Les borses pateixen la pitjor setmana d’ençà de la crisi
La psicosi pel coronavirus afecta els parquets d’arreu del món, que experimenten caigudes de dos dígits
L’Íbex 35 ha perdut en cinc sessions gairebé un 12% del seu valor
Els mercats financers s’han contagiat de la psicosi desencadenada pel coronavirus de Wuhan (Covid-19) i han viscut la pitjor setmana d’ençà de l’última crisi.
La por a la propagació del brot i al seu impacte en l’economia global han provocat caigudes a les borses d’arreu del món, amb descensos acumulats superiors a l’11 %. En el cas de l’índex de referència espanyol, l’Íbex 35, ha estat de prop del 12% en les cinc sessions que han transcorregut des de dilluns.
En conjunt, les borses mundials han patit aquesta setmana pèrdues de dos dígits, uns descensos que no es registraven des del 2010, quan la crisi mundial va posar en qüestió la viabilitat de l’euro, o fins i tot del 2008, arran de la fallida de Lehman Brothers.
Una mesura de la caiguda de l’Íbex 35, per exemple, la dona el fet que a principis de setmana el selectiu aconseguia batre la xifra dels 10.000 punts. Aquest divendres ha tancat en els 8.723, fet que el situa en mínims de l’agost passat
Aquest divendres la borsa de Londres ha caigut un 3,39%, la de Frankfurt un 4,44% i l’Íbex un 3,47%. A l’altra banda de l’Atlàntic també hi ha hagut números vermells durant bona part de la setmana. A les sis de la tarda el Dow Jones nord-americà queia més d’un 3%. Una xifra similar a la del Nikkei japonès, que ha caigut un 3,67% en l’última sessió de la setmana. La borsa de Hong Kong ha retrocedit un 2,42%.
La incertesa ha animat els inversos a abandonar la renda variable i a buscar refugi en actius considerats segurs, com el dòlar i el deute de països solvents, bàsicament Estats Units i Alemanya, i el petroli ha registrat una baixada continua..
L’expansió del brot ha afectat especialment les aerolínies i les empreses turístiques –pel descens de moviments de persones–, però també les petrolieres –per la baixada del preu del cru– i els bancs, principals perjudicats d’un eventual relaxament de la política monetària.
