La Borsa
Més valors
Economia

COLERA

Un poble familiar, tradicional però turístic

El turisme que actualment té Colera és familiar, principalment de segona residència, que busca la tranquil·litat

El principal turista és gironí i català, però també n’hi ha de França, Bèlgica i Holanda

El turisme busca a Colera un petit reducte de tranquil·litat
El millor ambaixador és qui s’enamora del poble i ho explica

Colera és un cas únic a la Costa Brava perquè encara manté aquella essència d’anys enrere que fa que sigui un poble familiar i tradicional i lluny de les masses. Amb aquestes paraules defineix Colera el seu alcalde, Lluís Bosch. “Un poble on els nens encara poden anar de casa a la platja amb tranquil·litat”, assegura.

Segons Bosch, a l’Ajuntament el que pretenen i busquen és que “les famílies amb nens vinguin a Colera i s’hi sentin a gust i amb seguretat, i tinguin el màxim de serveis possible”. “Busquem un turisme cent per cent familiar i de qualitat”, diu.

El turisme que té Colera actualment és gironí, català i estranger també (francesos, belgues, holandesos...) i és un tipus de turisme que busca “un petit reducte de la Costa Brava” amb tranquil·litat per poder-hi passar moments màgics.

A Colera, hi ha actualment un càmping i tres petits hotels i segones residències de gent que passa les vacances al poble des de fa molts anys, però també hi ha turistes nous que han descobert el poble pel boca-orella. “Per això hem de tenir molt clar d’oferir el màxim de qualitat possible perquè la gent vingui el màxim de dies a Colera”, manté Bosch, que assegura que Colera no té possibilitats de fer promoció específica, però “el nostre millor ambaixador és la persona que ve al poble, troba uns serveis de qualitat, se n’enamora i en parla bé als seus familiars i amics”.

Els anys seixanta

El turisme a Colera comença, com a tota la Costa Brava, als anys seixanta, però com que és un poble petit ho fa amb menys serveis i per tant amb menys turisme. El turisme “comença de manera tranquil·la” i sense canviar gaire l’activitat del poble, que en aquells moments tenia prop de 400 habitants.

Aquest nombre d’habitants no canvia gaire amb els anys. Quan el 1934, en temps de la Segona República, Colera i Molinàs es van segregar de Portbou ja van perdre un terç dels empadronats i la població va quedar reduïda a menys de 500 persones. Des d’aleshores el cens de Colera ha anat oscil·lant: el 1970 tenia 506 habitants, el 1996 uns 420 i el 2005 ja va passar als 606 veïns. Al final del segle XX Molinàs, que havia estat format per sis masies, queda despoblat.

Actualment, i segons explica l’historiador Arnald Plujà en els Quaderns de la Revista de Girona dedicat a Colera, la major part de l’activitat colerenca està dedicada al sector primari (un 85%), un 10% al secundari i un 5% al terciari. Avui la vinya ocupa la major part de la terra conreada de la vall i és una de les activitats econòmiques bàsiques perquè el raïm de Colera té molt de renom. La pesca, que durant molts anys havia estat una de les activitats econòmiques importants al poble, conjuntament amb l’extracció minera (al segle XIX hi havia hagut sis societats minaires diferents), ha perdut davant el turisme que des del mes de juny fins a mitjans de setembre visita el municipi. “Cada cop més, però, el turisme es concentra al mes d’agost, no només a Colera, sinó a tota la Costa Brava. Per això hem d’oferir molta qualitat”, diu Bosch.

Al nucli de Garbet és on hi ha més tradició turística perquè hi havia un baixador del ferrocarril. Hi ha, però, altres urbanitzacions a Colera: Sant Miquel de Colera i la Rovellada.

Indrets a visitar

Colera té molts llocs interessants per visitar. L’ermita de Sant Miquel n’és un clar exemple. En època medieval el poble havia estat un disseminat de masies i Sant Miquel era la seva parròquia. Data del segle XII o començaments del XIII. És una església d’una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular. La façana principal presenta un gran portal d’arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. A l’extrem de llevant hi ha el campanar. Es tracta d’una torre de planta quadrada, coberta amb teulada de quatre vessants i amb quatre obertures de mig punt a la part superior de l’estructura. La campana presenta l’any 1951 gravat a la superfície.

El pont del Ferrocarril és un altre dels llocs d’interès de Colera. El pont del Ferrocarril de Tarragona-Barcelona-França es va inaugurar el 20 de gener del 1878 i, segons explica el web de l’Ajuntament, hi van assistir nombroses autoritats civils i militars, espanyoles i franceses, acte que va ser recollit per tota la premsa espanyola. Els túnels del tren a Colera són el de Grifeu, de 586,40 metres; el de Sant Antoni, de 359,80 metres, i el de la Pineda, de 816,80 metres. El viaducte de Colera té una altura de 20 metres sobre el nivell de la vall.

Cal veure també l’arbre centenari que hi ha a la plaça, que data de l’any 1898; el conjunt escultòric Art Parc, que l’artista Joan Padern va fer el 1991 i que està situat a la platja d’en Goixa, davant l’estació de ferrocarrils; la Veta Blanca, paratge de la Rovellada, és un espai natural al qual es pot arribar a peu, amb bicicleta, amb cotxe o per mar i és a un quilòmetre i mig del poble, o els canons de l’any 1789. Aquests canons es van construir perquè els germans Bonaventura Sangenis, cofundadors del poble, volien construir una torre de defensa al cim del promontori del cap de Lladró, sobre l’actual port. La torre no es va construir mai per problemes econòmics però a l’indret hi ha dos canons.

Però també són interessants els dòlmens de puig d’Esquers. Hi ha tres cistes megalítiques: el dolmen del puig d’Esquers I i II –en aquests moments només se’n conserven restes perquè es van malmenar quan es va obrir un camí forestal–, al pla dels Capellans, i un dolmen sencer al mas Patiràs. S’hi pot anar a peu, amb bicicleta o amb vehicle 4x4 i és a uns 7 quilòmetres del nucli de Colera.

FITXA

Habitants: 465 Extensió: 24,35 km² Establiments hotelers: 3 Places hoteleres: 69 Càmpings: 1 Places de càmping: 720 Apartaments: 109 HUT. Platges: platja de Garbet. Té una longitud de 650 metres i una amplada de 140 metres, i platja d’en Goixa, amb una longitud de 350 metres i una amplada de 30 metres. Activitats tot l’any: senderisme i cicloturisme: Molinars - castell-mas en ruïnes i molí d’aigua del segle XVII (a 4 quilòmetres del nucli de Colera); dòlmens de puig d’Esquers, a 7 quilòmetres del nucli de Colera; els canons, a 500 metres del port; l’ermita de Sant Miquel, a 7 quilòmetres; les Mines, a 1 quilòmetre; puig d’Esquers: vista panoràmica de l’Empordà, a 8 quilòmetres.
EDUARD HUGAS

“Amb els vins volem posar Colera al món”

Eduard Hugas és soci del Celler Hugas de Batlle, que forma part d’un grup d’empreses del qual els pares i els germans són propietaris. “Amb els nostres vins volem posar Colera al món.”

Quan va començar el celler?
La idea va començar entre el 1999 i el 2000 i em vaig estar buscant finques. El 2002 vam plantar les primeres vinyes, el 2010 vam treure el primer vi (de la collita del 2008). La primera producció sencera va sortir el 2012. El nostre celler va ser el primer des de fa molts anys a la localitat.
Quins tipus de vi fan?
Vins secs, principalment vins negres. Un 75 per cent de la nostra producció és vi negre i un 25 per cent és vi blanc. Elaborem els nostres vins amb les varietats carinyena o garnatxa negra. La nostra viticultura és respectuosa amb l’entorn i també amb les tradicions.
I on venen?
En aquests moments l’Empordà i Girona són els nostres principals clients. Hem començat amb l’exportació, que ara encara és petita (un 2%), i venem a petits distribuïdors de Suïssa, Dinamarca, Suècia i els Estats Units, i també treballem amb el mercat francès. Ara tenim una producció de 40.000 ampolles l’any i la nostra intenció és créixer i arribar a les 60.000 i ser autosuficients. És per això que volem arribar a Barcelona i créixer també en exportació.
Per què es va voler dedicar al vi?
Perquè el meu avi era mestre i havia tingut vinyes a Colera que havíem treballat tota la família. Els pares es dediquen a l’hostaleria i jo vaig voler fer un canvi radical i dedicar-me a la producció de vi.
Dels seus vins, quin és el més conegut o apreciat entre els seus clients?
El que primer s’acaba cada any és el 30.70 i el nom és la proporció de les varietats que porta: 30 per cent de moscatell i 70% de garnatxa blanc. Aquest vi és l’únic que té un nom diferent. La resta tenen noms de muntanyes o d’indrets de Colera: Camí d’en Poca Sang 2017, Coma Fredosa 2012 o Coma Fredosa 2012 Magnum; Falguera 2012, Vall de Molinàs 2015, Coma de Vaixell 2014, Magnum. A més, les etiquetes dels nostres vins incorporen els mapes de la zona. Amb els nostres vins volem posar Colera al món. Fem vins molt colerencs i intentem vendre territori.
I ja que estan en un indret turístic, com veuen els estrangers els seus vins?
L’estranger aprecia el nostre vi. Sobretot el mercat francès, que treballem molt perquè és difícil. Al francès li agrada el vi i el nostre l’aprecia.
Les seves finques són totes a Colera?
Sí. Totes al terme municipal de Colera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Economia

El Saló Nàutic, Caravaning, Piscina & Wellness i BMP, a Fira

economia

El BOE fa públic el calendari laboral per a l’any vinent

Administrador de finques avui, supervisor digital demà

Barcelona

S’acosta una crisi?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. Roca Editorial

Kit de supervivència per si l’economia es deteriora

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF, membre de la Junta del CEC i ACCID

Solucions de transport per a tothom

Emprenedora

Lucas Fox estudia una expansió internacional pel Mediterrani

Barcelona

Incerta gravetat de la reculada econòmica

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
Economia

El regnat s’eixampla al 22@

Barcelona