Milers de persones al carrer reclamen pensions dignes
La UGT calcula que caldrien 12 anys consecutius aplicant la pujada màxima a les prestacions per recuperar el que s’ha perdut des del 2010
Cada jubilat català ha deixat de rebre 3.300 euros en aquest temps
L’exigu increment del 0,25% aplicat a les pensions ha fet vessar el got de la paciència dels pensionistes. La defensa d’un sistema públic de pensions digne i el rebuig a l’ofensiva per fomentar els plans de jubilació privats van fer sortir la gent al carrer ahir, coincidint amb el Dia Europeu per la Igualtat Salarial. Barcelona i les capitals de demarcació catalanes van viure mobilitzacions que van aplegar milers de persones per protestar contra la situació actual i contra les perspectives d’unes pensions públiques que creixen a pas de formiga mentre la inflació prevista voreja el punt i mig percentual. Les manifestacions, que també s’havien convocat a la resta de l’Estat espanyol, fins a una vuitantena en total, eren la continuació de força dies de concentracions que els convocants ja auguren que es continuaran produint.
A Barcelona, concretament a la plaça de Catalunya, la plataforma Marea Pensionista, que tenia el suport de les associacions sindicals majoritàries, va reunir al voltant d’un miler de persones, mentre que a Girona se’n van concentrar unes 300 davant de l’ajuntament de la ciutat, a la plaça del Vi. A Lleida, mig miler de manifestants es van dirigir a la subdelegació del govern espanyol, mentre que a Tarragona un centenar de pensionistes es concentraven davant de l’ajuntament, com cada setmana, per reclamar els seus drets.
Un resum succint de la reivindicació és que, des de la instauració, el 2013, via reial decret, de l’última reforma de les pensions, els pensionistes estan perdent poder adquisitiu, i per tant qualitat de vida, amb l’expectativa de retrocedir encara més. Laura Pelay, vicesecretària general d’àrea externa i portaveu de la UGT, es refereix al resultat de les polítiques del govern popular com una “indecència”, ja que, paral·lelament a la precarització d’aquestes prestacions, “estan regalant diners a les autopistes i a les grans constructores”. Els càlculs del sindicat són que, tal com està muntat el sistema, que ha limitat les pujades al 0,25% en els últims cinc anys, cada pensionista català ha deixat de rebre 3.300 euros, que li correspondrien des del 2010; o sigui, 674 cada any, 48 cada mes. I aquest any perdran 167 euros més si es compleix la predicció de l’IPC, ja que les pensions només creixeran de mitjana uns ridículs 2,4 euros mensuals. D’aquesta manera, per recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims set anys, caldrien, segons el sindicat, dotze exercicis consecutius d’aplicació del límit superior de la revaloració, que segons la llei és mig punt per sobre de l’IPC anual.
A tot plegat, cal afegir-hi l’anomenat “factor de sostenibilitat”, que es posarà en marxa el 2019 i que consisteix en un coeficient que s’aplicarà als nous jubilats i que s’ajustarà a l’esperança de vida que se’ls estimi. Aquest algoritme, per Pelay “totalment opac”, obre la porta a noves retallades i a una perspectiva funesta per als jubilats de les pròximes generacions.
Les dones pateixen més
Comissions Obreres remarca que, a més, des del 2013, productes de primera necessitat com ara els aliments s’han encarit un 7,1%, i també s’han apujat sensiblement la roba, el calçat i l’habitatge. Fonts de Comissions subratllen que les dones són el col·lectiu que cobra les prestacions més baixes, ja que perceben el gros de les no contributives i les de viduïtat, i que, consegüentment, són les més afectades per la situació.
No obstant això, la ministra espanyola d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, negava els comptes fets pels manifestants. Mentre a Madrid la protesta de milers de persones encerclava el Congrés, Báñez, que fa pocs dies llançava un globus sonda amb relació a la possibilitat de calcular la pensió a partir de tota la vida laboral i no sols dels últims anys, assegurava que, com a molt, els pensionistes han perdut una dècima de poder adquisitiu aquest últim exercici.
Breu història d’una inconstitucionalitat camuflada
Les protestes d’ahir reclamaven un dret tan constitucional com el que reconeix l’article 50 de la carta magna espanyola: el garantiment de la suficiència econòmica de la gent gran amb pensions “adequades i periòdicament actualitzades”. Però les bones paraules del venerat text se’n van anar en orris quan, a finals del 2012, el govern del PP va aprovar un reial decret, anomenat “de mesures de consolidació i garantia del sistema de la Seguretat Social”, que desvinculava l’actualització de les pensions de l’evolució de l’IPC. L’any següent el va reblar la llei del factor de sostenibilitat i de l’índex de revaloració de les pensions, des d’aleshores subjecte a variables independents del cost de la vida.
La plataforma Marea Pensionista, convocant de les protestes d’ahir, ja ha anunciat la interposició d’una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans contra l’Estat per la vulneració del dret al manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes. A més de l’incompliment de l’article 50 de la Constitució, el Col·lectiu Ronda –que cursarà la demanda en nom de Domiciano Sandoval, líder activista de Marea Pensionista– creu que també es vulnera el conveni 102 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que el govern espanyol va signar i ratificar al seu dia, així com el Codi Europeu de Seguretat Social i la Carta Social Europea.
Quant al polèmic “factor de sostenibilitat”, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, va presentar fa pocs dies una proposició no de llei que en reclama la derogació per “injust”, ja que comportarà més pèrdues de poder adquisitiu.
