Els treballs arqueològics que es porten a terme amb motiu de la reurbanització de la plaça del Monestir de Sant Feliu de Guíxols han permès datar els basaments de part d’una església que data del segle XVIII i que permet descobrir la base del que hauria d’haver estat un campanar. Aquesta obra no es va acabar, segons explica Almudena García, responsable de l’excavació, arran dels problemes amb el mestre d’obres i, també, segurament per problemes econòmics. També s’ha pogut datar part del cementiri parroquial amb enterraments del segle XVIII i XIX, que serien les capes més superficials, per sobre del que hauria de ser el medieval. D’aquesta època hi ha l’antiga muralla, que correspon al parterre, a tocar a la del XVIII. A més, i per sota de la muralla del segle XIV han trobat el que seria una estança de l’època romana.

Ara es documentarà i es tornarà a tapar, però ja es tindrà un fil més per resseguir el pas de temps en aquest característic conjunt arquitectònic, fruit de diversos moments constructius i de restauracions. El conjunt està centrat per l’església d’una nau amb transsepte i tres absis poligonals. La meitat occidental de la nau, romànica, és coberta amb volta de canó lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d’època gòtica (segle XIV), són coberts amb volta de creueria. La reurbanització de la plaça del Monestir, que va començar el 4 d’octubre.