De l'Oest a Macbeth
La violència és l'únic denominador comú de la variada i intensa jornada d'ahir al Festival de Sitges, per on van desfilar neonazis, pistolers i un Shakespeare
Doblet de Michael Fassbender ahir a Sitges, en una interessant jornada que encara hauria estat més rodona si hagués vingut l'actor germanoirlandès. En absència d'aquest fix a les llistes d'homes més sexis del cinema, el vam poder veure per partida doble a la pantalla, a Slow west, un western amb l'empremta de Sergio Leone, John Ford i els Coen, que demà s'estrena als cinemes, i en el paper del violent Macbeth en una notable adaptació de l'obra de Shakespeare, que transforma els Highlands escocesos en un infern tenyit de sang.
La connexió escocesa de Fassbender és triple, perquè el director de Slow west, John McLean, és d'aquest país, i a més relata la història d'un jove escocès (Kodi Smit-McPhee, vist a La carretera) que el 1870 travessa l'Oest per trobar la noia que estima amb un pistoler (Fassbender). Que un director novell compti amb l'actor de Shame en dos curts i el primer llargmetratge és sorprenent. John McLean explica com ho va fer en una entrevista a aquest diari: “Tenia un agent que li va fer arribar dos curts que jo havia fet amb uns amics, i per alguna raó li van fer gràcia, i es va oferir. Vam fer junts dos curts, i després vam pensar a fer un llargmetratge.”
Gran amant del gènere, diu que “el western és l'origen del cinema, però a finals dels 70 va ser substituït per la ciència-ficció com a gènere d'aventures popular”. La seva pel·lícula fa pensar en els germans Coen, per la combinació d'acció, humor i algun personatge excèntric, però també en Qui va matar Liberty Valance, amb Fassbender que representa el passat de l'Oest, i el noi, el futur. “És un dels meus westerns preferits, continua sent molt fresc, no passa de moda. Té tot el que tu vols en una pel·lícula.” Slow west combina acció, humor i emoció. “L'emoció –diu– hauria de ser el més important, és el que fa que la recordis al cap d'un temps, no que t'hagi espantat o fet riure.”
Sang als Highlands
L'altre títol de Fassbender programat per Sitges, a la secció Oficial Fantàstic Competició, és una notable adaptació de Macbeth signada per l'australià Justin Kurzel, que va competir a Canes. Kurzel converteix els erms boirosos del nord d'Escòcia en escenari d'una brillant batalla inicial, a l'altura d'un altre Shakespeare cinematogràfic, el Henry V de Branagh, i en la geografia esquerpa per on deambula un torturat Macbeth, heroic guerrer transformat en sanguinari tirà. Els tons foscos es van tenyint del vermell del foc i la sang en una pel·lícula amb bones interpretacions (Marion Cotillard és l'ambiciosa esposa de Macbeth) que fan honor al clàssic de Shakespeare.
Neonazis i ‘punks'
L'altre plat fort de la jornada d'ahir va ser Green room, la segona pel·lícula de Jeremy Saulnier (Blue ruin). Presentat també dins la secció oficial competitiva, planteja un enfrontament entre neonazis skins i els membres d'un grup punk en clau de cinema de terror: els músics punks han actuat en un local aïllat enmig del bosc, i són retinguts allà després de descobrir-hi una dona apunyalada. Green room té massa sang i fetge per ser un film de grans públics, i no aprofundeix en el conflicte ideològic que planteja, és una simple excusa per fer un film de terror. Però juga bé les seves cartes amb un guió enginyós que fa patir i en moments riure, i amb un grup de solvents actors desconeguts.