Indicadors d’innovació
Recentment la Comissió Europea ha publicat l’actualització del 2019 dels indicadors regionals d’innovació. Catalunya es troba dintre del grup de moderate innovators, darrere dels innovation leaders i dels strong innovators i davant dels modest innovators. Catalunya és ara per ara la primera comunitat en innovació de l’Estat espanyol, en una posició similar a àrees capdavanteres del nord d’Itàlia, però darrere d’alguns veïns propers, com ara les franceses Llenguadoc-Rosselló- Migdia-Pirineus i Provença–Alps–Costa Blava o fins i tot la regió Nord de Portugal. El conjunt d’indicadors que es valoren periòdicament des del 2011 inclou gran varietat de mesures, des de les característiques del sistema de recerca i la formació general de la població (persones que tenen estudis universitaris o de treballadors adults que fan programes de formació continuada) fins al pressupost destinat a R+D+I de les pimes o el nombre de sol·licituds de patents amb relació al producte interior brut. Els dos primers grups, innovation leaders i strong innovators, encapçalats pels cantons suïssos i algunes regions escandinaves, agrupen un total de 111 regions. Catalunya es troba en el tercer grup, que inclou 97 regions amb un percentatge d’entre el 50% i el 90% de la mitjana europea, la resta de regions estan per sota del 50% de la mitjana. En termes de l’evolució dels indicadors des del 2011, l’evolució de Catalunya és netament positiva, però es veu superada per diverses regions europees i fins i tot algunes d’espanyoles, com ara el País Basc, la regió de Múrcia, Cantàbria i la Comunitat Valenciana. Alguns dels indicadors en què Catalunya excel·leix són el nivell de població entre 30 i 34 anys que ha cursat estudis universitaris i el nombre de publicacions científiques per milió de població, mentre que per contra es troba en la franja baixa del nivell de població de 20 a 64 anys que participa en algun programa de formació continuada o en la inversió d’R+D de les empreses o en el nombre de petites empreses que introdueixen innovacions de producte o de procés. Tot i que caldria aprofundir més en l’anàlisi, podem concloure que el sistema públic de formació i recerca a Catalunya ho fa prou bé, mentre que el sector privat i en particular la petita i mitjana empresa tenen espai per millorar.
