Punxir?

Si mai t'has de vacunar de res i ets al Bages, observaràs una curiosa adequació de la grafia a l'acció descrita. Una agulla bagenca no serveix per a punxar sinó per a punxir. També a ses Illes punxen de punxir, més que no pas de punxar, tal com recull l'Alcover-Moll. No em diran que la i no és més punxeguda que no pas la a! És a dir, que el Pinxo té més nom de punxar (o de punxir) que no pas en Panxo! Entre les diverses causes que conflueixen en l'evolució dels mots, jo no menystindria l'adequació de la grafia i a l'aspecte d'un estri punxegut com una agulla. De fet, a Mèxic en vaig recollir un exemple flagrant. En diversos tallers de cotxes vaig llegir rètols que contenien el verb ponchar associat als pneumàtics. Vaig recordar el que deia en Tísner (els mexicans parlen mexicà) i vaig mirar d'escatir-ho. Resulta que un pneumàtic pot estar pinchado o ponchado, i en el segon cas es pot reinflar. Sembla evident que l'oposició (i/o) remet a la parella punxegut/rodó. El verb ponchar no consta al DRAE i podria ser un anglicisme procedent de punch. Igual com tampoc punxir figura al DIEC. Als nens de Súria, però, no els preocupa gens d'on ve punxir. Quan els vacunen l'únic que els amoïna és la magnitud de l'agulla.