cultura

Novel·la

Toni Vall

El nen del jersei rosat

“En Pep costava de reconèixer: pelat al zero, prim, amb cara de malalt, empassant-se les llàgrimes darrere d'un somriure com el que posa sempre que passa per casa dels pares i els porta un sard per fer a la brasa acabat de comprar al mercat, però aquell dia el somriure era forçat.” No crec que llegit aquí, tret de context, faci el mateix efecte que assimilat en el fragor de la lectura, però quan vaig llegir aquest fragment –a la pàgina 48 de Quan érem feliços, o sigui, poc després de començar– en què Rafel Nadal relata l'estada del seu germà Pep a la presó, vaig tenir la certesa que tenia entre les mans una molt bona novel·la.

Passat un primer tram en què Nadal explica els avatars dels seus avis en temps de guerra, i que resulta un pèl acadèmic –anava a escriure desencisat– ben aviat la narració aixeca el vol, a poc a poc, gairebé sense que t'adonis, per acabar instal·lada en un relat apassionant sobre la vida d'una família al llarg de tres dècades. L'autor ens capbussa en un text netament autobiogràfic però mai tenim la sensació d'estar llegint unes memòries convencionals, sinó més aviat un exercici de memòria vehiculat per un text literari de primera divisió, per una ficció narrativa sense necessitat d'etiquetes.

Dit d'una altra manera: la fabulació argumental és inexistent –no hi ha res que sigui inventat–, però el text resultant no és una simple acumulació, més o menys ben ordenada i a benefici d'inventari, de vivències autobiogràfiques, sinó un treball novel·lístic amb profunda vocació evocadora, tant o més que la novel·la més imaginativa i /o estrictament ficcional que puguem ara mencionar.

Paisatges físics i emocionals

Nadal recorre els paisatges físics i emocionals més rellevants de la seva infància i joventut i ho fa amb un particular gust per la descripció del detall, de les sensacions que van quedar per sempre enganxades als ulls, al tacte i a la pituïtària d'un nen amb un sobrehumà sentit de l'observació. Així, el llibre és un virtuós quadre sensitiu de colors i olors, de descripcions de flors, fruits, viandes, àpats, viatges, estius, festes i tradicions clavades per sempre més a la seva memòria. Però és molt més que això, és la crònica d'una família, una de les més importants de Girona, a través dels ulls d'un testimoni privilegiat, que se l'estima i que vol donar-ne fe sense carrincloneries ni un instint de biògraf convencional.

Mereix destacar-se l'al·lucinant riquesa semàntica que envaeix el fluir dels capítols. La nomenclatura botànica, pastissera, marinera, fructícola, etcètera, et deixa una plaent –i planiana– sensació de benestar. Però, és clar, Quan érem feliços és també un llibre sobre una província, Girona, que l'autor coneix com el palmell de la seva mà i ressegueix amb una minuciositat quasi puntillista, detenint-se en espais i geografies que ja no hi són o que ara signifiquen altres coses: de la capital a la Fosca, del Collell a Aiguaviva. Tampoc frena certes pinzellades nostàlgiques, alguns records amargs –la mort d'un dels seus germans– i apunts sentimentals que afegeixen sal i pebre a la lectura.

Sense introspecció forçada

El ritme, a més a més, és alt, beneficiat per la successió de capítols curts i concisos, sense parafernàlies digressives ni intents d'introspecció psicològica o catarsi personal, una temptació llaminera per a segons qui que intenta explicar-nos la seva vida. Nadal no ens clava cap llauna a mode de teràpia íntima encoberta, sinó que ens fa gaudir durant una mica més de 400 pàgines, i fins i tot ens emociona amb perles discretes com la que encapçala aquest comentari.

P.D.: I després hi ha la portada, és clar, una vella foto en blanc i negre que m'ha captivat. Hi ha uns nens jugant a l'era d'un mas i un d'ells du el jersei acolorit de rosat. Un detall spielbergià que m'havia passat per alt i que vaig celebrar doblement.

Quan érem feliços Autor: Rafel Nadal Premi Josep Pla Editorial: Destino Barcelona, 2012 Pàgines: 416 Preu: 20 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona