Economia

La Xina no és una amenaça, sinó una oportunitat

Som conscients que, en el context internacional actual i amb els vents de desglobalització econòmica, la Xina no pot dependre totalment d’altres per mantenir el seu desenvolupament; més aviat hem d’augmentar l’autosuficiència en les àrees sensibles de la ciència i la tecnologia, i prendre-la com un suport estratègic per al nostre desenvolupament nacional

El model xinès està cridant cada cop més l’atenció bàsicament per tres motius.

En primer lloc, per l’innegable èxit econòmic de la Xina. Des de l’inici de la política de reforma i obertura de l’any 1978, en només 40 anys, la Xina s’ha convertit en la segona economia, el primer país manufacturer, el primer país quant a comerç de béns, el segon mercat de consum i el segon receptor d’inversions estrangeres al món.

En segon lloc, a causa de la creixent influència internacional de la Xina. Els conceptes de governança global –com la comunitat d’un futur compartit per a la humanitat– i de governança global decidida per tots, construïda per tots i amb beneficis per a tots, i els béns públics globals que ofereix la Xina, com ara One Belt, One Road, l’AIIB i el Brics New Development Bank, etc. han estat àmpliament acceptats per la comunitat internacional. La Xina juga un paper essencial atesos els reptes globals, defensa el multilateralisme i fa front a la crisi financera, el canvi climàtic i la pandèmia per la covid-19, etc.

En tercer lloc, pel clar atractiu del model xinès com a alternativa a la modernització.

Per explorar el model de desenvolupament xinès, recomano parar atenció als 5 parells de relacions següents:

1. La relació entre animar alguns a fer-se rics primer i promoure la prosperitat comuna. Des de la implementació de la reforma i l’obertura, la Xina ha volgut animar algunes regions i algunes persones a enriquir-se primer mitjançant el treball dur, donar bon exemple i ajudar els altres després d’haver-se enriquit, per avançar, en última instància, cap a la prosperitat comuna. D’aquesta manera, hem estat alliberant i desenvolupant en gran mesura les forces productives socials, construint una societat moderadament pròspera i aconseguint l’ambiciós objectiu de treure prop de 800 milions de persones de la pobresa.

2. La relació entre el paper efectiu del mercat i el paper responsable i proactiu del govern. La Xina ha anat ampliant i aprofundint la comprensió de la relació entre el govern i el mercat, afirmant clarament que “el mercat hauria de tenir un paper decisiu en l’assignació de recursos i el govern hauria de jugar cada cop millor el seu paper corresponent”, minimitzant la interferència directa del govern en l’assignació de recursos i activitats microeconòmiques que hauria de decidir el mercat. Al mateix temps, la Xina ha estat reforçant la regulació efectiva del capital d’acord amb la llei, donant suport al desenvolupament normal i saludable del mercat de capitals i evitant-ne una expansió desordenada.

3. La relació entre autonomia i obertura al món. La Xina, tot i que obre les portes al món exterior, ha seguit el seu propi camí i s’ha acomodat a la tendència històrica d’integració en l’economia mundial, i s’ha convertit en un beneficiari i col·laborador de la globalització econòmica. Som conscients que, en el context internacional actual i amb els vents de desglobalització econòmica, la Xina no pot dependre totalment d’altres per mantenir el seu desenvolupament; més aviat hem d’augmentar l’autosuficiència en les àrees sensibles de la ciència i la tecnologia, i prendre-la com un suport estratègic per al nostre desenvolupament nacional.

4. La relació entre creixement econòmic i progrés global. Una economia sòlida és la clau del progrés del país i proporciona la base material per resoldre tots els problemes en el nostre camí a seguir. Al mateix temps, en resposta a les aspiracions més elevades del nostre poble en els àmbits de la democràcia, l’estat de dret, l’equitat, la justícia, la seguretat i el medi ambient, la Xina s’ha fixat l’objectiu d’un desenvolupament integral que cobreixi cinc grans àrees: economia, política, cultura, societat i civilització ecològica.

5. La relació entre desenvolupament i seguretat. La seguretat és la base del desenvolupament. Amb els canvis en el cicle econòmic i els ajustos en el panorama internacional, els riscos interns i externs per al desenvolupament de la Xina han augmentat considerablement. La Xina ha de ser més conscient dels riscos i preparar-se per a la pitjor situació, per evitar els fenòmens del “cigne negre” i el “rinoceront gris”. La Xina ha de mantenir l’economia dins d’un marge raonable, garantir la seguretat en les àrees d’alimentació, energia, cadenes industrials, salut pública i medi ambient ecològic, i evitar riscos sistèmics que afectin l’economia nacional.

El desenvolupament de la Xina no és una amenaça, sinó una oportunitat. Aquest desenvolupament no es pot separar del món, i, sens dubte, la Xina farà una contribució més gran al món amb el seu desenvolupament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Wavekup o com orientar la vocació en el jovent

MATARÓ

La incertesa marca el Black Friday del comerç català

BARCELONA

L’economia blava mou 561,1 milions l’any a la Costa Brava

CASTELL-PLATJA D’ARO

Els propietaris de l’Espai Gironès el posen a la venda

SALT

La sequera fa caure en picat la collita de les oliveres mil·lenàries

Barcelona
economia

El hub que opta a substituir Nissan s’assegura 50 milions d’euros d’avals per accedir als fons del PERTE

barcelona

Un estudi afirma que l’economia blava a la Costa Brava genera 561,16 milions d’euros

PLATJA D’ARO

La farmacèutica Sanofi aposta fort per Riells i Viabrea

RIELLS I VIABREA

Joan Roca, guardonat per les DOP d’oli d’oliva

ROSES