi, Romania, 1968) el més conegut de la nova onada de cineastes del seu país que han triomfat en festivals internacionals. No va ser un èxit accidental: després ha tornat a demostrar el seu talent i ha obtingut elogis de la crítica amb Historias de la edad de oro (2009), Más allá de las colinas (2012), Els exàmens (2016) i R.M.N. , que avui arriba als nostres cinemes després de competir a Canes i passar pel Festival de Sant Sebastià. La radiografia que fa d’una petita comunitat de Transsilvània i el seu conflicte amb els nouvinguts esdevé un brillant compendi dels problemes i les contradiccions d’Occident: la precarietat laboral, la immigració, el racisme...

Per què escull explicar aquesta història, d’entre tots els problemes i les tragèdies actuals?
Les meves pel·lícules sovint neixen de fets reals. Vaig treballar de periodista i llegeixo molta premsa. Sempre començo a partir d’una història, no d’un concepte. Però primer necessito entendre de què parla aquesta història, no vull que quedi en una simple anècdota. Sempre intento vigilar, perquè en una pel·lícula parles de coses molt rellevants sobre la natura humana. Aquí parteixo d’una història que va passar en un petit poble de Romania i, a pesar d’això, pensava que podia parlar de l’estat del món i de molts conflictes que passen avui en dia. De com ens relacionem i com podem veure els immigrants com a enemics.
A l’assemblea de tot el poble, rodada en un llarg pla seqüència, surten opinions molt diferents, i molts tenen una part de raó. Vostè no pren partit...
Quan faig una pel·lícula no vull jutjar ni expressar la meva opinió com a ciutadà. El que pretenc és presentar els arguments de la discussió i el context perquè l’espectador pugui pensar-hi. A la pel·lícula hi ha una barreja de fets reals amb estereotips i arguments que s’utilitzen en discussions reals. Per mi el que importa és que hi hagi un diàleg real i que escoltem l’altra banda. Avui en dia, amb el context de corrupció política que vivim, sovint la gent no diu el que pensa, però això no vol dir que no ho pensi. Perquè hi hagi un canvi real, primer hem de deixar que la gent s’expressi i entendre el que pensa la gent.
Sembla que hi hagi un conflicte entre l’últim que ha arribat i el penúltim. Pensa que a la Unió Europea s’anirà cap això, una lluita entre els menys afavorits, mentre a l’elit se la deixa de veure com l’enemic?
No sé cap a on anirà el futur, però sí que crec que de vegades hi ha un abisme entre les idees i els valors que pensem que són bons i el que vivim. Som en una Europa i un món en què hi ha encara moltes diferències, en la riquesa, l’educació..., i és difícil que tots consensuem els mateixos valors. Aquestes diferències també fan que el ritme del canvi que volem fer no pugui ser igual a tot arreu. Estem seduïts per l’argument i per aquests valors, però cal escoltar i entendre què en pensen diferents persones en diferents regions. La corrupció política no canvia el pensament de les persones, però fa que no s’expressin de certa manera. Sense saber què vol realment la gent és difícil que arribi un canvi.
Al protagonista tot li va malament: perd la feina, el seu pare està malalt, el seu matrimoni s’enfonsa... Li interessava el retrat individual o pensa que representa, en certa manera, molta gent del seu país?
Per mi és important aquest personatge. Al final, totes les pel·lícules han d’estar situades en algun lloc i època, encara que no penso que aquesta pel·lícula parli exclusivament de Romania. L’acció se situa en un poble concret, però penso que podria passar en qualsevol lloc del món. Amb aquest personatge vull mostrar com moltes vegades no som raonables, no pensem de la mateixa manera en situacions que poden ser anàlogues. No li agrada com el tracten laboralment en un altre país, però després ell veu com un problema que vingui gent a treballar al seu país. En aquest sentit, crec que els éssers humans tenim una part egoista. Volia mostrar aquesta lluita interna que vivim entre el costat més generós i humà i el costat més animal, que actua d’una manera que no és racional. El personatge representa això i no penso que sigui un problema del meu país. El que és important per evitar conflictes d’aquesta mena és insistir en l’educació perquè prevalgui el costat més humà i no aflori el costat més animal i irracional.
Com ha estat rebuda la pel·lícula al seu país? La corrupció general de què parla no afecta també el cinema?
Hi ha alguna cosa d’això, és cert, però jo amb el cinema vull arriscar. Malgrat les dificultats, encara hi ha bastanta llibertat per parlar d’aquests temes al cinema. Al meu parer, el cinema ha de parlar d’aquestes coses que la societat no vol sentir. Sabia que feia una pel·lícula difícil que podia ferir susceptibilitats, però estic parlant de coses que estan succeint a tots els països. La solució no és fer veure que els problemes no existeixen, sinó parlar-ne. A Romania hi ha hagut dos tipus de reaccions. Jo acompanyava el film i la reacció de la gent durant el col·loqui variava quan al final s’acostaven a parlar-me. La pel·lícula no jutja, al final és l’espectador qui ha de decidir què en pensa. Era graciós perquè és una pel·lícula oberta i tothom la interpretava segons el que pensava abans d’entrar a la sala. M’interessava veure si hi havia una oportunitat perquè la gent reconsiderés la seva opinió.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia