Una ànima

Katia i Marielle Labèque van ser protagonistes d'una vetllada plena de bona música que va començar amb uns discutibles però interessants arranjaments de la Suite Ibèria, d'Albéniz. L'adaptació de Granados per a Triana és la més sòlida de totes i la que copsa millor l'esperit de l'original. Si en els arranjaments de les tres primeres peces del primer quadern el compositor francès Abel Decaux indaga en els matisos i els colors que pot extreure de la partitura d'Albéniz, en la resta de les versions per a dos pianos el compositor català Joan Albert Amargós va apostar per un pianisme ampul·lós i efectista que l'allunyà de l'essència compositiva de la Iberia d'Albéniz. En la segona part, dedicada a Ravel, les pianistes van saber extreure gran part del potencial de sonoritats que el compositor francès va plasmar en les versions per a dos pianos de Ma mère L'Oye i de la Rhapsodie espagnole, que ell mateix desenvoluparia en les versions per a orquestra. Katia i Marielle Labèque van tenir una actuació plena d'energia i sensibilitat, van demostrar en tot moment per què són considerades com un dels millors duets de piano. La seva íntima compenetració va anar més enllà dels detalls tècnics, com l'execució d'escales musicals compartides amb una perfecta sincronització i unitat en el color.