L'espolsada?

L'altre dia a Cardedeu em parlaven de l'espolsada. El verb espolsar pot comportar alguna al·lusió sexual, perquè els homes (nets) ens espolsem el membre després de la micció i el llenguatge figurat fa la resta. Però l'espolsada de què em parlaven a Cardedeu era una dansa. Un ball antic relacionat amb els balls de gitanes vallesans que prenia el nom d'uns copets que els balladors es feien a la cuixa, com si se l'espolsessin. Potser per això L'Espolsada és, també, el nom d'una de les poques (i dinàmiques) llibreries nascudes en aquest segle XXI al nostre país. Al municipi vallesà de les Franqueses. Si poden, visitin-ne el bloc (lespolsadallibres.blogspot.com), perquè la llibretera Fe Fernández Villaret escriu sobre el que llegeix i demostra ser una bona prescriptora. Moltes danses populars han quedat sepultades sota la sardana. Per això els seus noms ens ressonen llunyans i exòtics. Només cal escoltar la cançó Techno del disc Al marge d'un camí (2010), del bisbalenc Sanjosex, per adonar-se'n: “On és el contrapàs, on la moixiganga, on el ball rodó, on la contradansa, on és el ball de Déu, on són les corrandes...” On és L'Espolsada? No cal que ho busquin al GPS. A les Franqueses falta gent.