La inflació venç Macri
El govern argentí apel·la a l’heterodòxia econòmica davant el deteriorament dels indicadors en un any electoral
Les enquestes situen l’expresidenta Cristina Kirchner com a favorita en els comicis de l’octubre que ve
Mauricio Macri ho ha qualificat alguna vegada de “populisme econòmic”. El president argentí es referia d’aquesta manera al model amb el qual la seva predecessora en el càrrec, Cristina Fernández de Kirchner, va mantenir els indicadors més sensibles durant els dos últims anys del seu govern. Control de preus, serveis públics amb tarifes congelades, transport subsidiat i un ferri control canviari van permetre a Kirchner arribar al 10 de desembre del 2015 amb els números més o menys en ordre. El sistema no podia durar molt i Macri va arribar al poder amb la promesa de posar fi a tot aquell desastre. Va dir que l’Argentina tornaria a ser “un país normal”, que baixar la inflació era la cosa “més fàcil del món” i que al final del seu mandat hi hauria “pobresa zero”. Però tot el que podia sortir malament va sortir malament. Macri va anunciar a principi d’abril un pla de congelació de preus i tarifes que s’assembla molt més a aquell “populisme econòmic” que tant menyspreava. L’objectiu és contenir la mala maror social derivada de la inflació desbocada i la recessió, dos mals que conjugats poden deixar Macri fora de la cursa per a la reelecció en les generals del pròxim octubre.
Els números de l’economia argentina no podrien ser pitjors. La inflació del mes de març va arribar al 4,7% i la interanual es va mantenir en el 54%, el peso argentí ha perdut des de l’agost passat més de la meitat del seu valor, l’atur ha pujat i la pobresa en el segon semestre del 2018 va créixer fins al 32%, més de sis punts per sobre dels registres del 2017. El nombre de pobres suposa tornar a les xifres que Macri va dir que havia heretat de Kirchner. El president depèn ara dels diners del Fons Monetari Internacional (FMI), que ha prestat a l’Argentina 55.000 milions d’euros, el préstec més gran fet mai per l’organisme internacional a un país. A canvi, l’FMI té el país sud-americà sotmès a un dur ajustament fiscal amb tipus d’interès pels núvols (fins al 70%) que ja han provocat una recessió. El PIB va caure un 3,5% el 2018 i aquest any no anirà gaire millor.
Pla de xoc
En un escenari farcit de males notícies, Macri ha hagut de fer un gir. “Cal passar la tempesta”, va dir recentment, en un vídeo que recull una visita suposadament espontània a una mestressa de casa. La dona va escoltar, juntament amb el seu marit i els seus fills petits, les mesures que el president tenia preparades per combatre la inflació. “Tots necessitem un alleugeriment, fins que les mesures de fons comencin a funcionar”, va dir Macri a la dona, que es va mostrar molt agraïda perquè el govern “fa alguna cosa”.
L’anunci oficial del pla va merèixer més pompa que un vídeo a Facebook. Tres ministres del seu govern van prometre més tard una llista de 64 aliments bàsics amb el preu congelat durant sis mesos. També que aquest any no hi haurà més augments en les tarifes de l’aigua, la llum, el gas i el transport. El ministre de Producció, Dante Sica, va dir que no es tracta d’un control de preus sinó d’un “pacte de cavallers” entre el govern i les empreses.
L’FMI, mentrestant, va donar instruments al Banc Central de l’Argentina per contenir la caiguda del peso.
Fins a les eleccions del 27 d’octubre, l’autoritat monetària podrà vendre en el mercat fins a 53.359.674 milions d’euros per dia del rescat financer.
El govern de Macri confia que aquesta bateria de mesures de curt termini permetrà capejar la tempesta. Necessita que el seu pla tingui èxit si aspira a tenir alguna possibilitat de guanyar a l’octubre. L’altre factor determinant ja no depèn de Macri, sinó del seu adversari polític més important: Fernández de Kirchner. Fa un any, ningú dubtava de la reelecció de Macri, però la crisi ha catapultat l’expresidenta fins al primer lloc en els sondejos.
L’escenari, però, es molt més complex del que sembla. Kirchner va primera a les enquestes, però és també la que més rebuig suma entre els electors. El govern confia que aquest rebuig serà suficient per donar la victòria a Macri. Però hi ha un problema: l’expresidenta no ha dit encara si serà o no candidata. Té temps fins al 22 de juny, quan venç el termini per presentar llistes electorals. Si finalment decideix suspendre les seves aspiracions, Macri haurà de lluitar amb un candidat menys repudiat. Aquest nom no existeix encara, però sortirà, sense cap mena de dubte, del peronisme.
LA XIFRA
Pendents de Cuba
Cristina Fernández de Kirchner no ha confirmat encara si tornarà a ser o no candidata a la presidència de l’Argentina. La seva decisió depèn, en bona mesura, dels sondejos, però també d’una qüestió que es resol a Cuba. A l’illa hi ha ingressada la seva filla Florencia, víctima, segons ha dit l’expresidenta, d’un quadre d’estrès derivat de les causes judicials que fa front a l’Argentina. Florencia Kirchner, de 29 anys, va heretar el 2010, després de la mort del seu pare, l’expresident Néstor Kirchner, dues empreses sospitoses de ser una pantalla per blanquejar el diner procedent del cobrament de presumptes suborns. L’expresidenta s’enfronta a onze causes per corrupció al seu país però els seus furs parlamentaris la protegeixen de la presó. No és el cas de la seva filla, que es dedica al cinema i no té cap càrrec públic. A l’Argentina hi ha qui sospita que la malaltia de la filla a Cuba és en realitat una maniobra pensada per evadir la justícia.
