Economia

MARIA CASAS

SÒCIA DE BIOLORD, COOPERATIVA QUE VEN LA POMA ECOLÒGICA DE MUNTANYA DE LA VALL DE LORD

“Vam aprofitar les terres que teníem i de les quals no trèiem res”

L’aposta per l’agricultura ecològica i de proximitat i la contribució a donar riquesa al territori van impulsar un col·lectiu l’any 2012 a recuperar el cultiu de poma de muntanya a la vall de Lord

Explica’m com us vau posar a plantar pomes?
Per casualitat. L’any 2012 vam conèixer el cultiu de la poma, que podia anar bé a les zones de muntanya, i a partir d’aquell moment ens vam associar set persones de la vall de Lord. Vam començar com a Associació Agrària Ecològica de Muntanya plantant poquet, perquè era un cultiu experimental. Entre tots set no arribàvem a les set hectàrees, i ja estem entre les quinze i vint. Ens hem expandit [riu]. Vam veure la necessitat que això es repetís en altres llocs, i ens vam obrir a les zones que complissin les característiques de muntanya, i per això estem al Solsonès, a la Cerdanya, al Pallars Sobirà i al Berguedà.
I quants socis sou ara?
De l’associació som vint, i des de finals del 2016 ens vam constituir com a cooperativa Biolord Coop per comercialitzar la poma i la marca és Poma de Muntanya Biolord. L’any passat ens vam quedar sense producció perquè va gelar; amb un hivern molt calent, els arbres van anar molt avançats i la gelada de l’abril ens va deixar a zero. Era l’any que havia d’entrar en plena producció.
I com s’afronta una cosa així?
Cada soci porta les seves plantacions i ho ha assumit com ha pogut. Pel que fa a la cooperativa, va estar gairebé inactiva. Aquest hivern sembla que ha fet el que tocava, amb molta pluja i molta neu, i els arbres estan molt florits. El principal problema que tenim és que tothom ens demana pomes i no en tenim. És un projecte viu i ens adaptem a les circumstàncies. L’important és el tema comercial i de la comunicació.
Alguna gran cadena s’ha interessat per les vostres pomes?
Alguns sí, però si les venem a ells no en tenim per a la resta pel motiu que t’he explicat. Però no estem en el moment de tancar-nos portes. Biolord compra les pomes dels socis i les ven.
Recupereu varietats autòctones?
Recuperar varietats està en segon pla, perquè quan fas una inversió d’aquests característiques vols que surti, i quan vam començar vam plantar les varietats que trobes al supermercat: golden, gala i fuji. Aquí, a muntanya, tenim molta humitat, plou bastant sovint, els tractaments són tots ecològics amb sofre, coure, oli de nim i d’estiu, i vèiem que havíem de tractar molt perquè hi ha un fong que deixa unes taques a la pell negres a les pomes. Comercialment i visualment ens vam trobar que perquè no sortissin era millor buscar varietats que fossin resistents al fong. S’assemblen a les comercials per gust i per tot, però són diferents.
Quines són?
Crimson, mandy... Bé, de fet nosaltres en diem les pomes roges; la bruna, que és un tipus de reineta, la negreta de muntanya i les grogues. Les autòctones no hi són. Tenim ganes de recuperar-les perquè aquí hi ha moltes pomeres.
Hi ha alguna zona que sigui millor que una altra?
No. Però sí que veiem que cada zona té uns problemes diferents. Aquí, al Solsonès, potser tenim més els talps, el motejat, i a la Cerdanya han tingut molts problemes amb la cendrosa, al Pallars tenen problemes amb el fred... Acabes veient que tots som Pirineus, però cada zona, cada terra, té les seves peculiaritats.
I tu, quantes hectàrees tens?
Nosaltres, dues.
Hi ha altres indrets que facin una cosa semblant, us heu inspirat en algú?
Ens hem emmirallat en els Alps. A Catalunya l’Institut d’Investigació i Teconologia Agroalimentària (IRTA) va fer una parcel·la a l’Alta Ribagorça en col·laboració amb l’Associació pel Desenvolupament de la Ribagorça Romànica per recuperar varietats autòctones i, arran del fet que un coneixia algú d’allà ens en vam assabentar i vam començar nosaltres a títol particular.
No us hi havíeu dedicat mai?
No. El meu home es d’aquí i vam venir a viure-hi. Tots dos som fills de pagès, però és veritat que en començar gairebé cap dels socis es dedicava a la pagesia, però tots tenien terres, són fills de muntanya i tenien terra abandonada.
I per què us vau decidir?
En el meu cas perquè tenia una terra de la qual no treia res, ja que la pastura de vaques i cavalls és molt limitada, i va sortir la possibilitat quan jo treballava a Solsona... Amb la canalla i tot vam decidir aprofitar unes terres que teníem i de les quals no trèiem res. I veus que pots contribuir a revitalitzar l’economia del poble, treballar a muntanya, que la gent tingui un al·licient per quedar-s’hi i no marxin. Ara nosaltres, a títol individual, també hem començat, per complementar, l’hort ecològic. Repartim a familiars, amics i a les botigues del poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Tesla acomiadarà 15.000 treballadors, el 10% de la seva plantilla global

barcelona

Stuart anuncia un ERO però diu que mantindrà un “pol tecnològic” a Barcelona

Barcelona
turisme

Les estacions d’esquí de Lleida tanquen una bona temporada

lleida
economia

La Generalitat assegura que s’han resolt més de la meitat dels fons europeus

barcelona
CASSÀ DE LA SELVA

L’Ajuntament reconeixerà el teixit empresarial del municipi

CASSÀ DE LA SELVA
economia

El barril de Brent baixa dels 90 dòlars tot i la tensió a l’Orient Mitjà

barcelona
GIRONA

Gelati Dino preveu obrir sis punts de venda més a curt i mitjà termini

GIRONA

La Paradoxa d’Easterlin

professor d'economia i empresa, Universitat de Girona, emprenedor i expert en gestió de crisi i desenvolupament de negoci
Tribuna

Memòria històrica

@sninobecerra / Catedràtic emèrit de l’IQS School of Management (URL)