Economia

J. SALLENT I D. GARCIA

IMPULSORS DE LA CERVESA ARTESANA TERRA DE CENTELLES

“La industrial és una cervesa que està morta i l’artesana és viva”

Van fer les primeres cerveses artesanes el 2007, quan encara no era un ‘boom’, i ara volen donar un nou impuls a la marca Terra, que treu una nova varietat, i projecten fer el propi obrador

Són dels veterans que fan cervesa artesana. Com sorgeix el cuquet?
[Joan Sallent] Som matrimoni cerveser des de fa dos anys. Amb l’Albert Romero, el primer soci que vaig tenir, treballàvem junts en una empresa química. Ell tenia uns parents forners i a mi sempre m’ha agradat fer coses amb les mans i vam començar parlant de ratafia, perquè a Centelles n’hi ha afició, però ens va caure a les mans un kit de fer cervesa. No ens va sortir bé i ens vam picar. Vam comprar un macerador bullidor i ens va començar a sortir alguna cervesa que es podia beure. Al principi totes les regales a amics, t’ho creus, et vas engrescant i creixent. Això era el 2007 i llavors hi havia la cervesa Montseny i tres més... I vam seguir amb la creació de l’empresa cervesera Terra el 2011. A l’Albert al cap de sis o set anys la feina se li va complicar, un company s’hi va interessar, però al final va venir el David. [David Garcia] Vaig començar com ells, però amb la diferència que no les regalava, sinó que me les bevia. De fet els seguia i era consumidor de Terra, i vaig comprar la part de l’Albert. Tinc un forn de pa i tot el que fermenta m’agrada.
Quants litres en fan?
[J.S.] Mai ho he sabut respondre. No tenim obrador i vam començar anant a casa d’una altra microcervesera, primer a ca l’Arenys-Guineu, on en vam aprendre, però ens ho posaven difícil perquè creixien i és on van començar Calavera, Pirata i moltes que ara són potents. Vam anar a Vic Brewery, però allà fan lots a partir de 1.800 litres, 3.000 ampolles, i com que no ens hi dediquem plenament, costa vendre-les i algunes arribaven al límit de la caducitat. Finalment vam buscar un obrador amb menys litres a la Societat Artesenca de Cervesers. [D.G.] Ara fa uns sis mesos vaig trobar una ganga d’un microcerveser que es venia el macerador de 5.000 litres, un bullidor de 1.000 litres, un intercanviador de temperatures, un per refrigerar-la i 100 metres de parets per fer les habitacions. Ara estem buscant una nau per tirar endavant el projecte perquè fabricar fora se’t menja el marge. No tenim pressa, però l’objectiu és fer el propi obrador. [J.S.] La idea és que comenci a sortir un sou, que potser és el d’un tercer. Algú hi ha d’invertir una jornada, perquè sinó no tirarà endavant.
Funcionen sota comanda, per internet o tenen distribuïdors?
[J.S.] A Centelles tenim un amic que ens la reparteix per Osona, tenim un distribuïdor a Olot i, a Barcelona, en teníem un altre que ens va fer una putada i hem deixat de vendre-li i no hi tenim res. Venem a fires, els hi portem, d’altres en les venen a buscar, a Mataró també en tenim un... El problema és el departament comercial, ja que hauríem de trobar un venedor. [D.G.] O un distribuïdor que la mogui, perquè sinó és molt inútil. Hi ha un boom de cervesa artesana a Barcelona i nosaltres no tenim ningú que ens les mogui. I ara és molt difícil d’entrar-hi. Has de ser un birrote o tenir confiança en el distribuïdor.
A què es deu aquest ‘boom’ de la cervesa artesana?
[J.S.] A dues coses: és fàcil de fer, arriba a l’abast de tothom i la gent ha descobert que és un producte molt diferent de la cervesa industrial. El bo és que és un producte de més qualitat i sorprèn, i el dolent és el tema preu, perquè sempre hi ha la comparació amb la industrial i has de defensar una cosa que no és el mateix. És com comparar un Don Simón i un Priorat, que la gent ho té clar, però amb la cervesa no.
Pot competir amb el vi? La gent està preparada per apreciar-la?
[J.S.] Comença a haver-hi públic i a la publicitat de les industrials ja comencen a parlar de llúpols, que si la civada és natural, etc. Ara som un 1% del mercat, però ha de créixer. Als EUA i Itàlia arriba a percentatges entre el 8 i el 10%. La cervesa industrial és una cervesa morta, l’artesana és viva en no estar pasteuritzada. [D.G.] Als EUA fa moltíssims anys que se’n fa i aquí la gent esta adoctrinada amb la Damm. A Alimentària han presentat una IPA. Per què? Comencen a tenir por? Ambar i Moritz igual... A la gran indústria la cervesa artesana li pica les orelles.
Quants tipus en fan?
[J.S.] Tenim la rossa, amb un 10% de blat i suau; la Terra de Foc, molt maltosa i amb poc llúpol; la Pólvora, una imperial IPA, de 10 graus, de tast i amb molts matisos de malta i llúpols diferents i que ens va sortir accidentalment; després vam fer l’IPA de llúpol, molt senzilla de maltes, però amb llúpol aromàtic i que proporciona molts tipus d’amargor; i la de tòfona, amb tòfona fresca després de la primera maceració i aromes després de la primera fermentació. És complicada d’elaborar. [D.G.] Ell és de Centelles i jo de Tona i traurem la cervesa que es dirà el Castell, que és el típic de Tona. Només ens falta etiquetar-la d’aquí a pocs dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ONU

Guterres urgeix a una reforma del sistema financer i a la justícia climàtica

barcelona
ECONOMIA

Unió de Pagesos anima els ramaders a demandar “el càrtel de la llet”

GIRONA

Reoberta l'AP-7 a Borrassà en sentit sud mentre es manté tallada a Vilademuls en sentit nord per tasques de neteja

girona

Solucions de connectivitat per al MWC

Economia

Recullen unes 2.000 signatures en contra del parc comercial de Torre Salses

Lleida

Els pagesos gironins marxaran de l'AP-7 després de sopar

PONTÓS
economia

L’acord amb el govern fa aixecar els talls dels pagesos, excepte a l’A-2 a Tàrrega

barcelona
pagesia

Els pagesos arriben a un acord i es comprometen a aixecar els talls

barcelona
tecnologia

El MWC tanca “la millor edició de la història” i planteja espais temporals per seguir creixent

Barcelona