Opinió

A les portes de la desaparició d'ajuntaments?

Un cop més la prepotència de l'Administració central s'ha fet sentir i ho diem perquè no són els ajuntaments els culpables d'un endeutament galopant

De l'abundància a l'aus­te­ri­tat, aquest eslògan uni­ver­sal en plena crisi eco­no­mi­co­fi­nan­cera és també apli­ca­ble als ajun­ta­ments pot­ser, si més no, mati­sant el de l'abundància. Sí, és cert que des d'abans de l'esmen­tada crisi els ajun­ta­ments dema­na­ven, i amb raó, un nou marc de finançament, tenien, mol­tes vega­des, que fer front a pro­ble­mes no de la seva com­petència i, en canvi, els recur­sos que­da­ven limi­tats a aquells que des de 1990 esta­bleix la Llei regu­la­dora de les Hisen­des Locals de 1988. Però resulta que també els ajun­ta­ments van viure acti­va­ment els efec­tes de la bom­bo­lla immo­biliària i van uti­lit­zar l'urba­nisme, molts cops de manera il·legal o almenys al límit de la norma i, això sí, cada vegada de manera impro­ce­dent pen­sant també que aque­lla més que excel·lent bonança no s'aca­ba­ria mai, sense pre­o­cu­par el nivell d'endeu­ta­ment, perquè l'eufòria del sec­tor immo­bi­li­ari garan­tia tant els impos­tos ins­tan­ta­nis (ICIO, Plusvàlua i Llicències de Cons­trucció i 1a. Ocu­pació) com els de padró (IBI).

Però això ja s'ha aca­bat, i s'ha aca­bat no només pels efec­tes direc­tes de la crisi, sinó també perquè com a ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat que són seran els autèntics per­de­dors de la bata­lla per reduir el dèficit públic. No deixa de ser para­do­xal que després dels fons per a l'Admi­nis­tració local, per tal de garan­tir un mínim d'inversió pública i inten­tar acti­var l'ocu­pació, i d'aug­men­tar, del 110% al 125%, el per­cen­tatge del deute viu res­pecte als ingres­sos cor­rents, de cop i de manera total­ment impre­vista i ines­pe­rada se'ls diu que a par­tir de l'1 de gener de 2011 no podran endeu­tar-se més, és a dir, com a vies nor­mals i regu­lars de finançament els queda només la recap­tació d'impos­tos, taxes i preus públics i la venda de patri­moni. Tenint en compte la impo­pu­la­ri­tat que suposa, en plena recessió econòmica, pujar els tri­buts muni­ci­pals l'equi­li­bri pres­su­pos­tari dels ajun­ta­ments es pre­senta com­plex i més mira­culós que pos­si­ble.

Un cop més la pre­potència de l'Admi­nis­tració cen­tral s'ha fet sen­tir i ho diem perquè no són els ajun­ta­ments els cul­pa­bles d'un endeu­ta­ment públic que, a més, ara com ara, està per sota de la gran majo­ria de països de la UE (con­cre­ta­ment, a 31 de desem­bre de 2009 Espa­nya era el quinzè país, dels 27 que la inte­gren, menys endeu­tat pel que fa al sec­tor públic, per sota d'Ale­ma­nya, França, Itàlia, Holanda i Regne Unit, entre altres), sinó que ara, a més, se'ls uti­litza com a parai­gua pel que pugui pas­sar. És evi­dent que el fort dèficit públic que està acu­mu­lant Espa­nya obli­garà, irre­ver­si­ble­ment, a endeu­tar-se i, per tant, pujarà molt el per­cen­tatge que ara tenim de deute res­pecte a la renda total (a la data esmen­tada del 31 de desem­bre de l'any pas­sat era del 53,2%). Bé, si a més hi ha el com­promís-obli­gació que al 2013 el dèficit públic torni al 3% del PIB (ara està per sobre de l'11%) el govern cen­tral vol man­te­nir un marge de mani­o­bra sufi­ci­ent per poder-se endeu­tar.

Clar, si els ajun­ta­ments no atu­ren el seu endeu­ta­ment i con­ti­nuen subs­cri­vint crèdits li res­ta­ran al govern cen­tral pos­si­bi­li­tats de fer-ho. Aquest és el moll de l'os, fer que la res­pon­sa­bi­li­tat de no mal­ba­ra­tar diners i sane­jar els comp­tes públics recai­gui en els ajun­ta­ments o almenys que siguin aquests els que supor­tin la major part del cost.

Aquesta res­tricció no els afec­tarà a tots de la mateixa manera, els petits i mit­jans ajun­ta­ments tenen un futur gens espe­rançador, fins i tot, entre els pri­mers no es pot des­car­tar ni la seva des­a­pa­rició. Hora és que comen­cin a pen­sar a man­co­mu­nar ser­veis per parar el cop.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia