L’emigració jove es duplica en els últims nou anys
Un estudi d’Avalot-UGT revela que la precarietat porta els treballadors de menys edat a buscar una feina fora de Catalunya
Ja són un 25% dels residents a l’estranger
Precarietat laboral, temporalitat, sobrequalificació i salaris baixos conformen el còctel de motius pels quals cada cop més joves catalans han d’optar per emigrar a l’estranger. Ho revela un estudi presentat ahir per Avalot-Joves d’UGT, que denuncia que en l’última dècada el nombre de joves que s’han vist obligats a obrir-se camí més enllà de les fronteres ha crescut un 115,6% i ha passat dels 35.550 catalans d’entre 15 i 34 anys que residien a l’estranger als 76.658 de l’últim recompte a mitjan d’aquest any. Les dades, obtingudes a partir de l’Idescat i del padró d’habitants residents a l’estranger, indiquen de forma general que entre el 2017 i el 2018 el nombre de catalans residents a l’estranger ha augmentat un 6,4% i s’ha situat en 302.525 persones. D’aquest total, una quarta part són els 76.658 joves abans esmentats, per bé que, de tots els que han hagut de marxar, el gruix, més de 57.000, se situen en la forquilla que va dels 15 als 29 anys.
Enmig de les xifres aportades ahir per Avalot, destaca el fet que la demarcació de Girona és la més afectada per l’emigració jove, ja que des del 2009 el nombre de ciutadans que han marxat de Girona cap a l’estranger, especialment cap a França, ha registrat un augment de 15.301 persones, és a dir, un 149,1% més. En el cas dels joves, l’augment s’eleva a un 183%, el salt més notable en comparació amb la resta de demarcacions catalanes. En els últims dotze mesos, la xifra de joves que han sortit de la demarcació de Girona cap a l’estranger ha registrat una taxa de creixement del 10,6%.
Per Elena Ferrero, portaveu d’Avalot, les dades són “alarmants”, pel que signifiquen de “talent exiliat”. Ferrero retreu als representants empresarials que “veuen els joves com una despesa i no com una inversió”, tot i que, remarca, són “el principal actiu del país”.
LA XIFRA
Panorama i mesures
Avalot conclou que la manca d’oportunitats és el principal motiu de l’èxode dels joves. El sindicat recorda que el 50,1% dels joves treballen amb contractes temporals, dels quals, més d’un 40% tenen una durada màxima d’un mes. Alhora, un 28% dels joves treballen a jornada parcial i, segons dades del 2017, gairebé un 38% dels joves amb alt nivell formatiu cobreixen feines que requereixen una formació inferior. A aquesta inestabilitat s’hi suma el fet que la població menor de 34 anys és la que percep salaris més baixos, i dins del col·lectiu jove, les dones també són les pitjor remunerades, tot i que la bretxa salarial és inferior que en altres àmbits.
Els joves d’UGT reclamen, a més de la derogació de la reforma laboral “ineficient i precaritzadora”, la implementació de polítiques d’ocupació, de R+D+I i de reconversió industrial que brindin oportunitats laborals a la població jove, així com mesures per fomentar el retorn dels joves que han marxat.
