El suport de la memòria

Des de Sant Jordi tenim un roser. L'altre dia va florir i el color, intensificat per la llum del sol, em va atraure al balcó, per ensumar-lo. Quina aroma! Mentre duri...

Cada cop més, em preocupa la fragilitat dels suports dels records. Les fotografies digitals. Els correus electrònics. El compte d'aquell restaurantet, que aviat es va esborrar perquè estava imprès en paper tèrmic.

Mirant les fotos i fullejant els textos de Mestres i alumnes de la República. Cròniques del Patronat Escolar de Barcelona, d'Encarnació Martorell i Salvador Domènech i publicat per Viena, confirmo el valor del suport de la memòria. Aquest tàndem d'autors ja han publicat dos llibres basats en els records d'ella i amb edició d'ell: Amb ulls de nena i Cartes d'amor i de dol. En tots tres casos m'admira la documentació aportada: un diari, fotografies, redaccions, llibretes escolars, quaderns de notes...

En aquest llibre ens ofereixen un testimoni de la (afortunada) generació que va viure l'escola a Barcelona durant la República. Grans pedagogs van reformar l'educació de dalt a baix, no només pels sistemes d'ensenyament, també pels espais escolars, que es van construir més diàfans i oberts a la natura. Domènech, com a psicopedagog, descriu i analitza els aspectes més renovadors d'aquells anys, amb l'afegit dels records i la documentació de Martorell.

La República em provoca cor agre: em transmet un optimisme i vitalisme social encoratjador, però la perspectiva històrica em castra la sensació amb el maleït franquisme. Com l'aroma de la rosa del balcó, que amaga la pudor de claveguera.