cultura

Cinema

Reanimació

El sector de l'animació recupera mercats després de la crisi amb una estructura més atomitzada que als anys 90 i una aposta per les coproduccions

“Barcelona va ser la ciutat on es va fer la primera pel·lícula animada en color d'Europa, Garbancito de la Mancha [1945], i creiem que podem continuar sent un referent. Som el país que ha donat Dalí i Gaudí, hi ha molt talent.” Ens ho recorda Tony Albert, director de vendes de Motion Pictures i president de Pro-Animats, associació que aplega 15 de les 50 productores d'animació que hi ha actualment a Catalunya.

Amb ell i dos productors més de Pro-Animats, proposats per la mateixa associació, hem volgut dibuixar una panoràmica sobre un sector que, segons dades de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), factura cada any 25,3 milions d'euros i dóna feina fixa a 265 treballadors. Unes dades petites en relació amb el conjunt de l'audiovisual català (1.628 empreses, 11.503 milions d'euros de facturació i 1.768 treballadors, incloent-hi l'animació), però que va viure moments d'esplendor als anys 1990 i 2000, amb èxits internacionals com ara Les tres bessones o Rovelló, i que ara mostra una vitalitat i capacitat d'adaptació als enormes canvis que es produeixen, amb el camp de la realitat virtual per créixer en el futur.

“Som optimistes, l'animació és un sector en constant evolució, amb molta innovació i I+D, on treballen molta gent jove qualificada”, diu Tony Albert. Iván Agenjo, director i productor executiu de Peekaboo Animation, creu que “Catalunya sempre ha estat un referent, té un sector molt potent. Empreses com D'Ocón o Cromosoma venien els seus productes a tot arreu.”

Dit això, de seguida comenten els problemes que pateixen: “Som un país poc competitiu per la manca d'incentius fiscals –denuncia Tony Albert–. Això ens fa un país car, i posa dificultats perquè creixin els estudis.” Iván Agenjo diu que “a Catalunya i Espanya sempre s'han ajudat el sector a base de subvencions, però ara no n'hi ha prou, cal implantar incentius fiscals, una llei de mecenatge...” El director executiu de Peekaboo creu que hi ha hagut un canvi de model: “La crisi s'ha carregat empreses sobredimensionades, que no han sabut adaptar-se. Ara les productores d'animació poden tenir 5 o 6 persones, i són com un acordió, quan tenen un gran projecte, poden tornar a arribar a tenir 25 treballadors, o 200, per després tornar als 5 o 6.”

Formació deficient

Marta Alonso, responsable de Teidees Audiovisuals, creu que “aquí hi ha molt de talent, però falta formació específica, i una escola d'animació.” Iván Agenjo opina que “hi ha escoles, però s'orienten al còmic, la il·lustració... Hi ha gent amb talent per dibuixar, però no hi ha animadors i tècnics que dominin els softwares. Tenim molt bons dibuixants i no tan bons animadors.”

TV3 ha estat el gran motor de l'animació a Catalunya amb la producció de sèries. Però les retallades que ha fet per la crisi han afectat el sector. Marta Alonso creu que “TVE inverteix poc en animació, comparat amb TV3, però està mostrant voluntat de començar a donar-li suport.”

Tony Albert critica el govern espanyol per haver “regalat canals digitals a Discovery, Paramount, National Geographic... sense fer cap llei que obligui a invertir en producció espanyola, com passa a França. Ara tenim més canals que mai i menys producció pròpia que mai. S'ha fet malament”.

Amb tot, el director de vendes de Motion Pictures creu que hi ha motius per a l'optimisme: “El futur de l'animació és la realitat virtual, com deia Mark Zuckerman al Barcelona Mobile Congress. Caldran guionistes, dibuixants, coloristes... La nostra evolució serà cap a un món virtual.” Per aquest motiu, estan creant la plataforma Almodis, perquè “hi ha molt talent, però està molt descontrolat i parcel·lat, repartit en sèries, videojocs, aplicacions... Volem crear una plataforma que coordini tots aquests professionals, una eina que posi el talent en contacte amb el món, els creadors amb la producció”. Esperen que arribi a aplegar unes 20.000 persones del sector.Tony Albert creu que “si el govern fes un cop de taula i apostés per la realitat virtual, trauríem de l'atur milers de nanos. Ara és el moment de dotar les empreses d'eines, d'apostar per la formació i invertir en realitat virtual, tot està per fer. Però enlloc d'això, discutim si s'ha de fer religió o no a les classes.” Segons Marta Alonso, “la nostra generació no està preparada per la realitat virtual; el seu pas serà del digital a la realitat augmentada.”

El cinema animat, citat en el quadre (Tadeu Jones, Captura la bandera i Mortadel·lo i Filemó han estat èxits internacionals), ocupa tanmateix un lloc secundari en el sector català. “El cinema és car i complicat, t'ho jugues tot a la taquilla –diu Iván Agenjo–. Pots fer pel·lícules de ficció de baix pressupost, però d'animació, no; el resultat és de baixa qualitat.”

Motion Pictures

Una productora veterana que mira cap al futur

Tony Albert (Barcelona, 1965) és el president de Pro-Animats, l'associació de productors d'animació de la federació Proa, i el director de vendes de Motion Pictures, empresa fundada el 1977. “Vam començar com a distribuïdors de sèries com ara Calimero, Inspector Gadget, Els barrufets...” El 2003 van entrar en la producció de sèries d'animació, com ara Telmo y Tula, pequeños cocineros. Ja n'han creat una desena en aquests tretze anys, i una d'elles, Boom & reds, “s'ha venut a mig món; com que venim de la distribució i la controlem, anem a molts mercats i venem les nostres produccions.” Darrerament, també han produït Pumpkin reports, estrenada a TV3 i TVE, i al setembre inicien la coproducció amb Irlanda de la sèrie Myago. “Hi ha molta feina per fer, però vivim un moment molt interessant de l'animació, tenim un futur molt maco al davant”, opina. Per això, caldrà que les televisions s'hi impliquin més, que hi hagi incentius fiscals... En aquest sentit, “hi ha un antecedent molt bo, la taxa a les operadores de telefonia, que aporta diners a l'audiovisual català.”

Teidees Audiovisuals

De la gata Misha a la coproducció per ser competitius

Marta Alonso (Barcelona, 1975) va fundar Teidees Audiovisuals, el 2009, amb Sílvia Cortés. Actualment treballen en Misha, la gata violeta, que “és la sèrie que ens va veure créixer”, assegura. Ara estan produint la segona temporada, això vol dir 52 episodis de 7 minuts. També tenen un nou projecte, Sota el sofà, amb bones perspectives: ha estat seleccionat per participar en el Cartoon Forum de Tolosa, al setembre. Diu que “és la Champions League dels pitch” (una mena de mercat de projectes que busquen finançament). Només hi ha quatre projectes estatals escollits, i dos són catalans. Tenen altres projectes, com ara Molang, que fa en coproducció amb Millimages (França). “Som una indústria potent, però del sector audiovisual, som els que patim més –explica–. Per ser competitiu has de fer sèries en 3D, i la televisió no et paga més diners, tot i que el pressupost es duplica o triplica. Per tant, hem de buscar socis a fora.” Les coses canvien molt, i cal adaptar-se: “Les plataformes de Video On Demand (VOD) estan creixent; als Estats Units, la televisió ja ha passat al segon lloc de consum, per darrere de les tauletes.”

Peekaboo Animation

Productors i distribuïdors amb vocació internacional

Iván Agenjo (Barcelona, 1982) és el cap i productor executiu de Peekaboo Animation, creada al desembre. “Som productors i distribuïdors, i també treballem amb empreses petites, fem feina de consultoria i distribució”, explica. Dels seus projectes en desenvolupament, destaca Jo, Elvis Riboldi, adaptació d'aquest còmic català editat per La Galera, obra del grup de guionistes que van crear els populars Los Lunis. Està coproduït amb Canal+ de França. “Tot i ser una sèrie originalment nostra, a partir d'un llibre català, la fem en coproducció amb França, que són els socis majoritaris. No podem aportar dos milions dels 6,5 milions que costa, i ens veiem obligats a ser-ne només socis minoritaris.” La sèrie, que tindrà 52 capítols d'11 minuts, està protagonitzada per Elvis, un nen amb bona intenció, però amb la capacitat destructiva d'un míssil nuclear, que fa tota mena de desastres amb la seva colla d'amics. Peekaboo també participa en els projectes Mironins, de Cornelius Films; Rainbow shore, de Wide Freue Studio, i The somis, de Cinètica Produccions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia