El sector dels videojocs mourà fins a 750 milions
La indústria dels jocs digitals donarà feina aquest any a més de 5.000 persones, segons les previsions del llibre blanc
Pensar bé com fer rendible el negoci, el repte dels emprenedors
Aquest any, la indústria dels videojocs facturarà 750 milions d’euros i donarà feina a més de 5.400 persones, si es compleixen els pronòstics del llibre blanc de la indústria catalana del videojoc, publicat el mes de juny. L’informe constatava el dinamisme d’aquesta indústria a casa nostra tot recordant que les 140 empreses que hi havia establertes el 2018 representaven un 30% de les companyies de tot l’Estat i un any abans concentrava pràcticament la meitat de la facturació (367 milions d’euros) i de l’ocupació (gairebé 3.000 treballadors). L’informe feia els càlculs d’aquest 2020 assegurant que “si les condicions favorables es mantenen” era possible “estimar una previsió de creixement anual de la facturació del sector d’un 27% (...) i de l’ocupació d’un 22%” i les últimes notícies protagonitzades pel sector demostren que la indústria segueix a l’alça.
A Catalunya han aterrat en els últims anys grans empreses internacionals, com ara el grup britànic King, que a l’octubre va inaugurar la seva nova seu al 22@ de Barcelona, que dona feina a més de 600 persones, o la firma nord-americana Scopely, que actualment té més de 100 treballadors i que amb la inauguració de la seva nova oficina a l’octubre, ha quadruplicat l’espai que ocupa a la capital catalana. De fet, la inversió estrangera en el sector dels videojocs a Catalunya es va multiplicar per nou en cinc anys, entre el 2014 i el 2018, fins als 36 milions d’euros.
Pimes i emergents
Però, més enllà de les multinacionals que escullen Barcelona com a base estratègica, l’ecosistema empresarial del món dels videojocs està format per desenes d’empreses catalanes consolidades, com ara Novarama –els creadors de la saga Invizimals– o Digital Legends, socis del gegant de la telefonia mòbil Nokia, i també de pimes i empreses emergents. Concretament, hi ha 45 start-ups que treballen en el desenvolupament de videojocs i fins a 77 que s’hi dediquen directament o indirectament, segons les dades de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa del govern, Acció.
Com explica Joan Romero, conseller delegat d’Acció, Barcelona ja fa temps que atrau talent digital gràcies als seus “atractius naturals i el seu entorn multicultural i multillenguatge”, però el sector del videojocs també troba un teixit empresarial potent, talent, tecnologia i una bona oferta formativa. Com certifica Pere Torrents, cap d’operacions de Scopely a Barcelona, “el factor essencial de l’aposta i el creixement” d’aquesta multinacional a la capital catalana “ha estat el talent dels professionals ja existent en el sector tecnològic local i també el que s’està formant, en les diverses especialitats de relleu per a aquesta activitat, tant a la universitat com en cicles formatius”.
Monetitzar el negoci
El professor Jesús Alonso, actualment director del màster en disseny i creació de videojocs de la UPC, va ser l’impulsor de la formació en videojocs d’aquesta universitat. Recorda que la capital catalana s’ha convertit en un dels principals centres de desenvolupament de videojocs del món, però destaca que el problema és que “es fan 600 jocs al dia, de manera que la competència és brutal”, a banda d’estar molts cops protagonitzada per grans companyies. “Els emprenedors han de pensar bé com aconseguiran que les descàrregues del seu videojoc es converteixin en diners”, destaca. Pau Yànez, professor del màster de gestió estratègica de la informació i el coneixement en les organitzacions i col·laborador del grup GAME de la UOC, coincideix que el repte és saber com monetitzar el negoci, perquè, posa com a exemple, “hi ha molts estudis independents que duren un any i han de plegar” per falta de liquiditat.
LES FRASES
Els deures: més programes perquè les pimes puguin atraure inversió
Entre els deures que cal fer per potenciar el sector dels videojocs destaca el d’ajudar les pimes i start-ups no només en els nivells inicials, sinó sobretot a l’hora de consolidar-se, ja que les inversions necessàries per desenvolupar i comercialitzar un videojoc són altes i molts negocis es queden pel camí, si l’èxit comercial de la seva proposta no és l’esperat o no arriba tan ràpidament com es preveia. Segons el llibre blanc de la indústria catalana del videojoc, un 84% de les empreses necessiten finançament per posar en marxa projectes nous. Més de la meitat de les firmes enquestades relaten que han intentat aconseguir inversors, “però la presència de capital extern a les empreses es limita, en la seva gran majoria, als family, friends and fools o prové del sector públic”.
És per això que entre les propostes que l’estudi fa al govern per potenciar el sector destaca la creació de programes públics de suport a la producció de videojocs i de consolidació d’estudis independents, un sistema “d’incentius fiscals destinats a afavorir la inversió de persones físiques en empreses emergents” i programes específics de recerca i atracció d’inversió estrangera. Segons Joan Romero, conseller delegat d’Acció, hi ha demanda i també oferta perquè el volum de venture capital que està atraient Catalunya està creixent, així que “el repte és canalitzar-lo adequadament”.
