Economia

CaixaBank va guanyar 1.573 milions fins al mes de juny

L’entitat creu que el nou impost a la banca que prepara el govern espanyol és injust, distorsionador i contraproduent

Calcula que aquest any li pot significar una despesa d’entre 400 i 450 milions

CaixaBank va presentar ahir els resultats dels sis primers mesos de l’any, de gener a juny, que van ser uns guanys de 1.573 milions d’euros. Aquesta xifra és un 62% inferior a la del mateix període de l’any passat, en què va guanyar 4.181 milions pels efectes comptables de la fusió amb Bankia. En base comparable, però, el benefici de CaixaBank registra un creixement del 17,1%. El conseller delegat de l’entitat, Gonzalo Gortázar, va admetre que el segon trimestre ha estat “francament positiu” i va explicar que el grup està agafant molt impuls després d’haver completat pràcticament el procés d’integració amb Bankia.

Segons el directiu, l’elevada activitat comercial ha permès que els ingressos per serveis compensin la caiguda del 3,6% del marge d’interessos. La seva previsió és que aquest marge es mantingui en negatiu en els pròxims mesos però que comenci a remuntar a final d’any i consolidi la seva millora el 2023, gràcies a la pujada dels tipus d’interès.

La millora dels resultats es basa també en la disminució en un 5,6% de les despeses recurrents per les sinergies de la fusió i la reducció del 16,8% de les dotacions per a insolvències. La rendibilitat (ROTE) es va situar en el 7,9%, en línia amb l’obtinguda en l’exercici passat, i la ràtio de morositat es va reduir quatre dècimes respecte a finals del 2021, fins al 3,2%, el nivell més baix des de desembre del 2008.

Gortázar va destacar la bona evolució de la concessió de crèdit, amb un augment de la producció d’hipoteques del 58%, del finançament al consum del 21% i dels crèdits a empreses del 57%.

L’impost de Sánchez

No obstant aquestes bones xifres, CaixaBank va dir ahir que està en contra de l’impost a la banca que prepara el govern de Pedro Sánchez i que la nova figura fiscal, tal com està dissenyada, distorsiona la normativa bancària europea, que demana que es facin repercutir tots els costos a l’hora de fer una previsió de la concessió de crèdit. CaixaBank calcula que la taxa tindrà aquest any un impacte “molt significatiu” en els seus comptes, d’entre 400 i 450 milions.

Gonzalo Gortázar va qualificar la nova mesura fiscal d’injusta, distorsionadora i contraproduent, a més d’equivocada i errònia. Segons va dir, l’impost és “injust” perquè la seva creació parteix de la base que els bancs estan tenint uns resultats extraordinàriament elevats, i “això no és cert”. La rendibilitat mitjana del sector –va recordar– “és baixa”, ja que se situa en el 5,37%, i la previsió dels analistes és que continuï caient aquest any. També creu que és “distorsionador”, ja que només afecta les entitats els interessos i comissions de les quals van superar els 800 milions el 2019.

LES FRASES

L’impost a la banca és contraproduent. Si el sector financer és fort, s’ha demostrat que les crisis són més curtes i menys profundes
Apostem pel diàleg amb el govern central per intentar fer un pas enrere en aquest impost
Gonzalo Gortázar
conseller delegat de CaixaBank


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La pensió mitjana per jubilació a Catalunya se situa en 1.282 euros al setembre

barcelona

El 60% de negocis turístics podrien tancar pel preu de l’energia

MASARAC

La Diputació cerca 2 milions per rellançar l’aeroport

MASARAC

La lliura esterlina s’enfonsa i cau al nivell més baix en mig segle

Londres

Alzamora Group rep un premi europeu per un envàs

olot
Economia

Grifols preveu un increment a doble dígit el segon semestre

Barcelona

Fira de Barcelona porta a Cuba un saló sobre transport

BARCELONA
banc central europeu

Lagarde reconeix que la depreciació de l’euro empeny a l’alça la inflació

Brussel·les

La producció d’arròs pot caure un 10%

La ràpita