Cinema

Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

Interpretada per l’actriu Paola Cortellesi, que amb aquesta ‘opera prima’ com a directora ha obtingut un èxit espectacular a Itàlia

Interpretada per la mateixa actriu Paola Cortellesi, que amb aquesta opera prima com a directora ha obtingut un èxit espectacular a Itàlia, Delia és una dona sotmesa a la violència del marit, que, només de començar, li clava una bufetada quan es desperten un dia de primavera del 1946, a Roma, città aperta dos anys després de ser alliberada dels nazis, però controlada per l’exèrcit nord-americà. Delia, dona de classe treballadora, s’ocupa de tot a la casa i fa diverses feines per mantenir la família.

En el seu deambular matinal, Delia coneix un soldat afroamericà, que, després que ella li faci un favor, vol ajudar-la, sobretot quan li veu les marques de les pallisses del marit. Ho farà, però d’una manera inesperada. Aquest soldat afroamericà pot fer pensar en aquell altre que, en un capítol de Paisà (1946), de Rossellini, es relaciona amb un nen que es busca la vida al Nàpols de la postguerra. Tanmateix, més que el neorealisme, el referent de C’è ancora domani és la commedia all’italiana, però per capgirar-ho amb una sensibilitat actual que aborda la violència masculina amb unes formes sovint sorprenents: les pallisses són fora de camp o estilitzades amb una coreografia que, segons Cortellesi, vol mostrar-les com un ritual, sense carregar la dramatització, però sense banalitzar-les. Una opció arriscada que du a pensar-hi amb possibles dubtes.

Delia és mare de dos nens petits i d’una noia més gran, que lamenta la submissió de la mare, però, enamorada d’un noi, no s’adona que també pot ser víctima de la dominació masculina. La mare, sí, i actua en conseqüència. Això mentre té un secret relacionat amb una carta que es manté fins al final del fill.

Això fa que no se sàpiguen els motius pels quals es decideix a fer un gest alliberador, però la seva realització la inscriu en la col·lectivitat de les dones italianes que van demostrar la seva voluntat de participar en la vida democràtica i, per tant, en les coses públiques.

Siempre nos quedará mañana
Directora: Paola Cortellesi Intèrprets: Paola Cortellesi, Valerio Mastandrea, Emanuela Fanelli
Itàlia, 2023


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera