Els hipotecats deixaran de pagar 260 milions anuals
A Catalunya se subscriuen unes 70.000 hipoteques cada any
L’impost és un 8,7% dels guanys de la banca en 9 mesos
Més de 70.000 consumidors s’estalviaran al voltant de 260 milions d’euros anuals en conjunt quan avui el Consell de Ministres eximeixi els hipotecats de tributar per l’impost d’actes jurídics documentats. Són dades del sindicat de tècnics d’hisenda Gestha, que també calcula que, a escala estatal, l’estalvi arribarà a 458.000 clients bancaris cada any i que el volum global del que deixaran de tributar superarà els 1.100 milions, amb una mitjana de 2.500 euros per cada hipoteca en concepte d’IAJD. Una mitjana que a Catalunya, per cert, s’eleva a 3.684 euros i que és, amb la de les Balears, la més alta de l’Estat, atès que la tarifa de l’impost, que està cedit a la Generalitat, també és a la franja més alta, d’un 1,5% del capital prestat.
L’estimació global de la repercussió econòmica a Catalunya també és, dins de l’Estat, la més alta, seguida a certa distància per la d’Andalusia, on l’estalvi per a més de 85.000 subscriptors d’hipoteques serà d’uns 230 milions.
Fonts del sindicat de tècnics tributaris Gestha van lamentar que el Suprem hagi “frustrat” les expectatives d’un milió i mig de contribuents, que esperaven recuperar amb una retroactivitat mínima de quatre anys els impostos que havien abonat en el seu dia. A Gestha també denuncien que amb el seu últim gest el Suprem “salva la banca del pagament dels impostos d’aquests quatre anys, perquè “quan el Tribunal de Justícia de la UE resolgui el cas d’aquí a uns anys haurà prescrit la possibilitat de reclamar la devolució”, excepte en cas de les persones que ja hi hagin recorregut en contra. Els tècnics remarquen la “inèdita” jurisprudència que ha durat poc més de dues setmanes i que ha generat “una crisi de credibilitat en la justícia” i en general el “descrèdit de les institucions públiques”.
Per Gestha, la banca “té prou múscul” per assumir el pagament anual de l’impost, que representa, segons les seves estimacions, aproximadament un 8,7% dels beneficis que ha obtingut el sector en els primers nou mesos de l’any, per la qual cosa insten la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia a vigilir perquè les entitats no acordin fer repercutir als clients el pagament de l’IAJD encarint o endurint les condicions de les hipoteques.
Alguns el volen suprimir
A l’altra banda de l’espectre dels opinadors es va situar ahir el Consell General d’Economistes (CGE) espanyol, que és del parer que cal eliminar l’impost. El president del CGE, Valentí Pich, va considerar que la indecisió del Tribunal Suprem ha portat una imatge de “manca de seguretat jurídica” i va advocar per suprimir la taxa, ja que “no té cap sentit en un món digital” i que només tenia raó de ser “quan les persones només tributaven quan anaven al notari”. Atès que l’impost impactaria en els comptes de les comunitats autònomes, Pich va dir que “no hi pot haver debat seriós fins que no es reformi el sistema de finançament autonòmic” ja que, va dir, “la fiscalitat es legisla de forma desordenada”.
