Economia

LLUÍS TORRENT

FUNDADOR I EXPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ D’APARTAMENTS TURÍSTICS DE GIRONA I EXPRESIDENT DE FEDERATUR

“Els hotelers ens veuen com a competència”

“La turismofòbia neix a Barcelona pels interessos privats de quatre o cinc hotelers”

“Fa 45 anys que sento aquesta cançó i encara no ho hem aconseguit mai”

L’ALCALDE DELS APARTAMENTS
Torrent ha encapçalat durant 12 anys la Federació Catalana d’Apartaments Turístics i 16 anys l’ATA
Està més que demostrat que els nostres habitatges, la immensa majoria, estan ocupats per famílies amb nens
Però la immensa majoria de la gent no ve a res més que a descansar i a parar el sol

Al juny, el gironí Lluís Torrent va deixar, després de 12 anys, la presidència de la Federació d’Associacions d’Apartaments Turístics de Catalunya (Federatur), una associació de què és membre fundador com també ho va ser de l’Associació d’Apartaments Turístics de Girona (ATA). L’ATA, que gestiona 12.000 unitats d’habitatges i apartaments turístics a la demarcació, va celebrar divendres a la nit una festa al castell de Sant Gregori amb motiu del seu 25è aniversari. Durant el transcurs d’aquesta celebració, Torrent va rebre una placa commemorativa aplaudint la seva tasca “excel·lent” durant 16 anys al capdavant de l’ATA i un diploma de reconeixement com a soci durant aquests 25 anys. Torrent és un dels gironins que coneix millor el sector turístic gironí i català.

Vostè és un dels fundadors de l’ATA. Com va néixer aquesta associació?
Jo havia estat president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) i vicepresident del Col·legi d’Administració de Finques, i l’ATA neix de la necessitat. Sempre he considerat que els API i els administradors havien de ser una sola cosa. Aleshores, fa 25 anys, tot i que el lloguer turístic és molt més antic que fa 25 anys, es començaven a crear necessitats i hi ha actes històriques en què ja diem que és necessari crear un ens diferent dedicat al lloguer turístic. De fet, en la primera junta es va intentar que fóssim tres administradors de finques i i tres API. En aquell moment existia només l’associació de Tarragona i Benidorm. Cap més. Tarragona sempre havia anat a un ritme més tranquil i al cap d’un temps vaig propiciar que es fes la federació catalana. Més tard, en una assemblea nacional d’apartaments turístics a Benidorm, els catalans vam ser els que vam proposar reunir la Federación Nacional perquè no podia ser, ni pot ser, que una autoritat, sigui el govern de Catalunya o el ministre del que sigui, hagi d’anar a parlar amb 300 interlocutors. Hi havia d’haver una veu que consensués.
Queda clar que hi ha una història llarga darrere els apartaments turístics, tot i que darrerament sembla que sigui una cosa nova que ha generat una forta polèmica.
Sí, la “culpa”, entre cometes, la tenen les ciutats. És a dir, Barcelona ciutat és la que comença a fer el gran boom. Jo fa 45 anys que em dedico a això i l’ATA té 25 anys. Quan jo era un nen, a la costa no hi havia pràcticament hotels, soc de Torroella-l’Estartit i allà no hi havia ni un hotel. Avui en dia hi ha 77.000 llits d’hotels a tot Girona, la meitat a Lloret de Mar. La resta estan repartits per Figueres, Girona i altres. Els llits que el 1999 hi havia en habitatges d’ús turístic no arribaven als 600.000 a la província de Girona, però gairebé. Per tant, el que passa és que els hotelers, per dir-ho així, que són els més bel·ligerants i que ens veuen com a competència, tenen més pes, perquè és clar, qui és propietari d’un hotel hi té un patrimoni elevat. Qui té un apartament turístic en pot tenir un; una altra persona, un altre. Per això va ser necessari crear aquesta associació.
Llavors la polèmica ha nascut a les ciutats.
Sí, l’explosió ha vingut a les ciutats i tot això és una fal·làcia. A Girona, i ho pots preguntar a l’alcaldessa o la regidora de Turisme, no tenen cap queixa. A Barcelona, fa 12 anys es va crear la moratòria Ciutat Vella amb què no es podien fer més altes de llicències turístiques. Resulta que Barcelona-Ciutat Vella té 607 llicències d’habitatges d’ús turístic i té llits en hotels, 18.851, i resulta que el problema són els sis-cents i escaig! És tot un moviment de lobby que ha fet un grup d’hotelers de Barcelona i jo els culpo de la turismofòbia. La turismofòbia neix a Barcelona i neix a Barcelona pels interessos privats de quatre o cinc hotelers, no de tots els hotelers, no es pot generalitzar. Que, a més a més, el president del gremi d’hotels de Barcelona té 222 apartaments a Barcelona, legalitzats, això sí. Jo poso un bar a Girona capital i no vull que hi hagi cap més altre bar i que tothom que vulgui fer una cervesa hagi de passar per casa? Això és del segle divuit!
Un punt clau és diferenciar apartaments legalitzats dels que no ho estan?
Nosaltres som els defensors de la legalitat. Es va donar la casualitat que al principi, quan el govern català havia de fer els decrets nous d’allotjament turístic, va entrar de directora general Marian Muro. Feia anys que la coneixia i ens vam discutir molt pels decrets d’habitatges turístics, però s’han fet els millors que existeixen de tot Europa. Tothom ens els vol copiar, i són millorables encara, però són els millors decrets. I això és fruit d’un treball braç a braç dels professionals amb l’administració, i ja et dic que ens vam discutir, i molt! Recordo reunions molt tenses. Aquests decrets són envejables però ara intenten atacar-nos per totes les vies possibles. Per exemple, ara s’ha posat de moda que volen que les comunitats de propietaris no autoritzin els habitatges turístics. I amb això no se’n sortiran. I repeteixo, de queixes a Girona pràcticament no n’hi ha ni una, crec que en el primer trimestre d’aquest any només n’hi havia una. I, a Barcelona, al Síndic de Greuges de l’Ajuntament el 2016 hi havia unes 1.700 queixes en total, d’aquesta dada exacta no n’estic seguir, però, d’aquestes, 108 són propietaris que es queixen a l’Ajuntament de Barcelona demanant per què els han enviat una circular dient-los que denunciïn els pisos turístics. El síndic de greuges de Catalunya també presenta un informe en què, pel que fa on hi ha més queixes sobre habitatges, primer hi ha la ciutat de Sabadell; després, Terrassa; després, Blanes, i en quarta posició hi ha Barcelona.
Vostès sempre s’han mostrat en contra dels habitatges il·legals. Quants es calcula que n’hi ha a Catalunya?
És molt difícil de saber-ho. No se sap. La mateixa administració, Federatur, va signar un conveni perquè és qui denuncia els pisos il·legals. Volem que tots estiguin legalitzats; tots paguem els impostos, l’impost de la renda i la taxa turística. I en l’última modificació no toquen la taxa als càmpings, ni a cases rurals, ni a hotels, i a nosaltres ens augmenten un 100% la taxa turística a tot Catalunya, excepte a Barcelona, on l’augmenten un 264%. I tot això és feina dels quatre o cinc que fan lobby, que pressionen...
La temporada està a punt d’acabar si no s’ha acabat ja. Quin balanç en fa?
Els apartaments no és que es comportin diferent de la resta. Està més que demostrat que la immensa majoria dels nostres habitatges estan ocupats per famílies amb nens, i que el comportament de les platges gironines és bàsicament familiar, tret de Lloret de Mar. Nosaltres hem tingut una baixada respecte al 2017, però encara ha estat una mica millor que l’anterior. A Catalunya, igual... Es diu que pot haver afectat el tema polític, però si a Catalunya ha baixat un 5,2% el turisme, crec recordar segons dades de Madrid, que a les Canàries ha baixat un 5,7% i a València, un 5,4%.
Per tant les causes de la baixada són diverses.
Primer hi ha el factor de la copa del món de futbol, que pot semblar una ximpleria però quan jo el vaig descobrir fa anys no m’ho creia. Soc director general de Panini i sé de què va el futbol i no ho entenia, però és així, quan hi ha un campionat mundial, al mes de juliol es nota d’una manera bestial la baixada del turisme. Aquest és un punt. Segon, que ha fet molta calor; hi havia temperatures d’aigua de mar més interessants a les costes d’Holanda que aquí. També s’han recuperat mercats que ens havien deixat, diguem, de préstec, com ara el Marroc, Egipte, Tunis, Turquia, etc. És a dir, no hi ha un sol factor de la baixada del turisme, sinó diversos.
Fa pocs mesos es va crear a Lloret de Mar una plataforma per pressionar l’Ajuntament a actuar contra els habitatges d’ús turístic (HUT) il·legals. Lloret és un dels llocs on és més complicat actuar?
A Lloret de Mar, amb una població molt més alta que l’Estartit, hi ha una mica menys d’HUT donats d’alta que a l’Estartit. A l’Estartit no hi ha cap problema i a Lloret sí? A Lloret tenim la gran sort que els hotelers i l’ATA van de la mà i s’estan presentant demandes contra això. L’ATA ha promogut que es creï una pinya i la unió fa la força. És important que la gent s’uneixi, s’agremiï i nomeni representants.
Diverses veus comenten des de fa temps que s’ha de canviar el model turístic, desestacionalitzar el turisme, etc. Què n’opinen des del sector?
Jo fa 45 anys que sento aquesta cançó i encara no hem aconseguit mai desestacionalitzar-lo, per què? Perquè ara aquest darrers anys tenim uns setembres millors, però si el temps no t’acompanya... Som turisme de sol i platja, la gent ve a prendre el sol. Evidentment que hi ajuda que hi hagi una bona gastronomia, un nivell cultural de museus... Però la immensa majoria de la gent no ve a res més que a descansar i a parar el sol. Aquesta és la realitat. Qualitat..., sí, és clar que hem de donar qualitat, però compte, que a vegades hi ha gent que parla de qualitat i no sap de què parla. Qualitat és també anar a un quiosquet a menjar-te una hamburguesa amb el seu preu però que sigui bona. És evident que s’ha de donar qualitat. Desestacionalitzar..., tant de bo ho aconseguíssim. De fet, soc un dels impulsors de la Taula Gironina de Turisme, que és un ens nou que s’ha creat ara fa poc, i una de les coses que estem intentant és que els sèniors que estan ve de salut, poden viatjar... siguin un dels objectius de la costa gironina i dels Pirineus a fi i efecte de desestacionalitzar la temporada, maigs, junys, setembres... Aquests sí que no venen a parar el sol, i els has de preparar sortides... En fi, que s’han de buscar un altre tipus de clientela i objectius, i els sèniors ho són.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Economia

Grífols guanya 59 milions el 2023, un 71% menys

barcelona
Economia

La inflació baixa sis dècimes al febrer, fins al 2,8% per la davallada de l’electricitat

barcelona

Diversos pagesos es concentren davant de casa del conseller Mascort a Vilablareix

vilablareix
TEcnologia

Els emprenedors doblen l’aposta al MWC, però seguint la pauta del mercat

Barcelona
política

El govern preveu rebaixar el deute tot i l’augment de la despesa en salut i educació

barcelona

Girona Excel·lent acosta el producte de proximitat a cuiners i distribuïdors

GIRONA

Pagesos de la Catalunya del Nord s’uneixen al tall de Pontós

PONTÓS

Més de 180 sol·licituds per treballar al nou Alcampo d’Espai Gironès

SALT

Els pagesos converteixen la protesta del tall a l'AP-7 i l'N-II en “indefinida”

PONTÓS