Economia

NATÀLIA MAS

Secretària general d'Acció

“Hem d’accelerar perquè ens hi juguem molt, els propers anys”

Les convocatòries dels NG estan massa definides per Madrid, però tenim el marc que tenim i són una oportunitat històrica
Aquest any ens hem bolcat a aconseguir projectes industrials per a fàbriques que havien anunciat el tancament

Al març, Volkswagen va anunciar que instal·larà a Sagunt la fàbrica de bateries a la qual també aspirava Barcelona. Ara el gran somni és la planta de microxips que vol retornar a Europa la sobirania productiva i tecnològica perduda. Venen anys d’inversions importants però la competència entre països i regions és dura. Un rànquing del Financial Times acaba de situar Catalunya i Barcelona com el territori i la ciutat del Vell Continent amb la millor estratègia per atreure inversions estrangeres. N’és responsable l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, Acció, que des del setembre del 2021 dirigeix Natàlia Mas.

El mes passat vam saber que la marca sud-coreana Iljin obrirà per primera vegada a Europa una planta de components de bateries per a cotxes elèctrics i productes electrònics i ho farà a Barcelona. Com s’aconsegueix atreure una inversió com aquesta?
Aquesta empresa fabrica un component de bateries que és un fil de coure molt prim –és el 10% d’un cabell humà– amb un procés molt intens d’R+D. La companyia, a més, té moltes patents activades i, per tant, és molt estratègica des de diversos punts de vista i tindrà un efecte arrossegador en moltes branques industrials de Catalunya. És un projecte que vam començar a treballar l’agost de l’any passat, o sigui que han estat nou mesos de treball molt intens i també molt discret. Iljin té molts clients a Europa i molta demanda perquè els seus components no només es fan servir per fer bateries per a cotxes elèctrics, sinó també molts altres dispositius, per exemple mèdics. El grup només té fàbrica a Corea del Sud i Malàisia i estava buscant ubicació per a la primera planta a Europa, per això vam contactar-hi de forma proactiva des de l’oficina d’Acció a Corea del Sud. El país és un referent en molts àmbits tecnològics i a l’agència havíem definit una estratègia per contactar amb multinacionals estratègiques; d’aquí va sorgir aquesta oportunitat. Des de l’inici va avançar tot força ràpid, hi ha projectes industrials que tarden molt més temps a materialitzar-se.
Com van ser aquestes negociacions?
Es va fer tot de forma molt discreta, és el que demanen aquest tipus d’empreses. Els contactes van ser gairebé diaris i hi va haver un centenar de reunions, una desena de les quals presencials. La companyia va fer diversos viatges a Catalunya i un equip tècnic va estar aquí treballant durant tres mesos. Els vam portar a veure diferents possibles ubicacions i Mont-roig del Camp va encaixar segons diferents requeriments que tenien, com ara infraestructura i tipologia del subsol. Un altre element a favor és que vam fer un bon equip amb Seat i Volkswagen, encaixant aquesta empresa dins el Perte del cotxe elèctric.
Quan una empresa estrangera busca un lloc per invertir, ens hem d’imaginar una espècie de càsting en què les possibles localitzacions van passant proves?
Depèn molt del tipus de projecte. N’hi ha de tecnològics que són molt competitius, perquè tothom vol atreure una oficina de Google o Microsoft, i cal fer una feina molt intensa però amb un procés de maduració del projecte breu, perquè un cop analitzades les característiques del territori, sobretot la disponibilitat de capital humà, formació i atracció de talent, el que necessiten és un edifici. En canvi, els grans projectes industrials requereixen un seguit de qüestions que són molt més difícils de treballar. Des de connexions energètiques, d’aigua, un sòl industrial adequat que es pugui desenvolupar en un calendari força accelerat... A més, normalment se situen fora de l’àmbit metropolità, així que ha d’encaixar la disponibilitat d’escoles d’FP, universitats en un perímetre proper, infraestructures... Són moltes coses i per això molts projectes no arriben a bon port. La taxa d’èxit se situa entre el 15 i el 20% del total, encara que tots s’han de treballar amb la màxima intensitat i ambició.
Quants projectes té ara en cartera Acció, pel que fa a atracció d’inversió estrangera?
Estem a nivells màxims, amb 525 de tipologies diverses. La nostra prioritat, en línia amb els objectius del Departament d’Empresa i Treball, és reindustrialitzar Catalunya en clau verda i digital, especialment amb projectes industrials però també tecnològics d’alt valor afegit.
Darrerament hi ha moltes inversions en centres tecnològics o d’R+D però no compensen, quant a mà d’obra, els tancaments de grans indústries i fàbriques que s’han produït en els darrers anys. És un problema o el que s’ha de fer és ajudar a reconvertir sectors i acompanyar i reciclar els treballadors perquè ningú es quedi enrere?
Hem de fer les dues coses. Per a Barcelona i l’àmbit metropolità hem d’aconseguir que vinguin projectes tecnològics d’alt valor afegit, que generen unes sinergies molt positives en innovació, recerca, retenció i atracció de talent. En alguns casos, el que comença com un hub digital porta al darrere projectes industrials associats, però certament hem de recuperar teixit industrial arreu del territori, perquè la indústria és sinònim de prosperitat compartida. En les darreres dècades hem vist que moltes economies avançades han perdut pes industrial i també que s’han incrementat fortament les desigualtats socials, ja que aquestes dues dinàmiques van molt lligades. Estem en un moment d’oportunitat per a Europa i també Catalunya per relocalitzar activitat industrial que va marxar fa dècades. En el darrer any, al Departament d’Empresa hem fet molta feina amb les diferents taules de reindustrialització i per primera vegada tenim resultats positius. Ens hem bolcat a aconseguir projectes industrials per a fàbriques que havien anunciat el tancament. És, de fet, un moment d’una gran dualitat, perquè veiem que hi ha projectes sobre la taula de creixement i d’inversió estrangera en l’àmbit industrial però també és cert que hi ha moltes empreses que pateixen les dificultats logístiques internacionals i també l’encariment de matèries primeres i sobretot de l’energia.
L’alcalde de Mont-roig del Camp ha celebrat que la fàbrica d’Iljin s’instal·li al seu poble perquè ajudarà a diversificar l’economia local, que depèn en un 90% del turisme i el sector de serveis. Moltes de les últimes grans inversions anunciades són per a Barcelona i rodalia. El repte és el reequilibri territorial?
Absolutament. Quan diem que volem un país viu va molt lligat a empènyer indústria –i de valor afegit, verda i digital– arreu del territori. Les economies amb més pes industrial són més resistents a les crisis econòmiques. Mont-roig del Camp i la fàbrica de components per a bateries és el cas més conegut, però en aquest últim any s’han materialitzat moltes més inversions. L’empresa austríaca Kronospan ha anunciat que invertirà 180 milions en una nova planta a Tortosa, tot i que podrien arribar a ser 300 milions, la xifra més elevada en la història de les Terres de l’Ebre. Destaquen en l’àmbit tecnològic les inversions d’Intel, Microsoft i Google a Barcelona o T-Systems a Reus, hi ha la química AGC a Malgrat de Mar... En el sector de l’automòbil, que tant ha patit, QEB opta per reindustrialitzar la planta de Nissan amb models elèctrics, Wallbox invertirà en una planta de carregadors a la Zona Franca de Barcelona, Evarm és una empresa catalana que fa vehicles impulsats amb hidrogen poc coneguda però que col·labora amb centres de recerca de Corea del Sud, amb una tecnologia capdavantera... Estem en xifres històriques.
Parlem de les mancances. Les empreses es queixen de la falta de personal qualificat i també provinent de l’FP.
Hem de millorar en molts àmbits perquè l’entorn és molt competitiu, però el capital humà és cabdal, és de les primeres informacions que busquen les empreses. Aquesta ha de ser la legislatura de l’FP, hem d’incrementar significativament les places, també d’FP dual. Al conjunt de la Unió Europea, el 51% dels treballadors de la indústria venen de cicles formatius de grau mitjà i batxillerat; a Catalunya, només el 23%. També en l’àmbit universitari els perfils d’enginyeria i gestió de dades, per exemple, són molt demanats. Hi estem treballant i observem que diferents universitats estan dissenyant nous graus i formacions per poder desenvolupar aquests perfils.
Però no es fa tard? Fa anys que hi ha empreses, sobretot tecnològiques, que alerten que no poden créixer perquè no troben personal.
Tenim una finestra d’oportunitats que no sabem quant temps estarà oberta després d’aquesta sacsejada que ha estat la covid. A més, el canvi climàtic, que fa que les empreses hagin de reduir la petjada de carboni, se suma a les dificultats logístiques. Hi haurà una dinàmica de relocalització productiva a tot Europa i això ens obliga a actuar amb rapidesa. Amb aquest reforçament de l’FP i el desenvolupament de nous perfils professionals però també amb el desenvolupament d’infraestructures, sòl industrial i més agilitat administrativa. Hem d’accelerar al màxim perquè ens hi juguem molt els propers anys.
Parlant d’oportunitats concretes... Té realment Catalunya possibilitats per ser escollida seu de la fàbrica de microxips que Europa ha de decidir on s’instal·larà?
La nord-americana Intel acaba d’anunciar que instal·larà a Barcelona un laboratori pioner a Europa per dissenyar semiconductors. La rellevància geoestratègica és molt important. A Catalunya tenim un ecosistema incipient però amb molt potencial de futur. És un àmbit en el qual estem desenvolupant un pla estratègic per aconseguir una formació adequada, donar suport a l’ecosistema que ja tenim perquè creixi i generi sinergies, i per aprofitar al màxim el Perte de semiconductors. De tota manera, no només s’ha de decidir on s’instal·larà la fàbrica de microxips sinó també la d’assemblatge, la de testatge i la de tecnologia relacionada amb el reciclatge, que serà molt important en les properes dècades... Estem treballant amb l’ajuda de les 40 oficines que té Acció al món per adreçar-nos de forma proactiva a totes les empreses internacionals rellevants en aquest àmbit.
Estan notant les empreses catalanes l’aposta per un aprovisionament i compra de proximitat?
A Acció oferim suport per ajudar les empreses que tenen dificultats logístiques o d’abastiment a diversificar els proveïdors i apostar pel mercat de proximitat, i sí que estem notant un augment de la demanda. I de forma transversal en tots els sectors.
Acció va obrir una oficina per ajudar les empreses que volen accedir als Next Generation (NG). L’objectiu del govern és atreure el 20% dels fons destinats a l’Estat espanyol. És factible?
Estem monitorant com es resolen les convocatòries i, tot i que encara estan en ple desplegament, en algunes sí que veiem xifres per sobre, per exemple en la dels clústers, en què els catalans van aconseguir el 32% del total. Però hi hem d’estar molt a sobre i donar molt suport. Com que no hi ha un calendari clar i les empreses no tenen els recursos per fer aquest seguiment exhaustiu, tenim un servei d’alerta de les diferents convocatòries i avisem les empreses que hi encaixen. També donem suport a la preparació de les sol·licituds i, segons el tipus de convocatòria, ajudem a crear sinergies i consorcis. Hem estat en contacte amb 3.500 empreses i les animem a aprofitar aquestes oportunitats que a vegades els poden semblar fora del seu abast.
Tem que els recels facin que no s’hi presentin?
Pot passar. Com que és un procés molt definit pel govern espanyol, també hem dit que les convocatòries haurien d’estar més adaptades a les característiques de l’economia catalana, però tenim el marc que tenim i l’hem d’aprofitar al màxim perquè és una oportunitat històrica.

Àmplia experiència

Nascuda a Sant Martí de Tous el 1979, Natàlia Mas és llicenciada en administració i direcció d’empreses i comerç internacional. Entre molts altres estudis, té un postgrau en llengua i civilització xineses. Ha treballat al Banc Central Europeu, primer com a economista i després com a experta en estabilitat financera, i també com a consultora del Banc Mundial, el 2009, a la unitat d’assessorament per a l’atracció d’inversió estrangera. El seu primer càrrec al govern va ser com a directora d’anàlisi econòmica de la Generalitat i actualment compagina el càrrec de consellera delegada de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, Acció, amb el de directora general d’Indústria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA