Economia

francesc cabana

Quadern economia

Zara i Mango

No n’he fet una auditoria però em fan molta angúnia aquests creixements

No cal quasi ni pre­sen­tar aques­tes dues mar­ques que repre­sen­ten dues grans empre­ses. Les seves boti­gues estan per tot arreu tant aquí com a tot el món. Prop de casa tinc un Zara Home, que m’ima­gi­nava que era de roba per a home, fins que els ente­sos m’han fet veure que es tracta de roba per a la llar i que la paraula Home era anglesa i no cata­lana. Soc un igno­rant en mol­tes coses i gens dogmàtic en temes econòmics. Però soc capaç de pen­sar.

Zara és una empresa gallega. El soci majo­ri­tari d’Indi­tex SA és Aman­cio Ortega, un dels homes més rics del món. La seva for­tuna s’ha cal­cu­lat sobre el valor de les seves acci­ons a Borsa i a l’Íbex 35, que recull les 35 empre­ses espa­nyo­les més cotit­za­des. El divorci li va sor­tir car, a Don Aman­cio, ja que la seva pri­mera esposa era la segona acci­o­nista d’Indi­tex. Ortega va fer la for­tuna, segons les males llengües infor­ma­des, amb el con­tra­ban a les cos­tes galle­gues.

Mango n’és com­pe­ti­dora directa. El nom de l’empresa matriu del grup és Mango MNG Hol­ding. Les boti­gues depe­nen de Punto Fa SL, i tot i que parla de cotit­zar a borsa, no troba el moment. Els pro­pi­e­ta­ris són els ger­mans Isak i Ahman Andik, uns jueus de Tur­quia que van arri­bar a Bar­ce­lona amb una sabata i una espar­de­nya. No tenen el volum de Zara, però Déu n’hi do. No sé si les dues empre­ses s’han posat com a exem­ple d’estudi a l’IESE o ESADE, però si no ho han fet, ho hau­rien de fer. La seva prin­ci­pal i comuna carac­terística és que por­ten un crei­xe­ment del volum de ven­des i de bene­fi­cis que oscil·la entre el 20 i el 30% anual. És el resul­tat de l’ober­tura con­ti­nu­ada de noves boti­gues, que fan créixer les ven­des i els bene­fi­cis.

No he fet una audi­to­ria de les dues empre­ses, ni he estu­diat els balanços, però em fan molta angúnia aquests crei­xe­ments tan alts. Tinc la impressió que no es podran aguan­tar. Des de fora i amb l’esti­mació que es merei­xen, crec que els ges­tors hau­rien de can­viar de marxa, des­pren­dre’s de la botiga que tenen a l’Antàrtida o a Mongòlia Exte­rior –és broma, però ja m’ente­nen–, tan­car boti­gues que estan a un cop de roc d’una altra de sem­blant i con­so­li­dar les més sòlides.

Posaré un exem­ple, tot i que es tracta d’un estat i no d’una xarxa de boti­gues. Parlo de la Xina. Va tenir crei­xe­ments del seu PIB del 15 i del 20% anual des del moment en què el Par­tit Comu­nista en el poder va aban­do­nar el sis­tema soci­a­lista pla­ni­fi­cat per un que accepta els prin­ci­pis bàsics del capi­ta­lisme, però man­te­nint el poder polític en mans del par­tit. Fa anys vaig començar a pre­o­cu­par-me per aquest crei­xe­ment tan ràpid de l’eco­no­mia xinesa i vaig pre­veure que no es podria man­te­nir gaire temps. No sé si ho vaig escriure, però sí comen­tar amb amics, que em mira­ven de reüll i can­vi­a­ven la con­versa o d’inter­lo­cu­tor. Des d’ales­ho­res l’eco­no­mia xinesa ha bai­xat sob­ta­da­ment d’aquells per­cen­tat­ges, no pas perquè vagi mala­ment, sinó perquè el rerepaís, es tracti d’un estat o d’una empresa, difícil­ment pot absor­bir aquest crei­xe­ment, sense tras­bal­sos.

Ho vaig ende­vi­nar en el cas xinès, però pot­ser m’equi­voco amb Zara i Mango.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia