Economia

El Gironès elabora un pla estratègic amb l’horitzó al 2025

El Consell Comarcal ha aprovat el document amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament territorial

S’aposta per dinamitzar els polígons d’activitat econòmica i per la promoció del territori com a terra de fires

“Hi ha d’haver un encaix entre l’àrea metropolitana i la resta de la comarca”

Una reflexió i una mirada amb pro­fun­di­tat al Gironès, en què s’ha estu­diat la seva com­po­sició demogràfica, l’evo­lució de les migra­ci­ons, els índexs d’atur, el seu tei­xit empre­sa­rial, la detecció de quins són els col·lec­tius més vul­ne­ra­bles o les carac­terísti­ques del turisme que rep. És part de l’extensa anàlisi prèvia que s’ha rea­lit­zat per ela­bo­rar el pla estratègic Gironès, futur 2025. El docu­ment és un punt de sor­tida, ja que marca un full de ruta per afa­vo­rir el desen­vo­lu­pa­ment de la comarca. S’hi recu­llen cin­quanta-set objec­tius per ser tre­ba­llats i explo­rats, com per exem­ple la dina­mit­zació del sòl des­ti­nat a acti­vi­tats econòmiques que hi ha al llarg de l’eix del cor­re­dor del Medi­ter­rani.

El pla va ser apro­vat per una­ni­mi­tat entre tots els grups del Con­sell Comar­cal del Gironès, en el ple del març. El pre­si­dent, Jaume Bus­quets, explica que la ini­ci­a­tiva coin­ci­deix “amb un canvi de rumb a l’àrea de pro­moció econòmica de l’ens”. Fins al moment, la majo­ria d’actu­a­ci­ons s’havien ori­en­tat al foment de l’ocu­pació. Ara, sense dei­xar de tre­ba­llar en aquest àmbit, el con­se­ller comar­cal de Pro­moció Econòmica, Toni Vidal, comenta que s’ha fet una mirada més àmplia a les neces­si­tats del con­junt del Gironès: “Era una assig­na­tura pen­dent. I, per tal que les pro­pos­tes no aca­bin que­dant sobre el paper, ja s’han creat tau­les de tre­ball i de coor­di­nació.”

Hi ha un con­sell asses­sor (for­mat per alcal­des i tècnics) i el grup impul­sor del pla, inte­grat per per­so­na­li­tats de la comarca. Un dels divuit mem­bres del grup impul­sor és el biòleg i ambi­entòleg Ponç Feliu, que és el direc­tor del Con­sorci del Ter. Relata que, en les tro­ba­des, ha posat en relleu “la importància dels rius com a punts d’unió, de nexe”: “La ruta del Ter, que passa per bona part de muni­ci­pis de la comarca, ser­veix molt per pro­mo­ci­o­nar el ter­ri­tori. Per aquest motiu, ha sor­tit la idea de fer altres rutes en el trans­curs d’aflu­ents del Ter. Estem tre­ba­llant ja amb la de l’Onyar i, en un futur, ha sor­tit la pro­posta de traçar la del riu Llémena. A banda, tro­bem essen­cial que es man­tin­gui el mosaic agro­fo­res­tal del Gironès, que es bus­qui un bon equi­li­bri entre el desen­vo­lu­pa­ment urbà i la con­ser­vació del patri­moni natu­ral i dels seus pai­sat­ges.”

En l’apar­tat econòmic, en el pla es pro­posa bus­car col·labo­ra­ci­ons públi­ques i pri­va­des per poten­ciar sec­tors tra­di­ci­o­nals, com ara el suro i la ceràmica. També es recull la idea de fer rutes senya­lit­za­des o segells que per­me­tin iden­ti­fi­car boti­gues que comer­ci­a­lit­zen pro­duc­tes de km 0; impul­sar jor­na­des ori­en­ta­des a edu­car els infants sobre la importància del petit comerç, i la pro­moció i la dina­mit­zació dels polígons d’acti­vi­tat econòmica (PAE).

En un altre apar­tat es posa de mani­fest que el Gironès és terra de fires, bona part de les quals se cele­bren aïlla­des entre elles. És per això que es pre­veu ini­ciar estratègies de comu­ni­cació per pro­mo­ci­o­nar a escala naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal el con­junt d’aques­tes fires com un pro­ducte turístic.

“Un bon punt de par­tida”

Un dels mem­bres de la taula de tre­ball de les admi­nis­tra­ci­ons és Narcís Torra, tècnic de pro­moció econòmica de l’Ajun­ta­ment de Celrà. Con­si­dera que el pla “és un bon punt de par­tida”: “És un pas enda­vant que s’ha d’aplau­dir per tal que el Gironès sigui més fort. I, a par­tir d’ara, s’ha de veure com es con­cre­ten aquests objec­tius per fer-los rea­li­tat.” Torra hi afe­geix que en les reu­ni­ons de tre­ball a què ha assis­tit s’ha posat molt èmfasi en el fet de con­sen­suar pro­jec­tes entre tots, mal­grat que “no és fàcil, per la diver­si­tat de la comarca”. Diu que també s’ha des­ta­cat la importància de “crear xarxa”, per fomen­tar tant la coo­pe­ració entre les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques com la coo­pe­ració público-pri­vada. “Un dels propòsits és que el Con­sell sigui l’inter­lo­cu­tor prin­ci­pal del ter­ri­tori davant del Ser­vei d’Ocu­pació de Cata­lu­nya (SOC). I, tal com han fet la Gar­rotxa, el Ber­guedà i Osona, entenc que el pas següent és que el Con­sell Comar­cal del Gironès creï l’Agència de Desen­vo­lu­pa­ment Local.”

Torra indica que calen pro­jec­tes com l’Invest In Girona, lide­rat per Girona ciu­tat, que en els dar­rers tres anys han gene­rat siner­gies entre la capi­tal i els muni­ci­pis del seu entorn. “Girona és una ciu­tat molt forta, que atreu inver­sors. L’han­di­cap és que no té sufi­ci­ent ter­reny on poder situar i aco­llir noves àrees indus­tri­als. La idea és por­tar futu­res empre­ses a pobles del cos­tat que sí que tenen els metres qua­drats dis­po­ni­bles.”

LA XIFRA

57
Actuacions es plantegen en el pla, dividides en cinc àmbits. S’hi va donar llum verd al ple del 20 de març.
Fer una mirada en conjunt de la comarca era una assignatura que estava pendent
Toni Vidal
Conseller comarcal del gironès de promoció econòmica

Detecció dels punts forts i potencialitats dels pobles

Per obtenir informació prèvia, es va fer una enquesta als responsables de desenvolupament local dels vint-i-set municipis que configuren la comarca
G. P

El pla estratègic ha estat liderat per l’àrea de promoció econòmica del Consell Comarcal del Gironès, amb la col·laboració de l’empresa U-Trans. En el procés de redacció del document es van fer entrevistes en profunditat a persones del sector cultural, sanitari, ambiental, educatiu, de la construcció, empresaris, regidors, així com responsables de la Pimec i de la FOEG. Un dels entrevistats va ser Xavier Fortuny, gestor i promotor de la indústria cultural. Pensa que “la ciutat de Girona és el nucli magnètic de tota una àrea i ha d’exercir la capitalitat de forma generosa”: “Dins d’aquesta àrea, la mobilitat amb transport públic és un dels reptes. I, alhora, hi ha una necessitat de mancomunar serveis i de fer una col·laboració honesta, sense complexos.”

També es va recollir l’opinió de la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Glòria Plana, que ressalta que s’està treballant molt per fomentar els sectors econòmics emergents a les comarques gironines, com ara els relacionats amb les indústries culturals i creatives, amb la bicicleta i amb l’eficiència energètica en la construcció.

Paral·lelament, el 2018 es va fer una enquesta als tècnics responsables del desenvolupament local de les 27 poblacions que configuren el Gironès. Les respostes van servir per conèixer els recursos amb què compten i les funcions més comunes que porten a terme; detectar punts forts i febles del territori, i les seves potencialitats.

Una de les dades d’interès que es va extreure és que el 66% de les localitats del Gironès no disposen, precisament, d’un tècnic o tècnica de promoció econòmica. Entre els aspectes positius que van destacar del seu terme hi ha el patrimoni cultural, paisatgístic, social i etnològic; els actius turístics, com ara la gastronomia i les cases de turisme rural, i la relació propera amb les empreses i els agents de la comarca. Com a contrapartida, des de diversos municipis petits es va posar de relleu que actuen com a pobles dormitori, ja que bona part dels seus veïns treballen a Girona. En aquests termes hi ha sobretot turisme rural, agricultura i restauració i, per tant, les accions de promoció econòmica hi són acotades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia