Perillen els pactes successoris de les empreses familiars?

La Direcció General de Tributs ha publicat recentment tres consultes vinculants emeses el 5 de juny passat (V1788-20, V1790-20 i V1792-20) en què s’analitza el tractament fiscal de la reducció del 95% establerta en l’impost sobre successions per a la transmissió d’empreses familiars i s’estableix un criteri innovador i inquietant.

Aquestes consultes analitzen la transmissió de les empreses familiars a través de pactes successoris a les Illes Balears, especialment la quitança de legítima eivissenca. Aquesta figura jurídica, permet, igual que fan altres drets civils forals existents a Espanya, que, en vida del causant, i per tant abans de la seva mort, es pugui transmetre l’empresa familiar. Aquesta transmissió, a través d’aquesta figura jurídica que no existeix en el Dret Civil comú, ha estat qualificada com una adquisició mortis causa, i no com una donació inter vivos, sent reconegut per la mateixa DGT en les consultes V0781-18 i V2378-18, d’entre altres.

A aquests pactes li són aplicables els beneficis fiscals recollits, tant en la llei de l’impost de successions (LISD), com en les normatives autonòmiques que desenvolupen aquesta llei, sobre la base de la Llei 22/2009 de finançament de les comunitat autònomes.

Segons el criteri ara establert per la DGT, perquè tingui lloc la reducció del 95% en la transmissió de l’empresa (l’art. 20.2.c de l’ISD), es requereix no només el compliment de determinats requisits establerts en aquest criteri, sinó que el causant hagi mort perquè es doni el benefici fiscal, i el denega, per tant, si es produeix per mitjà d’una “herència en vida”, a través d’un pacte successori de quitança de legítima eivissenca.

Aquesta posició mantinguda ara per la DGT convulsa la planificació fiscal dels contribuents, ja que hi ha altres figures en altres drets forals, com l’heretatge acumulatiu regulat pel Codi Civil de Catalunya (CCC), pel qual a la persona instituïda com a hereva se li atribueixen tots o la majoria dels béns de present del causant, amb un tractament jurídic de transmissió successòria, o com les “aportacions” gallegues, per mitjà de les quals, l’hereu forçós renuncia a la seva herència futura a canvi de béns que li són adjudicats.

La importància d’aquesta qualificació és molt important, ja que si se segueix la qualificació que fa la DGT, aquests pactes successoris podrien deixar d’aplicar la reducció del 95% en la transmissió de l’empresa, la qual cosa comportaria un increment dels impostos a satisfer, que en molts casos farien inviable la continuïtat del negoci.

Dit tot això, cal tenir present, que, tal com estableix la Llei 22/2009, les comunitats autònomes poden, en matèria de l’impost sobre successions i donacions, regular determinats aspectes de l’impost en ser un impost cedit. De la mateixa manera, aquestes administracions, podran crear reduccions pròpies a la base imposable o regular les establertes en la normativa de l’Estat, per tal de millorar la reducció estatal i ser les que interpretin la seva aplicació.

Balears, que ha regulat per la reducció estatal analitzada per Decret legislatiu 1/2004, en els seus articles 25 i 26 d’una manera semblant a la normal estatal, també l’articula i pilota per mitjà de la persona morta, per la qual cosa caldrà veure si l’administració autònoma manté el mateix criteri rigorista i literal o en fa una interpretació que propiciï la continuïtat de l’empresa familiar.