Cultura

Crítica

clàssica

Un gran somni

En un programa totalment dedicat a Mendelssohn, en la primera part, discreta, es va interpretar l'obertura Les Hèbrides, op. 26, amb bon gust però una mica de tràmit, i el Concert per a piano núm. 2, que no va depassar la interpretació aplicada de l'israelià Benjamin Hochman (1980). La segona, la Philarmonia de Praga la va emprendre amb el Somni d'una nit d'estiu i el director suís Kaspar Zehnder (1970) va abandonar la seva conducció acadèmica per lliurar-se al contingut de l'obra tot obtenint de l'orquestra, cor i solistes un rendiment excepcional. Les noies del Cor Madrigal, que dirigeix Mireia Barrera, eren veritables fades musicals; la soprano Helena Copons superava cantants famoses de molts dels enregistraments de l'obra; Claudia Schneider, redimida de l'encasellament de papers més aviat teatrals amb El Pessebre d'aquesta tardor, li era una companya satisfactòria en un paper més breu. El narrador, David Selvas, intentava fer entenedor un guió abreujat que, si no es coneix l'obra de Shakespeare o bé es llegia la sinopsi del programa, era difícil d'esbrinar. El devessall d'imatges poètiques, a voltes una mica precipitat, es va coronar, però, amb un comiat brodat, el de Puck demanant indulgència. La semiescenificació que va dirigir Jordi Gastó va ser eficaç en l'obra però ja ocupava escenari a la primera part subvertint els valors: tot un Palau quedava reduït a un estudi de ràdio dels anys trenta.

Philarmonia de Praga, Cor Madrigal i solistes
Director: Kaspar Zehnder. XXVII Ibercamera.
Palau de la Música, 14 de febrer


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.