Economia

empresa

alerta

Les infraestructures són la principal mancança de l'Ebre pels empresaris

Una enquesta de la Cepta revela el pessimisme de l'empresariat respecte a la situació econòmica

La indústria agroalimentària i el turisme, els punts forts

La manca d'infraestructures i d'inversió pública a les Terres de l'Ebre és el principal dèficit del territori pels empresaris, segons una enquesta encarregada per la patronal Cepta. Més de 200 empresaris de l'Ebre i el Camp de Tarragona han participat en l'enquesta, efectuada pel gabinet Ceres, que també posa de manifest la falta d'un projecte territorial per incrementar la competitivitat del sector empresarial. Tot i que només han participat en l'enquesta la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, els autors sostenen que les dades són extrapolables al conjunt de les comarques ebrenques. “El treball pretén identificar els punts crítics que cal millorar per reactivar l'economia, no és un pla estratègic”, va manifestar Juan Antonio Duro, catedràtic d'economia de la URV, que també ha participat en l'elaboració de l'estudi.

Tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l'Ebre, la patronal Cepta apunta unes mancances similars des del punt de vista econòmic, però mentre que a l'Ebre el principal punt fort considera que és la indústria agroalimentària, al Camp és el turisme. A l'Ebre els empresaris són més pessimistes respecte al futur; així, un 34% dels enquestats assenyalen que la situació econòmica a la seua comarca serà pitjor o molt pitjor que actualment. “Tenen una percepció pessimista tant del passat com del present i el futur i pràcticament tots els factors de competitivitat suspenen, menys la disponibilitat del sòl i la sostenibilitat ambiental”, va explicar Hildebrand Salvat, del gabinet Ceres.

Pel que fa als factors que limiten l'activitat empresarial, els enquestats indiquen la debilitat de la demanda, l'augment de la competència, la falta de mà d'obra especialitzada i les dificultats de finançament. “Es fan molts plans i estudis econòmics de les Terres de l'Ebre, però el que fa falta són més actuacions i coordinació entre administracions”, va manifestar el president de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (Aece) –integrada a la Cepta–, Daniel Cortijo. Obrir-se a nous mercats, diferenciar-se de la competència, internacionalitzar-se i innovar són alguns dels principals reptes que els empresaris volen abordar.

Mesures per dinamitzar l'economia

L'estudi de la Cepta, en què també han col·laborat la URV, la Diputació i els consells comarcals, assenyala algunes mesures transversals per dinamitzar l'economia. Així, aposta per l'impuls de mecanismes de governança territorial amb visió integral, la promoció conjunta del sòl industrial, l'impuls d'una oferta formativa adaptada, la dinamització turística i una millor coordinació entre producte de litoral i producte d'interior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Campanya publicitària per atraure turistes internacionals i de proximitat

GIRONA
economia

El Govern va fer retirar 1.339 anuncis d’allotjaments turístics il·legals durant el 2023

barcelona
TURISME

Els càmpings de Lleida preveuen una bona temporada sense restriccions per sequera

LLEIDA
Economia

Arrenca el Seafood Expo Global amb bones expectatives

L’Hospitalet de Llobregat
economia

Pimec reforça la presència al Vallès amb nova delegació a Terrassa

Terrassa
CALONGE I SANT ANTONI

El grup francès Capfun compra el càmping Treumal

CALONGE I SANT ANTONI

Freixenet presenta un ERTO per a 615 treballadors per la sequera

Sant sadurní d’anoia

Barcelona dedicarà 4 milions a impulsar la recerca i l’ocupació juvenil

Barcelona
economia

Els accidents laborals mortals han crescut un 50% la última dècada

barcelona