La Borsa
Més valors
Economia

LES NOVES NECESSITATS

Solucions estructurals per a la crisi social

Acadèmics, administracions i entitats coincideixen a valorar que la resposta a la crisi social passa per afrontar qüestions com ara l’habitatge i l’ocupació com a problemàtiques estructurals

Demanen superar les estratègies pal·liatives per anar a l’arrel de la pobresa

Primer acte del cicle #enclaudefutur d’El Punt Avui i la Fundació La Caixa

Cal afrontar un repte cultural en el sentit d’admetre que no hi haurà feina per a tothom i que possiblement hi haurà gent amb feina però que serà pobra.
Quim Brugué
Grup de recerques en ciències aplicades (UdG)
L’ocupació i l’habitatge s’han d’afrontar com a problemes estructurals; afecten qualsevol territori i hi ha un agreujament de les relacions familiars.
Dolors Puigdevall
Directora de Càritas Girona
Una de les principals problemàtiques socials actuals és la dificultat d’accés a un habitatge digne, a pagar-lo o a mantenir-lo.
Maite Boldú
Serveis Socials del Consell de la Selva i UdG

Milloren les dades de la pandèmia de la Covid-19 i s’albira la sortida de la crisi sanitària, però no hi ha temps a perdre per afrontar l’altra crisi a la qual ens ha abocat el coronavirus: una problemàtica transversal amb repercussions en l’àmbit social, assistencial, econòmic, en termes d’ocupació laboral, d’habitatge i que afecta fins les relacions familiars. La diagnosi de la situació actual i les pautes que cal aplicar per fer front a aquests reptes van centrar ahir el col·loqui Les noves necessitats, organitzat per El Punt Avui amb la col·laboració de la Fundació La Caixa, i que va reunir un ampli espectre de representants dels agents econòmics i socials de la demarcació. L’acte, que se celebrava al CaixaForun Girona, era el primer dels quatre debats que s’aniran programant en el marc del cicle #enclaudefutur i que el director de relacions institucionals de la Fundació La Caixa, Sergi Loughney, va inaugurar apel·lant a posar sobre la taula “el futur que ens ve” i si pot ser fer-ho “amb una mirada positiva”.

La conferència, conduïda pel periodista Jordi Grau, es va iniciar amb una diagnosi a càrrec del catedràtic de la Universitat de Girona Quim Brugué, apuntant tres característiques de la situació actual. En primer lloc, una cronificació de la pobresa que afecta prop d’un 20% de la població. Brugué ho va resumir fent un símil amb l’àmbit de la salut: la situació de pobresa ha passat d’una situació transitòria que es podia associar a una crisi puntual a ser una “malaltia crònica”, amb l’agreujant fins i tot que ja es transmet als fills. Una segona característica és que la possibilitat de veure’s atrapat en aquesta situació de pobresa “s’ha democratitzat” i afecta col·lectius socials que fins ara gaudien de situacions estables i que es podien considerar a recer d’aquesta problemàtica. Finalment, Brugué també remarca la diversificació dels perfils de les persones afectades: “S’han acabat els estereotips, ens trobem amb situacions complicades que afecten tant poblacions joves com gent gran, perfils que abans no s’incloïen en aquestes situacions.”

Radiografia

Aquesta diagnosi acadèmica la va completar Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, amb la visió a peu de carrer de les entitats que responen a aquestes emergències. Ho va fer amb dades recents (es van fer públiques la setmana passada): al conjunt de l’Estat espanyol, Càritas situa en 6 milions el nombre de persones en situació de pobresa severa; són 2 milions més de les que eren abans de la pandèmia.

Puigdevall també va recalcar una característica amb la qual van coincidir els altres conferenciants al llarg del debat: la problemàtica del dret a l’habitatge i de l’ocupació laboral són qüestions estructurals, i no pas conjunturals. Finalment, Maite Boldú, cap de la unitat dels Serveis Socials del Consell Comarcal de la Selva, va aportar la visió de les administracions que afronten el repte d’atendre les persones afectades. Va definir la pandèmia com “un accelerador que ha agreujat situacions que no s’havien resolt anteriorment, com la de l’habitatge que va explotar el 2008. Boldú fa fer una fotografia de la situació actual amb tres blocs: gent amb dificultats per cobrir les necessitats bàsiques com ara l’alimentació i l’habitatge; un gruix important de població amb necessitats relacionals, projectes vitals trencats, situacions d’aïllament i els seus derivats, com la violència o els maltractaments en l’àmbit familiar; i, finalment, també la “necessitat d’autonomia” de les persones ateses i la necessitat d’empoderar-les.

I ara què?

Un canvi de patrons a l’hora d’abordar les problemàtiques socials derivades de la postpandèmia i un increment dels recursos per aplicar les noves polítiques en aquest àmbit és en el que van coincidir els tres ponents de la jornada. Quim Brugué va alertar sobre la dicotomia que hi ha hagut fins ara entre intervenció i academicisme i recerca, i va lamentar que no es coneix prou bé una problemàtica que és altament complexa.

Ell mateix va fer una crida a superar la rigidesa dels protocols actuals i, per tant, a impulsar la innovació en l’àmbit social. Per Brugué, cal anar més enllà de la resolució de les emergències socials amb respostes conjunturals, per resoldre les consolidades amb respostes estructurals. “No passem un mal moment, tenim una estructura socioeconòmica que ens porta a la situació actual”, va indicar. També va reclamar més recursos per evitar l’ofec amb què, en l’actualitat, els serveis socials s’enfronten a la realitat de la postpandèmia.

En la línia de com abordar les problemàtiques socials que ha evidenciat la pandèmia, Maite Boldú va insistir en el seu origen estructural i, per tant, en el fet que cal abordar-les des de les causes i amb polítiques transversals i coordinades entre tots els agents. “No s’ha de ser reactiu, sinó anar a fons i planificar”, va indicar. I hi va afegir: “Cal posar al centre els serveis socials.”

Dolors Puigdevall va completar la recepta remarcant la importància d’enxarxar les persones. Ho va afirmar després de constatar que moltes de les polítiques públiques que han de protegir les persones en situació de pobresa o en risc de pobresa no estan al seu abast per les traves administratives i per la bretxa digital. “La intervenció comunitària que es produeix als pobles, la intervenció natural dels veïns per integrar les famílies nouvingudes, és un bon exemple”, va dir des de la perspectiva d’una entitat com Càritas.

Respecte a la bretxa digital, una problemàtica evidenciada per tots els tres ponents, Puigdevall va remarcar la importància de la formació sobre els nous mons virtuals, tant per a adults com per a infants i joves. “Deixem els infants sols en un camp de batalla”, va dir.

Viure sense treballar

Quim Brugué va fer una de les afirmacions més contundents de la jornada, quan va sentenciar que, en un futur, no hi haurà feina per a tothom, i de fet va dir amb contundència que el treball no és la solució a les problemàtiques socials. “Potser ens haurem de plantejar com viure dignament sense treballar”, va indicar. La presidenta de Càritas va apostar per una estratègia que passi pel repartiment del treball i va insistir en la necessitat del petit tant per cent d’implicació personal que això comporta. Entre el públic, la secretària general de la Intersindical gironina, Àngels Torrents, en canvi, va apostar per un increment del salari mínim i per activar polítiques efectives de creació d’ocupació. La seva homòloga de Comissions Obreres a Girona, Belén López, es va mostrar en desacord amb l’afirmació de Brugué i va recordar que la pandèmia ha destacat el valor dels treballs assistencials, sovint molt precaris. El secretari general de la UGT a Girona, Xavier Casas, va parafrasejar l’exconsellera i líder sindical Dolors Bassa, afirmant que una feina digna és la millor acció contra les desigualtats.

Finalment, Maite Boldú va reivindicar el paper dels serveis socials, que s’han vist desbordats per aquestes problemàtiques que superen de molt la resposta que hi poden donar. Per ella, és important que es doni suport als serveis socials en el paper de capacitació, acompanyament i treball amb la comunitat i que no es vegin reduïts a accions assistencials pal·liatives i tràmits. Idees optimistes i positives, tal com va reclamar el director de relacions institucionals del grup Fundació La Caixa, Sergi Loughney, durant la presentació de la jornada, per fer front a una situació estructural difícil.

Les properes conferències del cicle #enclaudefutur tractaran d’aquestes problemàtiques de l’àmbit social posant successivament l’enfocament en la població jove, el sector del turisme, i les tancarà un últim debat titulat El futur que ens ve. La conferència d’ahir, Les noves necessitats es pot visionar íntegrament a l’enllaç del canal de Youtube del diar i.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Cambra de Comerç inicia un projecte per promocionar productes de turisme sostenible amb xecs de 5.000 euros

barcelona

Weecover aixeca 2,3 milions d’euros

barcelona

Brussel·les aposta per una reducció “gradual” del dèficit i el deute per evitar “matar” el creixement i la inversió

Scopely adquireix GSN Games i reforça el paper de Barcelona

barcelona

El govern espanyol prorrogarà l’escut social més enllà del 31 d’octubre

Madrid

Els acusats del Castor minimitzen els danys del cas

castelló
economia

Nou rècord d’exportacions, amb més de 74.000 milions previstos

ECONOMIA

Puja el tràfic de contenidors al port de Barcelona però baixa el de carburants

Besalú estrena una ruta turística i didàctica pel seu patrimoni industrial

BESALÚ