Amb la mort al cinturó

Exseminarista, quaranta anys, aficionat a la literatura i al rock –que escolta en un MP3– i utilitzant amb assiduïtat frases en llatí. Així és José, Zé o l'especialista, el protagonista de l'última novel·la del narrador carioca Rubem Fonseva (Minas Gerais, 1925). El seminarista narra en una rigorosa primera persona i en present les vivències d'un il·lustrat assassí a sou a Rio de Janeiro quan decideix abandonar la professió i dedicar-se en exclusiva a la lectura i a una vida tranquil·la. En aquesta època de transformació, l'exseminarista s'enamora per primera vegada d'una noia –a qui decideix ser fidel–, es desfà de les pistoles, compra els papers d'una nova identitat i es prepara per a un renaixement. Com si fos la torna de totes les malifetes, el passat, però, decideix que no és el moment adequat per canviar de programa, per netejar la seva personalitat.

I aquí serà on l'hàbil Rubem Fonseca ens introduirà en una espiral de violència i sang, un carreró sense sortida on apareixeran els pocs referents de l'assassí, els antics amics, el patró que el contracta i una trama sòrdida i turbulenta, amb un empresari corrupte, que creu que es va endur el disc dur de l'ordinador d'un personatge a qui va matar. L'especialista és aquí el protagonista, però també ho és la pistola Glock, que reparteix un bon grapat de projectils.

En aquesta novel·la breu i trepidant, la Glock és gairebé tan decisiva com ho eren les armes blanques a l'obra mestra de Fonseca, El gran arte, que fa pràcticament trenta anys va publicar Seix Barral. Fonseca és un dels astres de la novel·la sud-americana, tot i que només s'ha mogut en els ambients de la literatura negra, sent sovint ortodox del conductisme, el misteri, el crim i la investigació. Ell mateix va ser comissari a Rio després de llicenciar-se en dret. D'aquesta època li va quedar l'afició pels baixos fons carioques. I dels ambients deteriorats va extreure algunes de les obres més despietades de la literatura moderna. Ho era l'esmentada com a culminació de l'assassinat amb punyals, però també ho han estat les úniques dues traduïdes en català, El cas Morel (Bromera) i El cobrador (Labreu).

En totes les obres, fins i tot en les més experimentals, el tractament de la novel·la negra està marcat per la crueltat. Si ha de trencar dits, amputar extremitats, disparar a l'ull o matar lentament, el protagonista o els seus antagonistes ho faran. Les descripcions ferotges són sempre ràpides, com si la pressa es convertís en l'economia de llenguatge. Tot plegat atorga al relat una dimensió que provoca en els lectors un gran impacte. No en va, alguns dels grans mestres de la literatura actual, com García Márquez i Vargas Llosa, s'han mostrat incondicionals amb el brasiler.

Fonseca és d'aquells escriptors que desitjaries no haver llegit per poder-lo descobrir. El seminarista és una bona porta d'entrada.