Diego Guirao (Mataró 1956) va morir el matí del dijous 4 de gener del 2024. Era escultor. Un bon escultor i una persona entranyable, amb un caràcter endimoniat. Vivia les vint-i-quatre hores pendent de la seva feina com a artista. El seu estudi i habitatge al barri de Gràcia ja no acollirà més amics ni més festes de Cap d’Any.

La seva obra, imponent i voluminosa, ara estarà trista igual que ho estarà Morgan, el seu caniche gegant, i totes les persones que el vam conèixer i apreciàvem. La seva trajectòria com a artista era una lluita permanent. Diego continuava creant escultures cada cop més rotundes, sense concessions estètiques ni buscant encaixar en el panorama artístic d’aquesta ciutat. En aquest sentit, cal destacar que Diego era involuntàriament un outsider, com altres artistes de la mateixa generació. Una generació que potser ja són la darrera baula de creadors, ignorats per una societat, que segons sembla ja no aprecia ni necessita l’art a la seva vida.

Absolutament al marge del reconeixement social, cal destacar la passió amb la qual Diego treballava. Una passió pròpia dels artistes posseïts per la necessitat de crear. Sense horaris, sense límits, i amb molta, moltíssima dignitat.

*amic.