“Treballar acaba costant diners”

Reparteixo la meva vida professional en l’art i el periodisme. Personalment les visc com una sola, la comunicació. En art m’expresso a través de l’escultura, la fotografia i l’escriptura. En periodisme, col·laboro amb entitats assumint la direcció i edició de publicacions.

Artísticament, el 2020 es presentava com el meu millor any. Havia trenat la itinerància del treball fotogràfic Desconstruint La Model, tenia emparaulada la compra d’una obra, havia presentat dos projectes escultòrics engrescadors amb moltes possibilitats, i com sempre s’havia de lliurar la meva obra Jugador 10 al trofeu Godó de tennis. Aquest ha estat cancel·lat, l’exposició que tinc en marxa a Barcelona està tancada i la resta és en suspens. En l’aspecte periodístic, la publicació que dirigeixo ha quedat aturada. Tot plegat vol dir que no podré facturar res de res fins vés a saber quan.

Per la naturalesa creativa de les meves feines, puc, però com a artista: faig, sense saber si el que estic fent tindrà retorn econòmic. Estic anímicament tocada i em costa. Periodísticament, també seria factible, però la decisió del meu client és la suspensió sense data.

M’estic replantejant moltes coses. Treballar acaba constant-me diners i no poc esforç, i això que faig equilibris per distribuir la feina adequadament! Aquesta crisi m’enganxa al bell mig d’una temporada en la qual preveia una bona collita, i en canvi el calaix em quedarà a zero. Soc afortunada, tinc altres mitjans de subsistència, i potser ho engegui tot a dida. La de molts autònoms és una heroïcitat sense premi i no vull continuar en aquest joc. Familiarment, la visc amb la preocupació pel pare gran que viu a casa seva, al qual no em puc acostar perquè no em trec de sobre una mena de refredat i no el vull perjudicar. Alhora, la pandèmia no puc dir que em sorprengui perquè sempre he pensat que com està organitzat el món passaria alguna cosa així o pitjor.