Economia

Els economistes es perceben com a científics o mediàtics?

En l'àmbit de l'economia, ISI treballa amb més de 2.200 revistes de totes les disciplines i orientacions. A una mitjana d'uns cinquanta articles l'any per revista, la demanda se situa per sobre dels 100.000 articles l'any

Deia el gran economista italià Paolo Sylos Labini que l'efectivitat de la investigació en qualsevol ciència havia d'equilibrar dues virtuts: el rigor i la rellevància. A més, afegia que, a partir de la Segona Guerra Mundial, una bona part de la investigació econòmica s'havia fet molt rigorosa però que la seva rellevància, és a dir, la capacitat d'aportar solucions als problemes concrets de la gent, havia anat minvant.

Amb la revolució tecnològica, sobretot a partir de l'aparició de les xarxes i els mitjans de comunicació socials, jo diria que ha aparegut també un nou desequilibri: l'aparició d'economistes mediàtics que divulguen sobre problemes econòmics rellevants, però sovint amb molt poca rigorositat.

Ara bé, en general, els economistes mediàtics publiquen poc en revistes científiques i els economistes científics divulguen poc als mitjans de comunicació. Doble repte sobre la taula. Primer, fer una recerca en economia rigorosa i rellevant. I, segon, fer que aquesta recerca arribi a les empreses i a les persones per ajudar-los a resoldre problemes.

La recerca mundial en economia i empresa es mou en termes d'hipercompetitivitat d'allò que podríem anomenar els mercats de publicació. ISI Web of Knowledge és una empresa que es dedica, entre d'altres, a analitzar les revistes científiques del món i a classificar-les en funció del seu impacte, que es calcula, bàsicament, a partir de les citacions que reben.

En l'àmbit de l'economia, ISI treballa amb més de 2.200 revistes de totes les disciplines i orientacions. A una mitjana d'uns 50 articles l'any per revista, la demanda se situa per sobre dels 100.000 articles l'any. A més, a través de xarxes socials específiques de la investigació, com Researchgate o Academia.edu, sabem que al món hi ha més de sis milions d'economistes que fan recerca en contextos acadèmics o centres de recerca de tota mena i que la volen publicar.

Fent una previsió realista, es pot considerar que cada investigador pot enviar a arbitratge a aquestes revistes 0,5 articles l'any, cosa que determina una oferta de més de 3 milions d'articles l'any. Resum del mercat: excés d'oferta com una casa. La revisió d'articles funciona a través del sistema de revisió per cecs. És a dir, els investigadors envien els articles i el consell editorial de la revista fa un primer filtre editorial i, si és positiu, envia l'article a uns revisors (com a mínim dos) que els autors desconeixen i que emeten un dictamen sobre la conveniència de la seva publicació. Com que la majoria de les revistes reben molts més articles dels que poden publicar, el resultat és que de cada 100 articles enviats a revisió només se n'acaben acceptant al voltant del 10%, i a les revistes de més impacte, ni això. Deixo a la seva consideració la frustració dels investigadors que no poden publicar els seus articles, i sí, aquest és un bon sistema pel balanç entre rigor i rellevància que dèiem abans.

I vet aquí el dilema. En un mercat de publicació d'articles col·lapsat, els incentius de progressió professional dels investigadors de les ciències socials, inclosa l'economia, s'estableixen principalment per aquesta via. Per assolir l'acreditació de recerca (necessària per optar a la categoria de professor agregat o titular), l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) estableix un criteri de publicació de com a mínim deu articles (quatre dels quals en revistes d'elevat impacte) i per assolir l'acreditació de recerca avançada (necessària per optar a la categoria de catedràtic) la publicació de com a mínim vint articles (deu dels quals en revistes d'elevat impacte).

Criteris correctes?.

No seré jo qui critiqui aquest sistema. Em semblen bé l'homologació de criteris per a tothom i el retiment de comptes. Altra cosa és si els criteris han de ser exactament els que hi ha ara. I si aquests criteris generen uns costos d'oportunitat molt alts que afecten altres funcions de la investigació, com la docència o la transferència. I una més, si tot el sistema acadèmic ha de funcionar així, o si es podrien pensar noves acreditacions i incentius més centrats en la innovació o la transferència del coneixement generat.

Ara ja saben per què els investigadors no fan gaire comunicació i per què els comunicadors fan poca recerca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA