Economia

Transhumància

Vaques cap a la fresca

El ramat de vaques dels germans Fondecaba -del mas la Moixa- és un dels últims que manté la transhumància a peu

El recorregut des d’Avinyonet de Puigventós fins a Llanars s’allarga cinc dies recorrent els camins ramaders

Vuit persones acompanyen i vigilen els 250 caps de bestiar que han passat els mesos d’hivern a l’Empordà

No és anar a passeig, cal gent que hi entengui perquè la meitat de les vaques te s’esgarrien

“Avui és un dia espectacular per caminar perquè ja veus que les vaques marxen volant”, diu en Joan Fondecaba. El Joan i el Carles són els germans del mas la Moixa, de Llanars. El seu ramat de vaques ha passat l’hivern a la finca que tenen a Avinyonet de Puigventós i aquest passat dimarts han sortit a tres quarts de sis del matí amb sis persones més per la transhumància: uns 250 caps de raça bruna, entre vaques i vedells que caminaran cinc dies per tornar cap al Ripollès. Com que no fa calor, el bestiar camina lleuger, coneixen el camí i saben que tornen a casa. Al davant sempre hi ha la mateixa vaca. “No és gaire bona, ja la tindríem venuda, només fa un vedell cada dos anys; però és la que se sap més el camí, és com una persona. Això sí, sempre vol anar a davant si una altra vaca li passa davant ja està emprenyada”, explica en Carles.

A les onze ja són a Sant Llorenç de la Muga i fan una nova parada per deixar beure les vaques. Aquesta primera etapa serà la més llarga dormiran a Albanyà. A la carretera són més fàcils de controlar (a més al davant els obre pas un cotxe dels Mossos d’Esquadra per no generar problemes de trànsit), però a partir d’Albanyà s’acaba el quitrà i les altres etapes seran més entretingudes, per camins estrets.

El segon dia s’enfilaran cap a Bassegoda, Creu de Principi i dormiran a la Comella; l’endemà faran una etapa curta, només 8 km fins al Morató. El quart dia és el més complicat, passen pel Coll de les Falgueres, entren al Vallespir per La Manera, segueixen pel Coll de Malrem, cap a can França i Rocabruna. El dissabte ja arriben a casa i el ramat es distribueix en diferents llocs, als comunals de Llanars i en una finca al Catllar.

En total els del la Moixa tenen unes 360 vaques de carn i vedells, i 12 eugues “com a capritxo”, perquè els agrada però les eugues no és un sector que doni gaire, expliquen. No totes les vaques de la Moixa fan la transhumància, un centenar es queda tot l’any a Llanars. Adquirint un finca a l’Empordà com van fer en Joan i en Carles ja fa 17 anys, és molt més fàcil preparar menjar per l’hivern, hi tenen espai per posar les 250 vaques que baixen al desembre i a més camps que es dallen per fer bales i pujar-les al Ripollès.

“Ara ja no puja ningú caminant, tothom puja en camió, nosaltres també ho havíem deixat de fer, però molta gent ens anava dient que això no es pot deixar perdre, que ho hem de tornar a arriar, i d’ençà cinc o sis anys ens hem tornat a engrescar”, diu en Carles. Això no vol dir que ho facin només per mantenir una tradició, pujant a peu calculen que s’estalviaran prop de 3000 euros del viatge amb camions. A més el ramader afegeix que per les vaques potser els va més bé més fer el viatge a peu que no pas en camió, perquè el camió les malmena molt, queden molt apretades.

Durant els dies de viatge segueixen els antics camins ramaders però molts són bruts o s’han perdut. La fila del ramat es va allargant i entre la primera vaca a l’última hi pot haver tres hores de diferència. Els homes que acompanyen el ramat han de ser molt a l’aguait perquè no s’esgarriï algun animal. Els germans Fondecaba tenen clar que poden fer la transhumància gràcies a l’ajuda de les persones que els ajuden, veïns i amics que s’apunten. “Cal gent que en sàpiga, gent que hi entengui, que vegi quines vaques es poden escapar, això no és anar a passeig perquè la meitat de les vaques te s’esgarrien. Els que ens acompanyen ens saben molt i més o menys ja es veu la vaca que vol apartar-se del grup, les més problemàtiques les coneixem”, aclareix en Carles. El vespre cal aprofitar la parada per controlar que hi siguin totes, menjar i anar a dormir en pallisses, barraques o al ras, perquè tots els masos on fan etapa ja son abandonats o en runa.

De fet abans de sortir per la transhumància els germans Fondecaba reben peticions de propietaris, als quals els agradaria que el ramat s’aturi alguns dies a prop dels masos per netejar camps abandonats, però els vaquers no poden fer-ho han de seguir el viatge amunt. Els anys en que el viatge es complica és quan homes i vaques han de patir massa calor, o molta pluja obligant-los a dormir nits abrigats sota un paraigua i amb les vaques a la intempèrie. Per enguany la feina ja està feta; el ramat torna a ser a les pastures del Ripollès fins al desembre , quan sigui hora de tornar a baixar cap a l’Empordà.

Fotos i somriure
Els somriures dels conductors i els mòbils que es disparen per fotografiar les 250 vaques que fan alentir el trànsit, evidencien que la transhumància ja s’ha transformat en espectacle d’ èxit.Però el pagès admet que si fa el viatge a peu s’estalvia uns diners, i fins i tot que pujar en camió no li faria guanyar gaire temps perquè s’haurien de fer molt viatges. Per arrodonir-ho, els masos de muntanya on passa el ramat s’alegrarien que les vaques puguin netejar camps i camins bruts i abandonats. Molts motius per recuperar la transhumància a peu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SALUT

Denuncien les “males condicions” de la Residència Bellamar de Platja d’Aro

PLATJA D’ARO

Creix un 12,6% el nombre de turistes internacionals a l’octubre

Barcelona
economia

El Govern vol rebaixar l’IRPF a rendes de fins a 33.000 euros

barcelona
TURISME

Jornada a l’Estartit sobre l’ús de l’aigua en temps de sequera

L’ESTARTIT
economia

L’atur torna a repuntar, tot i baixar respecte a fa un any

barcelona
OCUPACIÓ

L’atur creix el novembre en 395 persones a les comarques gironines

GIRONA
Economia

Mercat amb taquilles

Olot
Maria Sabaté
Cap de Màrqueting i Comunicació de BIONTE

“Bionte neix per donar un plus amb innovació a la nutrició animal”

El pressupost de la Diputació creixerà un 10% el 2024
Tarragona

El pressupost de la Diputació creixerà un 10% el 2024

tarragona