Economia

Més de mig segle de davallada del tèxtil garrotxí

A mitjan anys seixanta del segle passat, donava feina a més de la meitat dels treballadors

Ara representa el 5% de l’ocupació total de les principals empreses

El tèxtil garrotxí va iniciar a finals dels seixanta una lenta davallada

El sector tèxtil de la Garrotxa –filatura i confecció– ha passat en poc més de mig segle de ser el referent de l’economia comarcal a convertir-se en residual. En concret, ha passat de donar feina al 62,5% dels assalariats l’any 1964 al 5% actual. Això ha tingut conseqüències en l’economia comarcal, que, en comptes d’entrar en crisi, ha sabut diversificar l’activitat, i també ha tingut conseqüències en el paisatge urbà, especialment als municipis que travessa el riu Fluvià i, sobretot, a Olot.

El tèxtil va tenir un auge important a la comarca des de la meitat del segle XIX i durant bona part del XX. Això no obstant, a partir de finals dels anys seixanta, va iniciar una lenta davallada –difícil d’avaluar amb exactitud per l’economia submergida–, que es va accentuar a partir de finals dels vuitanta amb la deslocalització de moltes de les filatures i fàbriques de confecció garrotxines. Així doncs, l’any 1964, el tèxtil de la Garrotxa donava feina al 62,5% de la població activa i era el principal sector de l’economia comarcal, amb un total de 178 empreses i 6.445 treballadors.

El seguien el sector de la fusta, amb 106 empreses i 1.042 treballadors, i el sector de l’alimentació, amb 91 empreses i 1.067 treballadors, i amb el 10,1% i el 10,3% del total d’assalariats.

L’any 1985, però, ja es percep la davallada del tèxtil, tot i que el seu pes en l’economia garrotxina és molt important. Hi ha registrades 112 empreses, que donen feina a 3.511 treballadors, un 42,9% del total. El segueix en importància el sector de l’alimentació, amb 85 empreses i 1.511 treballadors, un 18,7% del total.

Entre finals del segle passat i principis de l’actual, la mitjana de treballadors del sector tèxtil se situa a l’entorn dels 200, amb puntes mínimes d’un centenar l’any 2009 i de 80 el 2014, i amb repunts a l’alça fins als més de 200 actuals.

El tèxtil garrotxí ocupa 245 persones, un 5% de la població activa, i factura en conjunt 53,6 milions d’euros anuals, un 3,7% del total del rànquing de facturació de les 45 principals empreses de la comarca, segons les dades de l’Observatori Econòmic, Mediambiental i Social de la Garrotxa. A més, cal tenir en compte que aquestes xifres es concentren en un nombre molt reduït d’empreses.

LES XIFRES

53,6
milions d’euros
facturen a l’any les principals empreses del sector tèxtil de la comarca de la Garrotxa.
245
treballadores
i treballadors estan ocupats en el sector de les filatures i la confecció que sobreviu a la zona.
3
grans indústries
concentren el tèxtil garrotxí i resisteixen a la deslocalització.
Facturació

La transformació d’Olot sense el fil i la confecció

J.C

La davallada de la indústria del tèxtil ha tingut conseqüències en l’urbanisme de la ciutat d’Olot. De fet, es pot afirmar que, en certa manera, l’ha condicionat. L’actual plaça de Catalunya, un dels nous eixos de creixement dels últims decennis i que configura un segon centre, es va urbanitzar sobre els terrenys ocupats per la Cooperació Fabril. La fàbrica ocupava l’illa urbana entre el passeig de Barcelona i el carrer Pou del Glaç, i entre Nonet Escobós i la plaça Clarà. Actualment, l’antiga xemeneia industrial recorda el seu passat. Ca l’Artigas, al costat del Fluvià, es va enderrocar per allargar la ronda Fluvià fins al pont de Santa Magdalena, i per fer un nou accés a l’estació d’autobusos i dues promocions de pisos.

En altres casos, les antigues fàbriques s’han reciclat en operacions immobiliàries de molt volum. Una de les més emblemàtiques ha estat la reconversió de la Cotim en un edifici de pisos i locals comercials, mantenint-ne l’estructura externa. Can Sacrest, a la pujada de Sant Bernat, està pendent de ser reconvertida en la futura biblioteca d’Olot.

A la resta de la Garrotxa, trobem diverses antigues fàbriques tèxtils al llarg del riu Fluvià, en general abandonades. Hi ha, però, un cas rellevant a Sant Joan les Fonts, al límit amb Olot, on una comunitat d’artistes ha establert els seus tallers i, en alguns casos, fins i tot el seu habitatge.

Sigui com sigui, la recuperació del patrimoni industrial abandonat continua sent tema de debat a la Garrotxa.

Molta ocupació en el sector alimentari

La indústria agroalimentària dona feina a gairebé la meitat dels ocupats a les principals empreses de la Garrotxa. En concret, a 2.453 persones, un 46% del total. El sector del plàstic ocupa 630 persones, un 11,5%, i el segueixen el de la maquinària, que n’ocupa 489, amb un 9,1%, i el sector serveis, amb 399 treballadors, un 8,5%. El sector químic i farmacèutic dona feina gairebé al mateix nombre de persones que el tèxtil, 243, un 4,5% del total. Les indústries dels sector agroalimentari són les que, en conjunt, tenen dimensions més grans. Les indústries garrotxines es concentren en bona part a Politger, les Preses, Olot i Begudà.

Feina

El carni predomina en l’economia comarcal

El sector agroalimentari, amb predomini del carni, és, de molt, el de més pes en l’economia de la Garrotxa. Factura 736,8 milions d’euros anuals, la qual cosa representa el 51% de la facturació total de les principals 45 empreses garrotxines que l’Observatori ha agafat com a referent. El sector de la indústria del plàstic s’ha desenvolupat extraordinàriament durant les últimes dècades i s’ha situat davant d’un altre sector tradicionalment important, el de la maquinària. El plàstic factura 145,6 milions, un 10,2% del total, i la maquinària, 117,8 milions, un 8,3%. A més distància, hi ha les arts plàstiques, amb més de 80 milions, i el sector farmacèutic i químic (71,2 milions).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia