Olot tindrà aviat un centre per a la cultura de la ratafia
El promou Russet a l’edifici catalogat de l’antic hostal Bellamira, on també traslladarà la producció
Apostarà per activitats de petit format i públic reduït
Russet no vol atraure un turisme massiu al centre
La ratafia Russet s’elabora des de fa quatre generacions al costat del riu Fluvià, a l’edifici familiar a tocar del pont de la carretera de Santa Pau, conegut popularment a Olot com “el pont de cal Russet”. L’actual responsable de l’empresa, Xavier Codina, ha recollit, doncs, la cultura ratafiaire del seu besavi Josep Gou, creador del negoci el 1903; del seu avi Francisco Codina, i del seu pare, Ricard. Es tracta d’un llegat que va molt més enllà de la fórmula magistral i secreta d’un licor, d’un llegat de coneixement de la vegetació autòctona, dels seus beneficis per a les persones, de respecte, gairebé de culte, per la natura, de conreu de la paciència que cal per obtenir un bon producte, etc.
I ara ha arribat el moment d’exercir la responsabilitat social que creu que té com a empresari i com a dipositari d’un actiu cultural de primer ordre i ha decidit projectar i activar un centre de difusió de la cultura de la ratafia. Aquest objectiu està lligat a l’adquisició de l’antic hostal Transvaal, oficialment a l’època, Bellamira, un edifici catalogat i molt popular fins que es va tancar a mitjan anys seixanta del segle passat.
El projecte s’ha d’acabar de concretar, però Xavier Codina vol que sigui un espai per a la realització de tallers de petit format, xerrades, exposicions, etc. sempre a l’entorn de la ratafia i tots aquells altres aspectes que directament o indirectament hi estiguin relacionats. Ha de ser també un espai per als clients i els curiosos, on es puguin fer tastets, conèixer més a fons el producte, etc. També té clar que no vol que sigui un centre que atregui turisme massiu. “No volem autocars”, afirma.
I és que la filosofia d’aquest centre de difusió de la cultura de la ratafia és la mateixa de l’empresa i la que també mana l’elaboració del producte i l’entorn on està ubicat: la tranquil·litat d’un espai natural privilegiat amb vistes sobre la Moixina i la serralada de Santa Magdalena, un ritme de vida pausat...
Catalogat
L’antic hostal és un edifici molt característic, catalogat per l’Ajuntament d’Olot com a edifici singular pel seu exterior, té una torreta i l’estructura arquitectònica tradicional de la zona. És un edifici molt popular, tant per la seva estructura com pel fet d’estar a tocar de la carretera de Santa Pau, a l’encreuament d’accés a la parròquia de les Fonts i de l’escola Joan XXIII.
Durant moltes dècades, va ser l’hostal Bellamira, però era conegut popularment com l’hostal Transvaal. Es creu que aquest nom se li va assignar irònicament amb referència a l’èxode dels colons holandesos que van anar més enllà del riu Vaal per fundar una nova república en territori australià. En el cas de l’hostal garrotxí es va fer un símbol popular, ja que, en aquella època, era una de les poques edificacions de l’altra banda del riu Fluvià, respecte a la ciutat d’Olot.
LES XIFRES
Un hort amb noguers i herbes ratafiaires
Herbes com ara la til·la, el romaní, la farigola, la camamilla i la menta, per citar-ne algunes, i sobretot nous verdes són els principals ingredients per a la maceració de l’aiguardent o de l’alcohol que es converteix en ratafia. Russet, aprofitant l’ampli espai verd que hi ha al darrere de l’antic hostal Bellamira, ara de la seva propietat, hi ha creat un hort on ja ha començat a conrear les herbes que utilitza per a l’elaboració de la ratafia i ja ha començat a collir les primeres. A més, hi ha fet una primera fase de plantació de noguers, que posteriorment ampliarà, i que proveiran la marca de les seves pròpies nous verdes. En aquests mateixos terrenys, ja hi ha començat a construir la nova nau on traslladarà tota l’activitat, ara concentrada en diversos espais de la carretera de Santa Pau, on té la botiga que ha anat ampliant amb el temps. Xavier Codina explica que fa temps que buscaven un espai on traslladar-se, però no volien anar a un polígon industrial d’Olot, ni de la rodalia. El seu objectiu era un espai com el de l’antic hostal, més d’acord amb la filosofia de la seva empresa i del producte que elaboren i que està lligat al territori. La nova nau serà molt singular, perquè, aprofitant el desnivell del terreny, estarà totalment soterrada, és a dir, des de la carretera de Santa Pau no es veurà. Encara més, la coberta serà un espai més dedicat al conreu de les herbes que calen per fer la ratafia. L’accés dels proveïdors i l’activitat de càrrega per a la distribució serà també més fàcil i còmode, ja que es podrà fer per la zona inferior de la casa.
No és un licor destil·lat, sinó una maceració
J.C
La ratafia no és un destil·lat, sinó que és un licor de producció lenta, per maceració d’herbes, fruites, arrels, pinyols i espècies, que té propietats digestives i medicinals, a part de ser gustós al paladar. No hi ha cap fórmula concreta, la base és l’aiguardent o alcohol, generalment de vi, i nous verdes.
La resta d’ingredients depenen de cada productor (cal tenir en compte que hi ha molta fabricació casolana d’aquest licor), i de la zona. Segueix un procés de maceració i, després del filtratge, s’edulcora.
La seva graduació sol ser d’entre els 22 i els 35 graus alcohòlics. El pas final és l’envelliment en bota, un procés que té una durada d’uns cinc mesos.
Ratafia Russet és un dels principals productors d’aquest licor al país. La seva producció anual gira a l’entorn de les 250.000 ampolles, un 70% de les quals es destina al mercat de les comarques gironines i el 30% restant, a les altres demarcacions catalanes.
Russet té una producció reduïda a les 600 ampolles anuals d’una ratafia elaborada amb solada del 2012.
A la ratafia, se li dediquen unes quantes festes. Una se celebra al poble de Santa Coloma de Farners, a principi del mes de novembre, i inclou una mostra de totes les ratafies que es fan a Catalunya, a més d’un concurs. Una altra es fa a Besalú, el primer diumenge del mes de desembre; també inclou un concurs d’elaboració de ratafia, però restringit als besaluencs. Finalment, la fira de Centelles, que se sol fer el primer cap de setmana de juny.
