Dalí, amo de les mosques salvadores
L’artista empordanès va fer dels insectes defensors de Girona font d’inspiració de moltes de les seves obres
-
La reproducció del cartell que va dibuixar per a una de les exposicions d’art organitzades per la Diputación Provincial l’any 1973 es pot trobar imprès al carrer de les Mosques. A dalt, a. ARXIU HOTEL LLEGENDES DE GIRONA J. -
La imatge de l’artista voltada dels elements que, des de sempre, ell va destacar de Giron .Quim PUig. -
Dalí a Portlligat .Joan Comalat /CRDI/Fons El PUnt.
+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-Malgrat que la relació de Salvador Dalí amb Girona va ser tangencial, més ben dit, puntual, com ara anar al metge en una clínica de la ciutat, des de ben petit el fill del notari de Figueres es va sentir atret pels insectes, i en especial les mosques. El miracle de sant Narcís i les cuques assassines que van foragitar les tropes franceses de Felip II de Borgonya, es van convertir en un tema recurrent de la seva pintura. És notori, i ell mateix ho va declarar, que estimava les mosques, li agradava untar-se el bigoti amb oli d’anxova i posar-se unes gotes de mel a les comissures dels llavis per atraure-les, però tenia molt clara la diferència de classes, i com ell va escriure, només estimava “les netes i elegants de Portlligat, que es perfumen amb les fulles de les oliveres i sembla que van vestides de Balenciaga”.
Si Plató assegurava que les mosques tenien l’ànima immortal, Dalí ho complementava puntualitzant que eren les muses de la Mediterrània que portaven “la inspiració als filòsofs grecs que es passaven les hores mortes estirats al sol i coberts de mosques”. Els insectes, mosques, llagostes, formigues, van trobar en Dalí una atenció especial i van ser els protagonistes d’obres fonamentals com ara ‘La persistència@ de la memòria’, o el cartell que va dibuixar per a una de les exposicions d’art organitzades per la Diputación Provincial l’any 1973, en el qual la figura del sant està envoltada de mosques que no eren dibuixades sinó agafades del natural, insectes en altre temps vius que havia enganxat sobre el paper. A l’oli ‘El somni de Cristòfol Colom’ (1958-59), al costat inferior esquerre es pot veure un sant Narcís –bisbe de Girona del 304 al 307– acompanyat per les mosques i encaminant-se cap a l’església de Sant Feliu, que es reconeix pel característic campanar escapçat. A la façana de la catedral hi ha una figura que, tot i que es va esculpir a mitjan segle XVII, és un retrat quasi exacte de l’artista empordanès. Les lleis de la similitud es van avançar tres-cents anys.
PASSA A LA PLANA SEGÜENT 4
