cultura

“La veritat és senzilla i, alhora, inexplicable”

El festival Temporada Alta tanca dimarts amb dos monòlegs intrigants, Los bichos/Las plantas, de Pablo Messiez, a la sala La Planeta. Messiez és un actor de la companyia Veronese que s'ha establert a Madrid i que ara desenvolupa la seva faceta de dramaturg i director (de manera similar a la de Claudio Tolcachir). Per a Messiez, “la veritat és senzilla i, alhora, inexplicable”. Avui, a La Planeta (21 h) és el torn de la investigació de Pau Miró amb la companyia La Solitària: Filla del seu pare és una adaptació molt lliure de Hedda Gabler, un projecte paral·lel al que el mateix Pau Miró va fer sobre L'oncle Vània amb Happy hour (2005).

Natalia (Fernanda Orazi) i Alicia (Estefanía de los Santos) són les protagonistes de Los bichos/ Las plantas. Messiez va escriure els textos pensant en les actrius. Cada una d'elles hi ha aportat les seves qualitats específiques. Però hi ha un punt en comú, indica l'autor i director: “Hi ha la necessitat de trobar-se amb l'altre per compartir una experiència.”

Aquests monòlegs en el Temporada Alta coincideixen, pràcticament, amb l'estrena d'Adela de Daniel Veronese, a càrrec de l'actriu Mireia Gubianas a la Villarroel (2015). En aquest text, la percepció de la veritat es va deformant a mesura que avança l'obra. Diu Messiez sobre els seus treballs: “Les veritats de les quals parlem són construccions del discurs, però també diríem que són veritat (fins i tot més profundament) les experiències com les emocions, la mort. Crec que la veritat no té res de complicat, és senzilla però alhora és inexplicable, no se la pot nombrar.”

Messiez, que es va instal·lar fa un temps a Madrid per raons fonamentalment afectives, reivindica la possibilitat d'escriure i dirigir. Davant qualsevol casualitat, el que compta és “que es donin les circumstàncies perquè hi hagi la necessitat d'un equip implicat a fer-la. La necessitat de cada actor d'actuar, de l'escriptor d'escriure-la, del director de dirigir. Aquestes necessitats poden venir encarnades per la mateixa persona. Si estan vives i sense interferències, hi pot haver teatre; en cas contrari, que és el que més abunda, hi ha treballs amb més o menys ofici”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES