L’oli d’oliva autòcton del Pallars aterra als mercats
Tot i ser al límit climàtic per a l’olivera, s’hi han localitzat quinze varietats autòctones, la màxima biodiversitat estatal
Creix l’interès per l’oli pirinenc, amb 10.000 noves hectàrees i cinc marques
Oli d’oliva pallarès? Doncs sí. I no sols això, sinó que al Pallars Jussà s’han localitzat quinze varietats autòctones d’oliveres, dotze de les quals mai abans havien estat catalogades. És a dir, són úniques al món, i certifiquen el riquíssim patrimoni agrari de la muntanya pallaresa.
A les planes de les conques de Tremp, Dellà i de Dalt, es produeix oli de varietats com ara la peramola, cua de cirera, colomar, rosal, carrelluda, negral i llargueta. L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), en col·laboració amb l’Ajuntament de Tremp i els productors, va fer un estudi durant la campanya 2015/16 en 29 parcel·les de set municipis. La investigadora de l’IRTA Antònia Ninot afirma: “La biodiversitat al Pallars és extraordinària, perquè l’arbequina no va substituir aquestes varietats massivament com a la resta del país. I hem trobat arbres centenaris, supervivents a la gran gelada del 1956 que va arrasar tot el Mediterrani.” L’any vinent, la intenció és continuar l’estudi, perquè estan sortint altres pagesos que podrien tenir al camp varietats encara per catalogar. Actualment, també estudien les característiques del cultiu, amb vuit arbres plantats de cadascuna, en una mateixa finca.
La millor garantia de pervivència d’aquest tresor agrogenètic és que l’oli trobi un mercat rendible. En aquest sentit, l’interès creixent pels productes alimentaris de proximitat ofereix una oportunitat a aquestes varietats. A la comarca, hi ha plantades 675 hectàrees d’oliveres en total, però els olis de varietats autòctones són la gran aposta de l’Associació de Productors d’Oli del Pallars Jussà. Nascuda el 2015 amb quinze productors, ara ja en té seixanta. Oriol Sullà n’és el president i un dels set elaboradors que embotellen l’oli pallarès, que principalment es ven a l’engròs. “Representa que aquí no es feia oli, un cultiu típicament mediterrani, però la veritat és que sempre se n’ha fet per a autoconsum i se n’ha venut també d’estraperlo...”, diu Sullà.
Alguns d’aquests olis d’oliveres de terres fredes sobresurten per l’alta concentració de polifenols, determinants per a les propietats saludables de l’oli. També envelleixen més lentament que d’altres i són varietats sensorialment complexes: des de l’amargor picant de la cua de cirera fins a la intensitat d’olives verdes de la grossal i la verdal de Barcedana.
A més, les pallareses són varietats interessants per als pagesos, perquè amb pluja suficient tenen un alt rendiment. També són de maduració primerenca i s’evita així patir per les gelades. “Som al límit climàtic per a l’olivera, però en tenim la màxima diversitat de l’Estat i molta més que en molts llocs del món.” Toca treure’n suc. D’oliva.
LA FRASE
“Volem crear una marca conjunta”
Als anys cinquanta, l’èxode rural es va acarnissar amb el Pallars. Avui encara hi ha molts bancals abandonats, però l’oli local torna a engrescar els pagesos. “Estem començant. Entre tres o quatre productors hem plantat unes 10.000 oliveres, sols de varietats autòctones. D’aquí a quatre anys tindrem més oli, perquè, de demanda, n’hi ha”, assegura Sullà. I caminar cap a una DO pròpia? “Ens hem fet la pregunta, però volem fer una marca oficial per als olis del Pallars de varietat autòctona i de qualitat. En un futur, perquè ens cal més producció. Hi ha més pagesos disposats i ajudaria tenir una envasadora comunitària.” La producció mitjana que s’embotella és minsa, uns 100.000 litres. Sota cinc marques, es troba en restaurants i botigues locals, tot i que ja el demanen fora. També es pot tastar al Cordevi, el festival al voltant dels aliments i els conreus pallaresos que organitza l’Ajuntament de Tremp.
