Economia

Els preus continuen disparats

La inflació a l’Estat espanyol torna a pujar al juliol i se situa en el 10,8%, sis dècimes més que al juny

L’encariment dels aliments i begudes i de l’electricitat marquen el nivell més alt des del setembre de 1984

La situació podria haver estat pitjor sense el descens dels carburants

La inflació continua escalant a l’Estat espanyol i sembla no tenir aturador. L’índex de preus de consum (IPC) es va tornar a disparar al juliol i va superar els dos dígits, fins al 10,8%, marcant el seu nivell més alt des del setembre del 1984, és a dir, dels darrers trenta-vuit anys, segons l’indicador avançat publicat ahir per l’Instituto Nacional d’Estadística (INE). Si es confirmés aquesta dada el 12 d’agost, suposaria un increment de la inflació de sis dècimes en la seva taxa anual respecte al juny, quan es va situar en el 10,2%, el seu nivell més alt des del 1985.

Aquesta variació és deguda principalment a l’encariment dels aliments i les begudes no alcohòliques, l’electricitat, i al comportament de la roba i calçat, els preus dels quals baixen menys que el mes anterior.

D’altra banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, també va augmentar sis dècimes al juliol, fins al 6,1%. Si es confirmés aquesta dada, seria la més alta des del gener del 1993. Podria haver estat molt pitjor de no ser perquè, al juliol els preus dels carburants van baixar.

Fonts del Ministeri d’Economia espanyol van considerar que es tracta d’“un fenomen global i una de les principals conseqüències de les tensions geopolítiques”, que estan generant “un increment continuat dels preus de l’energia, especialment del gas, i també dels aliments”.

Precisament per intentar esmenar aquesta situació macroeconòmica i frenar la inflació, el president espanyol, Pedro Sánchez, va avançar durant el debat de política general un nou paquet de mesures. El govern de coalició liderat per Sánchez va allargar fins a final d’any el descompte dels carburants i les rebaixes fiscals del preu de l’electricitat, a més d’anunciar la gratuïtat de rodalies (i Renfe i mitjana distància) amb una bonificació del 100% de l’1 de setembre al 31 de desembre.

També les autoritats monetàries europees han pres mesures davant la complexa i incerta situació actual. Així, el Banc Central Europeu (BCE) va donar la setmana passada un cop de timó més contundent del que s’esperava i va apujar un 0,5% els tipus d’interès, amb l’esperança que un refredament de l’economia redueixi els preus.

Aquest increment de les taxes, el doble del que havia anunciat la institució monetària, busca refredar l’economia, perquè la lògica és que l’increment dels tipus d’interès encareixi els crèdits i faci així més atractiu l’estalvi. Quan s’incentiva l’estalvi, hi ha menys consum i també menys inversió, la qual cosa refreda la demanda per pressionar els preus a la baixa.

Repunt de l’1,1%

Precisament ahir es va saber que l’economia espanyola va experimentar un creixement de l’1,1% del producte interior brut (PIB) entre els mesos d’abril i juny, segons va avançar també l’INE. La taxa és nou dècimes més alta que l’esquifit 0,2% del primer trimestre, quan l’impacte de la sisena onada de la covid i la invasió russa d’Ucraïna van provocar una reducció del consum familiar que va frenar l’avenç del PIB. Aquest increment de nou dècimes s’explica principalment per l’impuls del consum intern –que va contribuir a l’increment del PIB en 3,6 punts– i de la demanda externa, és a dir, el turisme i les vendes a l’exterior, que va aportar 2,6 punts.

Pel que fa a la variació interanual, el creixement del PIB durant el segon trimestre del 2022 va ser del 6,3%, una xifra similar a la del primer trimestre de l’any.

L’economia espanyola s’ha comportat millor del que esperaven entitats com el Banc d’Espanya, que havia pronosticat un creixement del 0,4% entre els mesos d’abril i juny, un període que ha estat marcat per les tensions geopolítiques provocades per la invasió russa d’Ucraïna, amb disrupcions en els mercats internacionals i una alça dels preus que es deixa notar des del primer trimestre.

De fet, una economia com la dels Estats Units ja ha entrat en recessió tècnica, després d’anunciar una segona caiguda consecutiva del seu producte interior brut en el segon trimestre, segons es va saber dimecres.

LA DATA

12.08.22
publicació
del nou informe l’informe sobre la inflació, que s’espera que confirmi el 10,8% del juliol ara avançat.

LES XIFRES

6,1
per cent
és la taxa d’inflació subjacent de juliol, que si es confirmés seria la més alta des del gener del 1993.
38
anys
feia que no es registrava una inflació del 10,8%, si es confirmés a l’agost la dada difosa ahir sobre el juliol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El turisme frega els nivells prepandèmia a l’agost amb 2,5 milions de viatgers

Barcelona

Lleida reforça l’aposta pel model de bioeconomia

LLEIDA

L’encariment de l’energia amenaça el 25% de les pimes

barcelona

Riudellots vol engegar la primera àrea de promoció empresarial l’any vinent

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Atorguen el premi Arjau d’Honor a Ferran Adrià

Roses

Abitare Kids inaugura la ‘boutique’ més gran d’Europa

Barcelona

La meitat de les pimes catalanes, en “risc de viabilitat” per l’encariment de l’energia

Barcelona

Els preus dels carburants continuen a la baixa

Barcelona

Sánchez Llibre es mostra “convençut” que la Generalitat acabarà bonificant l’impost de patrimoni

Barcelona