Patrimoni

PATRIMONI

El COAC i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles reben el fons de Jeroni Moner

La família de l’arquitecte banyolí ha cedit documentació professional i privada dos anys després de la seva mort

L’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles han rebut aquest divendres al matí la doble donació del fons professional de l’arquitecte banyolí, Jeroni Moner Codina (1940 – 2021). La donació, que ha fet la família de l’arquitecte, es compon de documentació majoritàriament correspondència i fotografies) i professional (croquis, plànols, maquetes, fotografies de projectes i documentació administrativa), que ha incorporat el COAC i documentació del patrimoni de la ciutat (els recs, la Farga), del moviment artístic local (el Grup Tint) i del procés polític (la Plataforma Progressista), que ha incorporat el Centre d’Estudis.

L’acte de cessió del fons ha comptat amb la participació de l’escriptora Dolors Bramon, esposa de l’arquitecte; Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles; i del president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Jeroni Moner Codina es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, en la qual va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1968. Finalitzats els estudis, va obrir despatx a Barcelona conjuntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va realitzar diversos projectes a Barcelona i Banyoles. Posteriorment, es va instal·lar a Banyoles, on va crear el seu propi estudi l’any 1971.

A part de la tasca professional com a arquitecte, també va participar activament en la vida cultural i política de la demarcació de Girona, així com en l’estudi i la defensa de l’urbanisme, el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de casa nostra. Va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993, i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat dedicada a la defensa i estudi del patrimoni local. Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de Projectes de l’ETSAB a l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del paisatge a la càtedra de Manuel Ribas.

En el camp de la investigació, va estudiar i promore grups de treball sobre l’arquitectura de la masia, la Catalunya Romànica i la casa urbana medieval. També va treballar qüestions relacionades amb el paisatge centrades, bàsicament, en l’estany de Banyoles i en planificació urbanística del relacionat amb la protecció i desenvolupament del patrimoni.

Pel que fa a l’obra, en destaquen les projeccions i construccions de diverses edificacions a Banyoles, com la Casa Masgrau o l’edifici de Mobles Terrades i, especialment, algunes intervencions en edificis històrics; com el projecte d’ampliació de la Pia Almoina de Banyoles per convertir-lo en Museu Arqueològic, el projecte de rehabilitació del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries amb Arcadi Pla o el projecte de rehabilitació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles per a Arxiu Històric Comarcal del Pla de l’Estany.

Per últim, també va fer diverses intervencions i estudis entorn de l’Estany de Banyoles, com és el cas de projectes de rehabilitació d’alguna pesquera com la Malagelada o diversos estudis per a la protecció de la conca lacustre de l’estany. A Girona, va intervenir en el Pla especial del barri Vell, en l’ampliació del Trueta i va participar en el projecte de reforma de l’antic edifici de la Pia Almoina per ser la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera