Còmic
Xavier Roca
El malson de la civilització
Miguel Brieva (1974) és una rara avis dins el panorama de l'humor gràfic que es practica a l'Estat. El seu discurs és eminentment polític i ideològic, tot i que evita la caricatura d'urgència i l'acudit d'actualitat en favor de la càrrega de profunditat d'abast més durador, de manera que els seus llibres –fins i tot tractant-se de recopilacions de pàgines aparegudes en diversos mitjans– conserven una compacta coherència de fons i forma. Pel que fa al seu estil gràfic, el pinzell de Brieva descarta el registre costumista ibèric i es nodreix fonamentalment dels mestres de l'underground nord-americà, particularment de Charles Burns.
Nombrós material inèdit
Creador de les revistes Dinero i Propuestas para no hacer, Brieva acaba de publicar la segona entrega de la sèrie iniciada amb El otro mundo, Memorias de la Tierra, on suma nombrós material inèdit amb vinyetes publicades als suplements Tierra i Revista de Agosto del diari El País i a la revista El Jueves. El fil conductor de les sarcàstiques il·lustracions és, majoritàriament, la denúncia de les destrosses que el ritme de la societat occidental imposa a la sostenibilitat del planeta, tot i que el dibuixant i guionista també apunta d'altres dels flagells que –segons ell– s'autoinfligeix l'espècie humana.
Memorias de la Tierra es compon de pàgines amb una o dues il·lustracions o bé amb historietes autoconclusives, caracteritzades per l'atapeïda densitat del seu text i pel nivell de barroc detallisme del seu dibuix. I, sobretot, per l'absurd, surrealista sentit de l'humor de què fa gala l'autor i pel còctel de referències gràfiques a la cultura pop que Brieva serveix generosament, a partir de certa fascinació per una determinada Amèrica ingènua i vintage.
La ciència-ficció dels anys cinquanta, les pel·lícules de sèrie B, la literatura pulp, el llenguatge publicitari, els reportatges divulgatius o els superherois són algunes de les cites i referències que alimenten el discurs de Brieva, posseïdor d'un realisme estètic que multiplica el contrast amb l'enfollit onirisme de la seva imaginació. El turisme massificat, la burocràcia, el capitalisme, l'energia nuclear, el consumisme, la religió, la televisió, la política, l'educació, el futbol o l'exèrcit són alguns dels assumptes que Brieva passa per la seva mirada grotesca i distorsionadora, amb la intenció de colpejar-nos amb l'esperpèntic reflex de la nostra pròpia estupidesa.
