Cants per la diversitat i contra l’odi

El grup gallec Tanxugueiras va quedar, ara fa poc més d’un any, en la tercera posició del Benidorm Fest, però per a molts aquestes tres pandeireteiras del segle XXI van ser les guanyadores morals del concurs d’accés a Eurovisió, per haver arribat a la final fent música d’arrel posada al dia i cantant en gallec: dues apostes que generalment no es valoren gaire entre les audiències majoritàries d’aquest Estat plurinacional que diu ser Espanya. Amb l’empenta televisiva a la cançó Terra, Tanxugueiras va publicar el 2022 el seu tercer disc, Diluvio , que divendres va presentar al Teatre Municipal de Girona, dins del festival Strenes . Aida Tarrío i les germanes bessones Sabela i Olaia Maneiro hi van actuar reforçades per Yago Pico i Isaac Palacín, a les percussions i l’electrònica, que són els ingredients principals, juntament amb les tel·lúriques veus femenines, de la proposta de Tanxugueiras, ancestral i futurista alhora. En un concert ben resolt i concentrat, que no va arribar als 90 minuts, Tanxugueiras va interpretar bona part dels temes de Diluvio, començant amb Treboada i Midas –que dóna nom a l’actual gira– i acabant, en els bisos, amb Figa i l’obligada Terra com a pletòric final. També va recuperar temes del seu segon disc, Contrapunto (2019) i es van quedar soles amb les panderetes per retrobar les essències. Dones fortes i lliures, van llançar proclames a favor de la diversitat cultural, lingüística i sexual i contra l’homofòbia i l’odi en general, i el seu idil·li amb el públic gironí es va concretar en la promesa de tornar a la ciutat el més aviat possible.