Rebuig global a la idea dels EUA de posar aranzels a l’acer i l’alumini
La UE, el Canadà i la Xina amenacen amb represàlies i les borses cauen arreu
Trump diu que no té por de la guerra comercial i defensa el proteccionisme
El nacionalisme proteccionista de Donald Trump està a punt de provocar una guerra comercial entre els EUA i la resta del món. La idea d’imposar aranzels a les importacions d’acer i alumini, aplaudida pel sector aïllacionista i contrari al lliure comerç que el rodeja i emparada en el dogma America First (“els Estats Units, primer”), no ha rebut la mateixa acollida en un àmbit global i ha recollit crítiques ferotges de la comunitat internacional i fins i tot amenaces directes de represàlies.
Trump no té por de la guerra comercial. “Quan un país (els EUA) està perdent milers de milions de dòlars en comerç amb pràcticament tots els països amb què fa negocis, les guerres comercials són bones, fàcils de guanyar”, va piular. No és una posició nova, fa temps que el magnat defensa el proteccionisme i el comerç “recíproc”, tarifant importacions igual com estan gravades les exportacions nord-americanes.
Després de moltes amenaces, Trump ha decidit encendre la primera flama del conflicte, amb aranzels a les importacions a l’acer (25%) i a l’alumini (10%). Segueix les recomanacions d’un Departament de Comerç que deia que, per “seguretat nacional”, calia imposar-los.
La justificació és com a mínim dubtosa, ja que la necessitat d’aquests metalls per a ús militar només requereix el 3% de la producció pròpia dels EUA, fet que demostraria que la mesura, en realitat, és només un intent d’afavorir la indústria nacional.
Estat d’alerta general
L’anunci oficial no es farà fins la setmana vinent, amb data per decidir i detalls per acabar de definir. No obstant això, només la idea de declarar la guerra al lliure comerç ha posat la comunitat internacional i els aliats tradicionals dels EUA en estat d’alerta i disposats a respondre amb la mateixa moneda.
La Unió Europea, que ha promès respondre amb “fermesa i proporcionalitat” a les accions nord-americanes, estaria pensant aplicar aranzels del 25% a importacions de productes industrials i agrícoles dels EUA per valor de 2.840 milions d’euros, segons informava ahir Reuters.
El Canadà, principal proveïdor dels EUA, simplement va dir que la decisió era “absolutament inacceptable” i prepara una resposta. La Xina, per la seva banda, demanava “respecte per les regles del comerç multilateral” i mostres de “mesura en l’ús de polítiques proteccionistes”.
Temor a les borses
Les borses van reaccionar ahir amb por i tement que es dispari la guerra comercial, deixant els parquets en xifres vermelles des de l’anunci i amb enormes pèrdues per a les empreses que necessiten metalls en la seva producció, com ara les automotrius.
La decisió tampoc no ha agradat al Partit Republicà, crític amb una decisió que farà mal a les relacions internacionals i farà pujar els preus al consumidor nord-americà.
“Potser se’n fa un gra massa”, va dir en to burleta el secretari de Comerç, Wilbur Ross, que va aparèixer a la televisió amb una llauna de cervesa que només s’encarirà “un sisè de centau”, segons ell. La indústria cervesera va respondre ràpidament i de manera contundent: un 10% en l’alumini representaran despeses de 282 milions d’euros anuals i la possible pèrdua de 20.000 llocs de treball.
Preocupació pels míssils russos
El nou armament nuclear presentat recentment pel Kremlin i qualificat d’“invencible” ha fet disparar l’alerta dels països de l’OTAN, que ahir van qualificar l’amenaça de “contraproduent i inacceptable”. Els aliats van mostrar unitat davant l’intent d’una nova escalada militar russa. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president dels EUA, Donald Trump, van coincidir a valorar les “negatives conseqüències per al control d’armes internacional” que suposa l’acció de Moscou. Mentrestant, i malgrat les asseveracions que la població nord-americana no corre perill, el Pentàgon està treballant l’esborrany d’una nova estratègia antimíssils, per si de cas.
