Música

Cultura

Péter Eötvös, l’últim gran compositor i director d’orquestra hongarès

Va dur una llarga vida artística a cavall de la tradició i l’avantguarda, i va dirigir grans orquestres com les filharmòniques de Berlín, de Cleveland i de Viena

El compositor hongarès Péter Eötvös va morir diumenge a Budapest a l’edat de 80 anys. Era considerat un dels grans noms de la música europea i l’últim gran compositor del seu país.

Va néixer a Transsilvània el gener del 1944 i va estudiar composició a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia. Després dels seus estudis va començar component bandes sonores per a pel·lícules hongareses, i va formar part de l’Stockhausen Ensemble, un projecte de composició en grup pel festival de música clàssica Darmstadt. Als anys setanta va ser membre fundador del col·lectiu de músics Oeldorf Group i, del 1979 al 1990, director musical i director de l’Ensemble InterContemporain de París, un conjunt de 31 músics dedicats a interpretar i promoure la música de cambra contemporània. El 1991 va fundar la Internacional Eötvös Institute, amb l’objectiu de formar i impulsar joves directors i compositors, i l’any 2004 va crear l’Eötvös Contemporary Music Fundation a Budapest, amb el mateix propòsit.

Com a director d’orquestra va dirigir la Simfònica de la BBC (1985-1988), l’Orquestra del Festival de Budapest (1992 i 1995); la Filharmònica Nacional de Budapest (1998-2001), la Royal Concertgebouw Orchestra dels Països Baixos, l’Orquestra de Cleveland, la Filharmònica de Berlín i la Filharmònica de Viena. Com a compositor, entre el centenar d’obres que va crear, hi ha òperes com Harakiri (1973); Les tres germanes (1997), basada en l’obra de Txékhov; Angels in America (2000), basada en la peça teatral de Tony Kushner; Lady Sarashina (2007) i Love and other demos (2008), basada en la novel·la de Gabriel García Márquez.

Va impartir diverses classes magistrals i seminaris arreu d’Europa, i des del 1992 fins al 2007 va exercir de professor a Colònia i a Karlsruhe. Va ser membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música, i de l’Acadèmia de les Arts de Berlín i d’Hongria. L’any 2015 va ser reconegut amb la màxima distinció del seu país, l’Orde de Sant Esteve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt
música

Salvador Sobral clourà la 20a edició de l’(a)phònica amb un concert gratuït

banyoles