L’Empordà i la Selva patiran una crisi severa per la Covid
La dependència que té la Costa Brava del turisme i el comerç afectarà aquestes comarques més que no pas les de l’interior de Girona
L’impacte econòmic en la indústria per la pandèmia serà “transitori”
“El sector serveis destrueix tota l’ocupació creada a partir del 2007”
Les comarques de l’Empordà i la Selva patiran una crisi més severa provocada per la pandèmia per la seva dependència del turisme i el comerç que no pas les comarques d’interior de Girona, que depenen més de la indústria. El catedràtic en economia de la UAB Josep Oliver pronostica una recuperació econòmica per a la demarcació a partir de l’estiu de l’any vinent. “Tenim capacitat financera per aguantar els ERTO fins a la primavera vinent; si es manté el finançament dels ERTO i tenim vacunació, a partir de l’estiu hauríem d’entrar en una recuperació intensa”, va explicar ahir Oliver, que va presentar de l’Anuari Econòmic del BBVA a la demarcació de Girona.
Josep Oliver augura que en el sector serveis es destruirà aquest any tota l’ocupació que s’ha anat creant des del 2007, “i caldrà tornar a començar”. Per contra, assegura que l’impacte del coronavirus en la indústria gironina serà “totalment transitori” i que quan la pandèmia afluixi i es tornin a obrir mercats, el sector es recuperarà aviat. “La crisi que viu ara el sector no és com la de principi del 2000; aquesta es vincula al col·lapse del comerç internacional, i quan es recuperin els fluxos, les ferides seran inexistents en poc temps”, va dir el catedràtic. Això sí, Oliver aconsella que les empreses continuïn guanyant quota a l’exterior. Ara, a partir del 2022, Oliver també llança una alerta. “Dependrà del que fem en els propers mesos, la ferida al mercat de treball i les cicatrius que deixi aquesta crisi, amb fallides d’empreses, poden ser unes o altres”, conclou.
El catedràtic de la UAB reconeix que a la demarcació s’han destruït molts llocs de treball però manté que la caiguda de l’ocupació ha estat “modesta” (perquè en comparació amb l’any passat, l’afiliació global ha caigut un 3,5%). “És traumàtic perquè la destrucció s’ha fet en poc temps, però no ha estat la catàstrofe en què podria haver-se convertit si no hi hagués els sistemes de protecció com els ERTO”, ha explicat l’autor de l’anuari, que diu que els fons europeus a priori permetran aguantar els ERTO fins al maig.
Un 1,5% del VAR, el 2019
Malgrat que ara les dades econòmiques del 2019 semblin molt llunyanes davant els estralls que està provocant la crisi per la Covid aquest 2020, el BBVA ha decidit presentar les dades perquè “són rellevants per mantenir la visió històrica i per saber quin és el punt de partida de la situació actual”, segons va explicar la directora de la zona de BBVA a Girona, Gemma Vila.
L’anuari destaca que l’any passat la demarcació de Girona va tenir un creixement d’un 1,5% –mig punt per sota de la mitjana catalana– i el mercat laboral pràcticament va recuperar tots aquells llocs que de treball que s’havien destruït durant la primera i segona recessió. “Aquest creixement de l’1,5% del VAB reflecteix un avenç molt contingut del sector terciari (de l’1,8%), al qual cal sumar el modest avenç industrial (0,9%), mentre que la construcció creixia d’un 2,5%, i el sector primari queia (-3,5%)”, va explicar ahir Oliver, que va comentar que el baix creixement industrial a Girona el 2019 recull un avenç feble de les manufactures (0,5%) provocat pel “dèbil increment” de les indústries alimentàries (0,7%). Per contra, l’any passat van créixer amb força altres sectors importants com la metal·lúrgia i productes metàl·lics (2,3%), maquinària i equip mecànic (4,4%) i productes farmacèutics (3,4%).
El prou positiu creixement en el sector de la construcció el 2019 reflecteix, en particular, l’alça de l’edificació i promoció immobiliària (4,3%), la principal branca del sector, reflectint els 1.449 habitatges iniciats, mentre que l’afiliació al sector va créixer un 3,6%.
Pel que fa al sector primari, va patir l’any passat un descens en la seva principal branca, la ramaderia (-3,7%), empès per la caiguda del porcí (-4,4%), i també per la davallada de l’agricultura (-5,2%).
